{"id":1407,"date":"2026-07-07T02:09:59","date_gmt":"2026-07-07T00:09:59","guid":{"rendered":"https:\/\/diarimataro.com\/economia-i-comerc\/el-comerc-deuskadi-creix-un-35-en-les-vendes\/"},"modified":"2026-07-07T02:10:00","modified_gmt":"2026-07-07T00:10:00","slug":"el-comerc-deuskadi-creix-un-35-en-les-vendes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/economia-i-comerc\/el-comerc-deuskadi-creix-un-35-en-les-vendes\/","title":{"rendered":"El comer\u00e7 d\u2019Euskadi creix un 3,5% en les vendes"},"content":{"rendered":"
\"Euskadi,<\/figure>\n\n\n<\/p>

La publicaci\u00f3 de l\u2019Informe d\u2019Estructura del Comer\u00e7 Basc 2025<\/strong>, elaborat per Enfokamer-Observatori del Comer\u00e7 d\u2019Euskadi<\/strong> en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Departament de Turisme, Comer\u00e7 i Consum del Govern Basc<\/strong>, situa al lector en un escenari complex i din\u00e0mic per al sector comercial de la comunitat aut\u00f2noma. Aquest document no nom\u00e9s ofereix una radiografia detallada de la configuraci\u00f3 actual del teixit comercial basc, sin\u00f3 que tamb\u00e9 projecta llum sobre les tend\u00e8ncies subjacents i els desafiaments estructurals que afronta. La not\u00edcia que el comer\u00e7 d\u2019Euskadi<\/strong> ha experimentat un creixement del 3,5%<\/strong> en les vendes es presenta com un contrapunt a certes dades de contracci\u00f3 empresarial, suggerint una resili\u00e8ncia i una capacitat d\u2019adaptaci\u00f3 notables en un entorn econ\u00f2mic en constant evoluci\u00f3. Aquest article aprofundir\u00e0 en les dades presentades, analitzant la interacci\u00f3 entre la vitalitat de les vendes i les transformacions estructurals que defineixen el futur del comer\u00e7 basc, proporcionant una an\u00e0lisi cr\u00edtica sobre la sostenibilitat d\u2019aquest model i les implicacions a llarg termini per a la regi\u00f3.<\/p><\/p>

An\u00e0lisi de l\u2019Estructura Comercial i les seves Din\u00e0miques<\/h3>

El panorama comercial d\u2019Euskadi<\/strong>, segons l\u2019estudi d\u2019Enfokamer<\/strong>, es defineix per la seva densitat i la seva orientaci\u00f3 al detall. Amb un total de 32.794<\/strong> establiments comercials, la gran majoria, prop del 66%<\/strong>, pertanyen al sector minorista. Aquesta proporci\u00f3 subratlla la consolidaci\u00f3 del comer\u00e7 minorista com a pilar fonamental de l\u2019economia local, actuant com a motor de l\u2019activitat econ\u00f2mica i com a element cohesionador del teixit social en pobles i ciutats. La fortalesa d\u2019aquesta estructura es manifesta en un equilibri territorial notable, amb una distribuci\u00f3 homog\u00e8nia entre els tres territoris hist\u00f2rics bascos i una clara prevalen\u00e7a del comer\u00e7 de proximitat, que continua sent l\u2019eix vertebrador de l\u2019oferta als consumidors. Aquesta configuraci\u00f3 posa de manifest la import\u00e0ncia de la capil\u00b7laritat comercial, assegurant l\u2019acc\u00e9s a b\u00e9ns i serveis en pr\u00e0cticament tots els nuclis de poblaci\u00f3.<\/p>

Dins del segment minorista, l\u2019alimentaci\u00f3 es mant\u00e9 com la principal activitat, amb 6.861<\/strong> establiments dedicats a aquesta funci\u00f3 essencial. Aquesta xifra no nom\u00e9s reflecteix la demanda b\u00e0sica i constant de b\u00e9ns de consum, sin\u00f3 tamb\u00e9 la import\u00e0ncia dels petits comer\u00e7os de barri en la vida quotidiana dels ciutadans, sovint actuant com a centres de vida comunit\u00e0ria. A continuaci\u00f3, se situen el sector de l\u2019equipament de la persona, amb 3.671<\/strong> establiments, i l\u2019equipament de la llar, amb 2.726<\/strong>, evidenciant la diversitat de necessitats que cobreix el comer\u00e7 minorista i la seva capacitat per adaptar-se a les tend\u00e8ncies de consum. Per la seva banda, el comer\u00e7 majorista, tot i ser num\u00e8ricament inferior, mant\u00e9 una elevada especialitzaci\u00f3 i diversitat d\u2019activitats, complementant la cadena de subministrament i distribuint productes a una escala m\u00e9s \u00e0mplia, essencial per al funcionament de la ind\u00fastria i el comer\u00e7 al detall.<\/p><\/p>

Desafiaments Estructurals i Adaptaci\u00f3 Sectorial<\/h3>

Malgrat el creixement global de les vendes, l\u2019informe destaca que el sector comercial basc s\u2019enfronta a desafiaments significatius que podrien impactar la seva sostenibilitat a llarg termini. La base d\u2019aquest comer\u00e7, majorit\u00e0riament constitu\u00efda per petites empreses i micropimes<\/strong>, \u00e9s inherentment vulnerable a les fluctuacions del mercat i a les pressions externes. Entre els reptes m\u00e9s cr\u00edtics s\u2019identifiquen la transformaci\u00f3 dels h\u00e0bits de consum, impulsada per la digitalitzaci\u00f3 i l\u2019auge del comer\u00e7 electr\u00f2nic. Aquesta tend\u00e8ncia exigeix una adaptaci\u00f3 constant en models de negoci, pres\u00e8ncia en l\u00ednia i experi\u00e8ncia de client. L\u2019increment dels costos d\u2019explotaci\u00f3<\/strong>, que inclouen des de lloguers fins a despeses energ\u00e8tiques i salarials, redueix els marges de benefici i posa pressi\u00f3 sobre la viabilitat de molts negocis, especialment els de menor escala que no gaudeixen d\u2019economies d\u2019escala.<\/p>

Un altre aspecte crucial \u00e9s la necessitat de garantir el relleu generacional<\/strong> en un sector que es percep progressivament envellit. La manca d\u2019inter\u00e8s per part de les noves generacions en prendre les regnes de negocis familiars o obrir-ne de nous podria conduir a un gradual declivi del nombre d\u2019establiments, especialment en el comer\u00e7 de proximitat. Aquesta din\u00e0mica ja es reflecteix en les dades d\u2019ocupaci\u00f3: Euskadi<\/strong> va tancar el 2025<\/strong> amb 14.222<\/strong> empreses comercials inscrites a la Seguretat Social, el que representa un descens de l\u20191%<\/strong> respecte a l\u2019any anterior. Aquesta disminuci\u00f3 es concentra principalment en el comer\u00e7 minorista, que va registrar una reducci\u00f3 de l\u20191,3%<\/strong>. Nom\u00e9s el sector de venda i reparaci\u00f3 de vehicles va mantenir una estabilitat gaireb\u00e9 total, amb un lleuger creixement del 0,19%<\/strong>, el que suggereix una major resili\u00e8ncia o una menor exposici\u00f3 a les pressions que afecten altres subsectors.<\/p>

Aquestes xifres, tot i que moderades, assenyalen una contracci\u00f3 del teixit empresarial que, si no es gestiona adequadament, podria erosionar la vitalitat comercial. La capacitat del sector per adaptar-se a les noves demandes de la ciutadania, la digitalitzaci\u00f3 i la transformaci\u00f3 econ\u00f2mica \u00e9s fonamental per configurar un model comercial m\u00e9s competitiu i innovador. La paradoxa d\u2019un creixement en vendes amb una contracci\u00f3 en el nombre d\u2019empreses suggereix que els establiments supervivents estan absorbint una major quota de mercat o augmentant la seva productivitat mitjana, un senyal d\u2019efici\u00e8ncia per\u00f2 tamb\u00e9 de concentraci\u00f3 del mercat en menys actors.<\/p><\/p>

Repercussions a Llarg Termini i el Rol de les Pol\u00edtiques P\u00fabliques<\/h3>

Les dades de l\u2019informe, elaborades a partir de fonts oficials com Eustat<\/strong>, no nom\u00e9s proporcionen una instant\u00e0nia del present, sin\u00f3 que tamb\u00e9 serveixen com a base per a la projecci\u00f3 de tend\u00e8ncies a llarg termini. La disminuci\u00f3 del nombre d\u2019empreses comercials, especialment en el sector minorista, pot tenir diverses repercussions. A curt termini, la p\u00e8rdua d\u2019establiments pot implicar una reducci\u00f3 de l\u2019oferta i una menor diversitat per al consumidor, afectant la llibertat d\u2019elecci\u00f3. A llarg termini, si la tend\u00e8ncia persisteix, pot generar un impacte negatiu en la vitalitat dels centres urbans i dels barris, afectant la cohesi\u00f3 social i el dinamisme econ\u00f2mic local. La desaparici\u00f3 de comer\u00e7os de proximitat pot deixar buits en el paisatge urb\u00e0 i dificultar l\u2019acc\u00e9s a serveis essencials per a segments de la poblaci\u00f3, especialment gent gran o aquells amb mobilitat redu\u00efda, contribuint a la despoblaci\u00f3 de certes zones o la depend\u00e8ncia del vehicle privat.<\/p>

En aquest context, el paper de les pol\u00edtiques p\u00fabliques esdev\u00e9 crucial. L\u2019objectiu de l\u2019informe \u00e9s precisament facilitar el disseny de mesures que donin suport al sector i promoguin la seva adaptaci\u00f3. Aquestes pol\u00edtiques podrien incloure incentius per a la digitalitzaci\u00f3 de petits comer\u00e7os, programes de formaci\u00f3 en noves tecnologies i gesti\u00f3 empresarial, ajudes per al relleu generacional o la revitalitzaci\u00f3 de zones comercials mitjan\u00e7ant la promoci\u00f3 d\u2019activitats i la millora de la infraestructura. La comprensi\u00f3 profunda de les din\u00e0miques actuals \u00e9s essencial per a una intervenci\u00f3 efectiva. Per exemple, la campanya ambiciosa de Catalunya per redefinir la seva proposta tur\u00edstica cultural global<\/a> podria oferir una perspectiva interessant sobre com les regions aborden la modernitzaci\u00f3 i la promoci\u00f3 de sectors econ\u00f2mics clau, tot i que en un \u00e0mbit diferent. Aix\u00ed mateix, la constant adaptaci\u00f3 als nous canals de comunicaci\u00f3 i venda \u00e9s fonamental, tal com ho demostra la rellev\u00e0ncia d\u2019esdeveniments medi\u00e0tics com el partit Portugal \u2013 Espanya del Mundial 2026<\/a>, que, tot i no ser comercial, il\u00b7lustra la import\u00e0ncia de la visibilitat i la capacitat de captar l\u2019atenci\u00f3 del p\u00fablic en un m\u00f3n saturat d\u2019informaci\u00f3.<\/p><\/p>

Conclusi\u00f3 Editorial: El Futur del Comer\u00e7 Basc entre la Resili\u00e8ncia i la Transformaci\u00f3<\/h3>

El comer\u00e7 d\u2019Euskadi<\/strong> es troba en una cru\u00eflla determinant. L\u2019increment del 3,5%<\/strong> en les vendes, tot i ser un indicador positiu de la capacitat de generaci\u00f3 d\u2019ingressos del sector, no ha d\u2019emmascarar els reptes estructurals que subjeuen. La disminuci\u00f3 de l\u20191%<\/strong> en el nombre d\u2019empreses comercials, amb una contracci\u00f3 m\u00e9s accentuada en el comer\u00e7 minorista, \u00e9s un senyal d\u2019alarma que exigeix una atenci\u00f3 proactiva per part dels agents p\u00fablics i privats. Aquesta dicotomia suggereix un proc\u00e9s de consolidaci\u00f3, on els actors m\u00e9s eficients i adaptats aconsegueixen captar una porci\u00f3 m\u00e9s gran del mercat, mentre que els que no aconsegueixen evolucionar es veuen abocats al tancament. La resili\u00e8ncia demostrada en les vendes pot ser un reflex de la inversi\u00f3 en digitalitzaci\u00f3 per part d\u2019alguns establiments, l\u2019optimitzaci\u00f3 de processos o una major efici\u00e8ncia en la gesti\u00f3 de l\u2019inventari, per\u00f2 tamb\u00e9 pot indicar una pressi\u00f3 competitiva creixent que redueix el nombre total de participants, resultant en una concentraci\u00f3 de poder en menys mans.<\/p>

El futur del comer\u00e7 basc dependr\u00e0 en gran mesura de la capacitat del sector per abordar els desafiaments del relleu generacional i la transformaci\u00f3 digital. La vitalitat del comer\u00e7 de proximitat, tan lloat en l\u2019informe per la seva contribuci\u00f3 a la cohesi\u00f3 social i el dinamisme econ\u00f2mic, no pot donar-se per garantida sense un suport continuat i estrat\u00e8gies que fomentin la innovaci\u00f3 i l\u2019emprenedoria. Les pol\u00edtiques p\u00fabliques tenen la responsabilitat de crear un entorn que faciliti aquesta transici\u00f3, oferint eines i recursos per a la modernitzaci\u00f3, la formaci\u00f3 i la internacionalitzaci\u00f3, aix\u00ed com fomentant la col\u00b7laboraci\u00f3 entre petits comer\u00e7os per afrontar junts els reptes. Ignorar aquests senyals podria portar a una p\u00e8rdua progressiva d\u2019un teixit comercial que \u00e9s fonamental no nom\u00e9s per a l\u2019economia, sin\u00f3 tamb\u00e9 per a la identitat i la cohesi\u00f3 social de la comunitat. La digitalitzaci\u00f3 no \u00e9s una opci\u00f3, sin\u00f3 una necessitat imperativa, i la integraci\u00f3 de canals en l\u00ednia amb l\u2019experi\u00e8ncia f\u00edsica es perfila com la clau per a la superviv\u00e8ncia i el creixement. Euskadi<\/strong> t\u00e9 l\u2019oportunitat de liderar un model de comer\u00e7 que equilibri la tradici\u00f3 amb la innovaci\u00f3, garantint que el creixement en vendes es tradueixi en una estructura empresarial robusta, diversa i sostenible a llarg termini per a tota la societat.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La publicaci\u00f3 de l’Informe d’Estructura del Comer\u00e7 Basc 2025, elaborat per Enfokamer-Observatori del Comer\u00e7 d’Euskadi en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Departament de Turisme, Comer\u00e7 i Consum del Govern Basc, situa al lector en un escenari complex i din\u00e0mic per al sector comercial de la comunitat aut\u00f2noma. Aquest document no nom\u00e9s ofereix una radiografia detallada de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1408,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[74],"tags":[590,591,118,596,592,593,594,595],"class_list":["post-1407","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-economia-i-comerc","tag-comerc-euskadi","tag-creixement-vendes","tag-digitalitzacio","tag-eustat","tag-informes-2025","tag-petites-empreses","tag-repleu-generacional","tag-sector-minorista"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1407","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1407"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1407\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1409,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1407\/revisions\/1409"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1408"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1407"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1407"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1407"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}