{"id":1139,"date":"2026-06-21T02:03:55","date_gmt":"2026-06-21T00:03:55","guid":{"rendered":"https:\/\/diarimataro.com\/cultura-i-oci\/leconomia-de-la-cultura-a-catalunya-entre-lexpansio-del-consum-i-la-fragilitat-estructural\/"},"modified":"2026-06-21T02:03:57","modified_gmt":"2026-06-21T00:03:57","slug":"leconomia-de-la-cultura-a-catalunya-entre-lexpansio-del-consum-i-la-fragilitat-estructural","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/cultura-i-oci\/leconomia-de-la-cultura-a-catalunya-entre-lexpansio-del-consum-i-la-fragilitat-estructural\/","title":{"rendered":"The economy of culture in Catalonia: Between the expansion of consumption and structural fragility"},"content":{"rendered":"<figure class=\"wp-block-embed is-type-video is-provider-youtube wp-block-embed-youtube\">\n<div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<div class=\"youtube-embed\" data-video_id=\"zkTZkjcN0vA\"><iframe loading=\"lazy\" title=\"Presentaci\u00f3 de l&amp;apos;Informe &quot;El sector cultural a Catalunya&quot;\" width=\"696\" height=\"392\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/zkTZkjcN0vA?feature=oembed&#038;enablejsapi=1\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/div>\n<\/div>\n<\/figure>\n\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1200\" height=\"675\" src=\"https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/catalunya-cultura-1782000235.jpg\" alt=\"Catalunya cultura\" class=\"wp-image-1140\" srcset=\"https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/catalunya-cultura-1782000235.jpg 1200w, https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/catalunya-cultura-1782000235-300x169.jpg 300w, https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/catalunya-cultura-1782000235-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/catalunya-cultura-1782000235-768x432.jpg 768w, https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/catalunya-cultura-1782000235-747x420.jpg 747w, https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/catalunya-cultura-1782000235-150x84.jpg 150w, https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/catalunya-cultura-1782000235-696x392.jpg 696w, https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/catalunya-cultura-1782000235-1068x601.jpg 1068w\" sizes=\"auto, (max-width: 1200px) 100vw, 1200px\" \/><\/figure>\n\n\n<\/p><p><h3>Introducci\u00f3: Un sector en paradoxical transformaci\u00f3<\/h3><p>Aquest article analitza a profunditat el panorama socioecon\u00f2mic del sector cultural catal\u00e0 a partir de les dades revelades en l\u2019<strong>\u2018Informe anual sobre l\u2019estat de la cultura i de les arts 2025\u2019<\/strong>. Aquest document, elaborat pel <strong>Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)<\/strong> i presentat formalment al <strong>Parlament<\/strong> per <strong>Salvador Casals<\/strong>, membre del Plenari de l\u2019organisme, actua com una radiografia detallada d\u2019una ind\u00fastria que, malgrat els seus \u00edndexes de creixement, navega en una dualitat constant. El sector cultural no \u00e9s nom\u00e9s un motor de prestigi i identitat, sin\u00f3 un component essencial del Producte Interior Brut (PIB) regional, on la interacci\u00f3 entre la inversi\u00f3 p\u00fablica, el consum privat i la innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica defineix la seva viabilitat a llarg termini.<\/p><\/p><p><p>L\u2019an\u00e0lisi t\u00e8cnica que proposa aquest reportatge se centra en la disparitat entre la vitalitat del mercat \u2014manifestada en un increment substancial de la despesa dels hogars\u2014 i les car\u00e8ncies sist\u00e8miques que encara persisten, com la precarietat laboral i els desequilibris territorials. En un context on la digitalitzaci\u00f3 i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial estan redefineix els models de producci\u00f3 i consum, el sector cultural catal\u00e0 s\u2019enfronta a un repte estructural: com escalar el seu impacte econ\u00f2mic sense sacrificar la diversitat ling\u00fc\u00edstica ni la dignitat professional dels seus creadors. L\u2019estudi del <strong>CoNCA<\/strong>, presidit per <strong>Margarida Troguet<\/strong>, no nom\u00e9s recull dades quantitatives, sin\u00f3 que alerta sobre riscos qualitatius que podrien comprometre el futur del teixit art\u00edstic si no s\u2019apliquen pol\u00edtiques de governan\u00e7a transparents i actualitzacions legislatives urgents.<\/p><\/p><p><p>L\u2019estudi s\u2019inscreu en una tend\u00e8ncia global on les ind\u00fastries creatives busquen el seu lloc en una economia post-pand\u00e8micia, on el consum d\u2019oci ha tornat amb for\u00e7a, per\u00f2 on les estructures de finan\u00e7ament p\u00fablic segueixen sent insuficients en comparaci\u00f3 amb els est\u00e0ndards europeus. Aquest article desglosa els sectors del teatre, l\u2019edici\u00f3, la m\u00fasica, l\u2019audiovisual i els museus per entendre on resideixen els motors del creixement i on es troben els punts de ruptura que podrien generar una crisi de sostenibilitat en el sector.<\/p><\/p><p><h3>An\u00e0lisi sectorial: El pes econ\u00f2mic i la realitat dels mercats<\/h3><p>El primer dato que crida l\u2019atenci\u00f3 \u00e9s l\u2019explosi\u00f3 del consum privat. Durant l\u2019any <strong>2024<\/strong>, els catalans van destinar <strong>6.659 milions d\u2019euros<\/strong> a l\u2019oci i la cultura, el que representa un increment del <strong>35%<\/strong> respecte a l\u2019any anterior. Aquesta xifra, que suposa el <strong>5,7% de la despesa total dels hogars<\/strong>, demostra una efervesc\u00e8ncia art\u00edstica i un increment dels p\u00fablics que posa en valor la capacitat de regeneraci\u00f3 del sector. No obstant aix\u00f2, aquest creixement del consum no s\u2019ha tradu\u00eft necess\u00e0riament en una millora de les condicions laborals per als professionals, mantenint-se una precarietat que el <strong>CoNCA<\/strong> defineix com a \u00abfragilitat estructural persistent\u00bb.<\/p><\/p><p><p>La inversi\u00f3 p\u00fablica, per la seva part, ha assolit el seu m\u00e0xim hist\u00f2ric amb un pressupost de <strong>1.517 milions d\u2019euros<\/strong> per a l\u2019any <strong>2025<\/strong>, un augment del <strong>11%<\/strong>. Per\u00f2, en una comparativa internacional, la dada \u00e9s inquietant: la despesa per habitant a Catalunya \u00e9s de <strong>189 euros<\/strong>, una xifra significativament inferior als <strong>219 euros<\/strong> d\u2019Espanya i als <strong>259 euros<\/strong> de la mitjana de la Uni\u00f3 Europea. Aquesta bretxa indica que, malgrat l\u2019augment nominal, el suport institucional encara est\u00e0 per sota dels est\u00e0ndards dels pa\u00efsos l\u00edders en cultura, el que limita la capacitat d\u2019expansi\u00f3 dels equipaments i la professionalitzaci\u00f3 del sector.<\/p><\/p><p><p>En el detall dels sectors, el teatre ha demostrat una solidesa notable amb una recaptaci\u00f3 de <strong>107,9 milions d\u2019euros<\/strong> en <strong>2024<\/strong> (un <strong>7,8%<\/strong> m\u00e9s). Per la seva banda, la ind\u00fastria editorial ha registrat una facturaci\u00f3 de <strong>1.689 milions d\u2019euros<\/strong>, amb un creixement del <strong>9,4%<\/strong>. Tot i aix\u00f2, la pres\u00e8ncia del catal\u00e0 en l\u2019edici\u00f3 es mant\u00e9 en un <strong>13,2%<\/strong> dels t\u00edtuls publicats, una xifra que reflecteix la lluita constant per mantenir la visibilitat del idioma en un mercat globalitzat. Aquest fenomen de resist\u00e8ncia cultural \u00e9s similar a altres processos de transformaci\u00f3 econ\u00f2mica on, per exemple, <a href=\"https:\/\/diarimataro.com\/en\/economia-i-comerc\/laposta-dextremadura-pel-futur-empresarial-el-relevo-generacional-i-la-innovacio-com-a-motors-de-transformacio-economica\/\">l\u2019aposta per la innovaci\u00f3 i el relleu generacional<\/a> \u00e9s clau per a la superviv\u00e8ncia d\u2019una ind\u00fastria.<\/p><\/p><p><p>La m\u00fasica popular ha viscut un any excepcional amb <strong>17.093 concerts<\/strong> i gaireb\u00e9 <strong>cinc milions d\u2019assistents<\/strong>, generant uns ingressos de <strong>69 milions d\u2019euros<\/strong>. Tant el nombre d\u2019espectadors com els ingressos han augmentat un <strong>20%<\/strong>, consolidant la m\u00fasica com un dels pilars m\u00e9s din\u00e0mics de l\u2019economia del leisure. Aquesta vitalitat contrasta amb la situaci\u00f3 del sector audiovisual, on s\u2019observa una fractura profunda entre el model tradicional i el digital.<\/p><\/p><p><p>L\u2019exhibici\u00f3 cinematogr\u00e0fica ha patit un retrocess, baixant a <strong>11,6 milions d\u2019espectadors<\/strong> i <strong>85,7 milions d\u2019euros<\/strong> recaptats, davant dels <strong>13 milions<\/strong> i <strong>95 milions<\/strong> de <strong>2024<\/strong>. En canvi, les subscripcions a plataformes digitals han disparat la seva xifra, passant de <strong>15,4 milions a 20,4 milions<\/strong>. Aquesta migraci\u00f3 cap al consum a la demanda est\u00e0 canviant els h\u00e0bits de consum i posant en risc la viabilitat de les sales de cinema tradicionals.<\/p><\/p><p><p>Un punt cr\u00edtic \u00e9s la paradoxa del cinema catal\u00e0. Mentre que la producci\u00f3 catalana ha aconseguit una quota de pantalla superior al <strong>9%<\/strong>, el cinema en llengua catalana ha caigut al <strong>4,6%<\/strong>, despr\u00e9s d\u2019haver estat al <strong>7,8%<\/strong> l\u2019any anterior. Aquest descens \u00e9s un senyal d\u2019alarma sobre la visibilitat ling\u00fc\u00edstica en el cinema, indicant que el creador catal\u00e0 \u00e9s reconegut, per\u00f2 la llengua catalana perd terreny en la pantalla.<\/p><\/p><p><p>Els museus i monuments tamb\u00e9 han registrat un creixement, amb <strong>24,3 milions de visitants<\/strong> en museus (<strong>+9%<\/strong>) i <strong>6,2 milions<\/strong> en monuments (<strong>+3%<\/strong>). Aquest augment del turisme cultural i del consum local refor\u00e7a la posici\u00f3 de Catalunya com un pol d\u2019atracci\u00f3 internacional, per\u00f2 planteja el repte de gestionar aquests fluxos sense degradar l\u2019experi\u00e8ncia cultural ni saturar els espais.<\/p><\/p><p><p>Finalment, l\u2019informe dedica un espai central a la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (IA). El <strong>14%<\/strong> dels professionals l\u2019utilitza habitualment, mentre que el <strong>43%<\/strong> ho fa ocasionalment. El <strong>CoNCA<\/strong> alerta sobre riscos greus: la homogene\u00eftzaci\u00f3 est\u00e8tica, la precaritzaci\u00f3 dels creadors i la possible invisibilitzaci\u00f3 de les lleng\u00fces minoritzades. La manca de regulaci\u00f3 legal crea un escenari d\u2019incertesa que pot conduire a una degradaci\u00f3 dels referents culturals i a un consum m\u00e9s superficial per part del p\u00fablic.<\/p><\/p><p><p>La gesti\u00f3 d\u2019aquests riscos requereix una governan\u00e7a rigorosa. Qualsevol error en la contractaci\u00f3 p\u00fablica o en la implementaci\u00f3 de pol\u00edtiques tecnol\u00f2giques pot tenir conseq\u00fc\u00e8ncies greus, recordant que, en l\u2019administraci\u00f3, <a href=\"https:\/\/diarimataro.com\/en\/opinio\/dos-errors-fatals-que-poden-costar-una-adjudicacio-publica-el-perill-dels-enllacos-externs-en-la-contractacio\/\">certains errors en la contractaci\u00f3 p\u00fablica poden costar adjudicacions estrat\u00e8giques<\/a>, cosa que accentuaria la fragilitat del sector si els fons no es gestionen amb transpar\u00e8ncia i efic\u00e0cia.<\/p><\/p><p><h3>Conclusi\u00f3: Implicacions estrat\u00e8giques i perspectives de futur<\/h3><p>El panorama cultural catal\u00e0 per al <strong>2025<\/strong> es defineix per una tensi\u00f3 constant entre el creixement econ\u00f2mic i la vulnerabilitat social i ling\u00fc\u00edstica. El fet que la despesa dels hogars hagi augmentat un <strong>35%<\/strong> \u00e9s un indicador positiu de la demanda, per\u00f2 \u00e9s insuficient si no es concret\u00edssim en pol\u00edtiques que combatin la precarietat laboral i la desigualtat de g\u00e8nere. La cultura no pot basar-se nom\u00e9s en el consum, sin\u00f3 que ha de basar-se en la sostenibilitat de qui crea.<\/p><\/p><p><p>Estrat\u00e8gicament, Catalunya ha de reduir la bretxa de la inversi\u00f3 p\u00fablica per rapport a la mitjana europea. L\u2019actual inversi\u00f3 de <strong>189 euros per habitant<\/strong> \u00e9s un m\u00ednim que no permet afrontar els reptes de la modernitzaci\u00f3. \u00c9s imperatiu que la Generalitat i els ajuntaments (que aporten el <strong>58%<\/strong> del pressupost) coordinin una estrat\u00e8gia que no nom\u00e9s augmenti els fons, sin\u00f3 que els distribueixi de manera equitativa per evitar els desequilibris territorials.<\/p><\/p><p><p>L\u2019impacte de la IA \u00e9s, potser, el repte m\u00e9s urgent. La proposta del <strong>CoNCA<\/strong> d\u2019actualitzar el dret d\u2019autor i regular l\u2019\u00fas de l\u2019IA \u00e9s vital per evitar que la creativitat es converteixi en un producte algor\u00edtmic sense alma. La protecci\u00f3 de la llengua catal\u00e0 en el cinema i l\u2019edici\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 d\u2019identitat, sin\u00f3 de superviv\u00e8ncia cultural en un entorn digital dominat per grans corporacions tecnol\u00f2giques.<\/p><\/p><p><p>En resum, el sector cultural catal\u00e0 est\u00e0 en un moment de gran vitalitat econ\u00f2mica, per\u00f2 aquesta prosperitat \u00e9s fr\u00e0gil. La clau del futur residir\u00e0 en la capacitat de convertir aquests ingressos r\u00e9cord i aquesta aflu\u00e8ncia de p\u00fablics en una infraestructura professional s\u00f2lida, amb condicions laborals dignes i una protecci\u00f3 real del patrimoni ling\u00fc\u00edstic i art\u00edstic davant l\u2019avan\u00e7 de la tecnologia.<\/p><\/p><p>https:\/\/www.elperiodico.com\/es\/ocio-y-cultura\/20260615\/informe-conca-cultura-y-arte-2025-catalunya-131419818","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Introducci\u00f3: Un sector en paradoxical transformaci\u00f3 Aquest article analitza a profunditat el panorama socioecon\u00f2mic del sector cultural catal\u00e0 a partir de les dades revelades en l&#8217;&#8216;Informe anual sobre l&#8217;estat de la cultura i de les arts 2025&#8217;. Aquest document, elaborat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i presentat formalment al [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":1140,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[73],"tags":[102,283,280,343,344,288,284,345],"class_list":["post-1139","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-cultura-i-oci","tag-catalunya","tag-conca","tag-consum-cultural","tag-economia-de-la-cultura","tag-industries-creatives","tag-intelligencia-artificial","tag-inversio-publica","tag-llengua-catalana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1139","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1139"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1139\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1142,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1139\/revisions\/1142"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1140"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1139"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1139"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1139"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}