{"id":1139,"date":"2026-06-21T02:03:55","date_gmt":"2026-06-21T00:03:55","guid":{"rendered":"https:\/\/diarimataro.com\/cultura-i-oci\/leconomia-de-la-cultura-a-catalunya-entre-lexpansio-del-consum-i-la-fragilitat-estructural\/"},"modified":"2026-06-21T02:03:57","modified_gmt":"2026-06-21T00:03:57","slug":"leconomia-de-la-cultura-a-catalunya-entre-lexpansio-del-consum-i-la-fragilitat-estructural","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/cultura-i-oci\/leconomia-de-la-cultura-a-catalunya-entre-lexpansio-del-consum-i-la-fragilitat-estructural\/","title":{"rendered":"The economy of culture in Catalonia: Between the expansion of consumption and structural fragility"},"content":{"rendered":"<figure class=\"wp-block-embed is-type-video is-provider-youtube wp-block-embed-youtube\">\n<div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<div class=\"youtube-embed\" data-video_id=\"zkTZkjcN0vA\"><iframe loading=\"lazy\" title=\"Presentaci\u00f3 de l&amp;apos;Informe &quot;El sector cultural a Catalunya&quot;\" width=\"696\" height=\"392\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/zkTZkjcN0vA?feature=oembed&#038;enablejsapi=1\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/div>\n<\/div>\n<\/figure>\n\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1200\" height=\"675\" src=\"https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/catalunya-cultura-1782000235.jpg\" alt=\"Catalunya cultura\" class=\"wp-image-1140\" srcset=\"https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/catalunya-cultura-1782000235.jpg 1200w, https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/catalunya-cultura-1782000235-300x169.jpg 300w, https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/catalunya-cultura-1782000235-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/catalunya-cultura-1782000235-768x432.jpg 768w, https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/catalunya-cultura-1782000235-747x420.jpg 747w, https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/catalunya-cultura-1782000235-150x84.jpg 150w, https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/catalunya-cultura-1782000235-696x392.jpg 696w, https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/catalunya-cultura-1782000235-1068x601.jpg 1068w\" sizes=\"auto, (max-width: 1200px) 100vw, 1200px\" \/><\/figure>\n\n\n<\/p><p><h3>Introducci\u00f3: Un sector en paradoxical transformaci\u00f3<\/h3><p>Aquest article analitza a profunditat el panorama socioecon\u00f2mic del sector cultural catal\u00e0 a partir de les dades revelades en l&#8217;<strong>&#8216;Informe anual sobre l&#8217;estat de la cultura i de les arts 2025&#8217;<\/strong>. Aquest document, elaborat pel <strong>Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)<\/strong> i presentat formalment al <strong>Parlament<\/strong> per <strong>Salvador Casals<\/strong>, membre del Plenari de l&#8217;organisme, actua com una radiografia detallada d&#8217;una ind\u00fastria que, malgrat els seus \u00edndexes de creixement, navega en una dualitat constant. El sector cultural no \u00e9s nom\u00e9s un motor de prestigi i identitat, sin\u00f3 un component essencial del Producte Interior Brut (PIB) regional, on la interacci\u00f3 entre la inversi\u00f3 p\u00fablica, el consum privat i la innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica defineix la seva viabilitat a llarg termini.<\/p><\/p><p><p>L&#8217;an\u00e0lisi t\u00e8cnica que proposa aquest reportatge se centra en la disparitat entre la vitalitat del mercat \u2014manifestada en un increment substancial de la despesa dels hogars\u2014 i les car\u00e8ncies sist\u00e8miques que encara persisten, com la precarietat laboral i els desequilibris territorials. En un context on la digitalitzaci\u00f3 i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial estan redefineix els models de producci\u00f3 i consum, el sector cultural catal\u00e0 s&#8217;enfronta a un repte estructural: com escalar el seu impacte econ\u00f2mic sense sacrificar la diversitat ling\u00fc\u00edstica ni la dignitat professional dels seus creadors. L&#8217;estudi del <strong>CoNCA<\/strong>, presidit per <strong>Margarida Troguet<\/strong>, no nom\u00e9s recull dades quantitatives, sin\u00f3 que alerta sobre riscos qualitatius que podrien comprometre el futur del teixit art\u00edstic si no s&#8217;apliquen pol\u00edtiques de governan\u00e7a transparents i actualitzacions legislatives urgents.<\/p><\/p><p><p>L&#8217;estudi s&#8217;inscreu en una tend\u00e8ncia global on les ind\u00fastries creatives busquen el seu lloc en una economia post-pand\u00e8micia, on el consum d&#8217;oci ha tornat amb for\u00e7a, per\u00f2 on les estructures de finan\u00e7ament p\u00fablic segueixen sent insuficients en comparaci\u00f3 amb els est\u00e0ndards europeus. Aquest article desglosa els sectors del teatre, l&#8217;edici\u00f3, la m\u00fasica, l&#8217;audiovisual i els museus per entendre on resideixen els motors del creixement i on es troben els punts de ruptura que podrien generar una crisi de sostenibilitat en el sector.<\/p><\/p><p><h3>An\u00e0lisi sectorial: El pes econ\u00f2mic i la realitat dels mercats<\/h3><p>El primer dato que crida l&#8217;atenci\u00f3 \u00e9s l&#8217;explosi\u00f3 del consum privat. Durant l&#8217;any <strong>2024<\/strong>, els catalans van destinar <strong>6.659 milions d&#8217;euros<\/strong> a l&#8217;oci i la cultura, el que representa un increment del <strong>35%<\/strong> respecte a l&#8217;any anterior. Aquesta xifra, que suposa el <strong>5,7% de la despesa total dels hogars<\/strong>, demostra una efervesc\u00e8ncia art\u00edstica i un increment dels p\u00fablics que posa en valor la capacitat de regeneraci\u00f3 del sector. No obstant aix\u00f2, aquest creixement del consum no s&#8217;ha tradu\u00eft necess\u00e0riament en una millora de les condicions laborals per als professionals, mantenint-se una precarietat que el <strong>CoNCA<\/strong> defineix com a \u00abfragilitat estructural persistent\u00bb.<\/p><\/p><p><p>La inversi\u00f3 p\u00fablica, per la seva part, ha assolit el seu m\u00e0xim hist\u00f2ric amb un pressupost de <strong>1.517 milions d&#8217;euros<\/strong> per a l&#8217;any <strong>2025<\/strong>, un augment del <strong>11%<\/strong>. Per\u00f2, en una comparativa internacional, la dada \u00e9s inquietant: la despesa per habitant a Catalunya \u00e9s de <strong>189 euros<\/strong>, una xifra significativament inferior als <strong>219 euros<\/strong> d&#8217;Espanya i als <strong>259 euros<\/strong> de la mitjana de la Uni\u00f3 Europea. Aquesta bretxa indica que, malgrat l&#8217;augment nominal, el suport institucional encara est\u00e0 per sota dels est\u00e0ndards dels pa\u00efsos l\u00edders en cultura, el que limita la capacitat d&#8217;expansi\u00f3 dels equipaments i la professionalitzaci\u00f3 del sector.<\/p><\/p><p><p>En el detall dels sectors, el teatre ha demostrat una solidesa notable amb una recaptaci\u00f3 de <strong>107,9 milions d&#8217;euros<\/strong> en <strong>2024<\/strong> (un <strong>7,8%<\/strong> m\u00e9s). Per la seva banda, la ind\u00fastria editorial ha registrat una facturaci\u00f3 de <strong>1.689 milions d&#8217;euros<\/strong>, amb un creixement del <strong>9,4%<\/strong>. Tot i aix\u00f2, la pres\u00e8ncia del catal\u00e0 en l&#8217;edici\u00f3 es mant\u00e9 en un <strong>13,2%<\/strong> dels t\u00edtuls publicats, una xifra que reflecteix la lluita constant per mantenir la visibilitat del idioma en un mercat globalitzat. Aquest fenomen de resist\u00e8ncia cultural \u00e9s similar a altres processos de transformaci\u00f3 econ\u00f2mica on, per exemple, <a href=\"https:\/\/diarimataro.com\/en\/economia-i-comerc\/laposta-dextremadura-pel-futur-empresarial-el-relevo-generacional-i-la-innovacio-com-a-motors-de-transformacio-economica\/\">l&#8217;aposta per la innovaci\u00f3 i el relleu generacional<\/a> \u00e9s clau per a la superviv\u00e8ncia d&#8217;una ind\u00fastria.<\/p><\/p><p><p>La m\u00fasica popular ha viscut un any excepcional amb <strong>17.093 concerts<\/strong> i gaireb\u00e9 <strong>cinc milions d&#8217;assistents<\/strong>, generant uns ingressos de <strong>69 milions d&#8217;euros<\/strong>. Tant el nombre d&#8217;espectadors com els ingressos han augmentat un <strong>20%<\/strong>, consolidant la m\u00fasica com un dels pilars m\u00e9s din\u00e0mics de l&#8217;economia del leisure. Aquesta vitalitat contrasta amb la situaci\u00f3 del sector audiovisual, on s&#8217;observa una fractura profunda entre el model tradicional i el digital.<\/p><\/p><p><p>L&#8217;exhibici\u00f3 cinematogr\u00e0fica ha patit un retrocess, baixant a <strong>11,6 milions d&#8217;espectadors<\/strong> i <strong>85,7 milions d&#8217;euros<\/strong> recaptats, davant dels <strong>13 milions<\/strong> i <strong>95 milions<\/strong> de <strong>2024<\/strong>. En canvi, les subscripcions a plataformes digitals han disparat la seva xifra, passant de <strong>15,4 milions a 20,4 milions<\/strong>. Aquesta migraci\u00f3 cap al consum a la demanda est\u00e0 canviant els h\u00e0bits de consum i posant en risc la viabilitat de les sales de cinema tradicionals.<\/p><\/p><p><p>Un punt cr\u00edtic \u00e9s la paradoxa del cinema catal\u00e0. Mentre que la producci\u00f3 catalana ha aconseguit una quota de pantalla superior al <strong>9%<\/strong>, el cinema en llengua catalana ha caigut al <strong>4,6%<\/strong>, despr\u00e9s d&#8217;haver estat al <strong>7,8%<\/strong> l&#8217;any anterior. Aquest descens \u00e9s un senyal d&#8217;alarma sobre la visibilitat ling\u00fc\u00edstica en el cinema, indicant que el creador catal\u00e0 \u00e9s reconegut, per\u00f2 la llengua catalana perd terreny en la pantalla.<\/p><\/p><p><p>Els museus i monuments tamb\u00e9 han registrat un creixement, amb <strong>24,3 milions de visitants<\/strong> en museus (<strong>+9%<\/strong>) i <strong>6,2 milions<\/strong> en monuments (<strong>+3%<\/strong>). Aquest augment del turisme cultural i del consum local refor\u00e7a la posici\u00f3 de Catalunya com un pol d&#8217;atracci\u00f3 internacional, per\u00f2 planteja el repte de gestionar aquests fluxos sense degradar l&#8217;experi\u00e8ncia cultural ni saturar els espais.<\/p><\/p><p><p>Finalment, l&#8217;informe dedica un espai central a la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (IA). El <strong>14%<\/strong> dels professionals l&#8217;utilitza habitualment, mentre que el <strong>43%<\/strong> ho fa ocasionalment. El <strong>CoNCA<\/strong> alerta sobre riscos greus: la homogene\u00eftzaci\u00f3 est\u00e8tica, la precaritzaci\u00f3 dels creadors i la possible invisibilitzaci\u00f3 de les lleng\u00fces minoritzades. La manca de regulaci\u00f3 legal crea un escenari d&#8217;incertesa que pot conduire a una degradaci\u00f3 dels referents culturals i a un consum m\u00e9s superficial per part del p\u00fablic.<\/p><\/p><p><p>La gesti\u00f3 d&#8217;aquests riscos requereix una governan\u00e7a rigorosa. Qualsevol error en la contractaci\u00f3 p\u00fablica o en la implementaci\u00f3 de pol\u00edtiques tecnol\u00f2giques pot tenir conseq\u00fc\u00e8ncies greus, recordant que, en l&#8217;administraci\u00f3, <a href=\"https:\/\/diarimataro.com\/en\/opinio\/dos-errors-fatals-que-poden-costar-una-adjudicacio-publica-el-perill-dels-enllacos-externs-en-la-contractacio\/\">certains errors en la contractaci\u00f3 p\u00fablica poden costar adjudicacions estrat\u00e8giques<\/a>, cosa que accentuaria la fragilitat del sector si els fons no es gestionen amb transpar\u00e8ncia i efic\u00e0cia.<\/p><\/p><p><h3>Conclusi\u00f3: Implicacions estrat\u00e8giques i perspectives de futur<\/h3><p>El panorama cultural catal\u00e0 per al <strong>2025<\/strong> es defineix per una tensi\u00f3 constant entre el creixement econ\u00f2mic i la vulnerabilitat social i ling\u00fc\u00edstica. El fet que la despesa dels hogars hagi augmentat un <strong>35%<\/strong> \u00e9s un indicador positiu de la demanda, per\u00f2 \u00e9s insuficient si no es concret\u00edssim en pol\u00edtiques que combatin la precarietat laboral i la desigualtat de g\u00e8nere. La cultura no pot basar-se nom\u00e9s en el consum, sin\u00f3 que ha de basar-se en la sostenibilitat de qui crea.<\/p><\/p><p><p>Estrat\u00e8gicament, Catalunya ha de reduir la bretxa de la inversi\u00f3 p\u00fablica per rapport a la mitjana europea. L&#8217;actual inversi\u00f3 de <strong>189 euros per habitant<\/strong> \u00e9s un m\u00ednim que no permet afrontar els reptes de la modernitzaci\u00f3. \u00c9s imperatiu que la Generalitat i els ajuntaments (que aporten el <strong>58%<\/strong> del pressupost) coordinin una estrat\u00e8gia que no nom\u00e9s augmenti els fons, sin\u00f3 que els distribueixi de manera equitativa per evitar els desequilibris territorials.<\/p><\/p><p><p>L&#8217;impacte de la IA \u00e9s, potser, el repte m\u00e9s urgent. La proposta del <strong>CoNCA<\/strong> d&#8217;actualitzar el dret d&#8217;autor i regular l&#8217;\u00fas de l&#8217;IA \u00e9s vital per evitar que la creativitat es converteixi en un producte algor\u00edtmic sense alma. La protecci\u00f3 de la llengua catal\u00e0 en el cinema i l&#8217;edici\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 d&#8217;identitat, sin\u00f3 de superviv\u00e8ncia cultural en un entorn digital dominat per grans corporacions tecnol\u00f2giques.<\/p><\/p><p><p>En resum, el sector cultural catal\u00e0 est\u00e0 en un moment de gran vitalitat econ\u00f2mica, per\u00f2 aquesta prosperitat \u00e9s fr\u00e0gil. La clau del futur residir\u00e0 en la capacitat de convertir aquests ingressos r\u00e9cord i aquesta aflu\u00e8ncia de p\u00fablics en una infraestructura professional s\u00f2lida, amb condicions laborals dignes i una protecci\u00f3 real del patrimoni ling\u00fc\u00edstic i art\u00edstic davant l&#8217;avan\u00e7 de la tecnologia.<\/p><\/p><p>https:\/\/www.elperiodico.com\/es\/ocio-y-cultura\/20260615\/informe-conca-cultura-y-arte-2025-catalunya-131419818","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Introducci\u00f3: Un sector en paradoxical transformaci\u00f3 Aquest article analitza a profunditat el panorama socioecon\u00f2mic del sector cultural catal\u00e0 a partir de les dades revelades en l&#8217;&#8216;Informe anual sobre l&#8217;estat de la cultura i de les arts 2025&#8217;. Aquest document, elaborat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i presentat formalment al [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":1140,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[73],"tags":[102,283,280,343,344,288,284,345],"class_list":["post-1139","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-cultura-i-oci","tag-catalunya","tag-conca","tag-consum-cultural","tag-economia-de-la-cultura","tag-industries-creatives","tag-intelligencia-artificial","tag-inversio-publica","tag-llengua-catalana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1139","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1139"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1139\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1142,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1139\/revisions\/1142"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1140"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1139"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1139"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1139"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}