{"id":2151,"date":"2026-08-28T02:38:21","date_gmt":"2026-08-28T00:38:21","guid":{"rendered":"https:\/\/diarimataro.com\/?p=2151"},"modified":"2026-08-28T02:35:22","modified_gmt":"2026-08-28T00:35:22","slug":"los-viatges-catalans-a-l-orient-no-cercaven-la-cultura-sino-el-boti","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/cultura-i-oci\/los-viatges-catalans-a-l-orient-no-cercaven-la-cultura-sino-el-boti\/","title":{"rendered":"Los viatges catalans a l\u2019 Orient no cercaven la cultura, sin\u00f3 el bot\u00ed"},"content":{"rendered":"
\"Los<\/figure>\n\n\n<\/p>

La historiografia contempor\u00e0nia tende a idealitzar les cr\u00f2niques de viatge com a testimonis de pur humanisme, curiositat cient\u00edfica o toler\u00e0ncia cosmopolita. L\u2019an\u00e0lisi rigor\u00f3s de la pres\u00e8ncia de viatgers catalans al nord d\u2019\u00c0frica i al Pr\u00f2xim Orient entre 1833 i 1932 desmenteix el mite d\u2019una Catalunya al marge del fenomen imperialista. Llong de configurar una mirada alternativa o anticolonial, els periplets de la burgesia i la intel\u00b7lectualitat catalana han funcionat en estricta sincronia amb l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019imperialisme europeu i amb l\u2019expansionisme colonial espanyol. Aquesta realitat, sovint oculta darrere la cortina d\u2019una suposada curiositat etnogr\u00e0fica, revela un cap\u00edtol clau \u2014 i encara poc analitzat \u2014 de la hist\u00f2ria de la naci\u00f3 catalana, una \u00e8poca en qu\u00e8 el desig de descobrir el m\u00f3n anava de la m\u00e0 d\u2019interessos econ\u00f2mics i geopol\u00edtics ben concrets.<\/p><\/p>

L\u2019aroma de l\u2019expoli: quan la curiositat cultural \u00e9s una cobertura<\/h3><\/p>

El despertar de l\u2019inter\u00e8s catal\u00e0 per l\u2019orbe isl\u00e0mic no va n\u00e9ixer del mero altruisme cultural, sin\u00f3 d\u2019una xarxa d\u2019incentius estrat\u00e8gics-mercantils, la renovaci\u00f3 diplom\u00e0tica i les necessitats d\u2019autoafirmaci\u00f3 identit\u00e0ria d\u2019una burgesia en ple ascens. Aquest entrela\u00e7ament entre cultura i voluntat de dominio es fa evident durant la Renaixen\u00e7a. Mentre les elits culturals catalanes forjaven una imatge profundament negativa del musulm\u00e0, presentant-lo com l\u2019enemic secular del territori, les seves expedici\u00f3 es convertien en operacions de reconeixement amb vista a un futur control. A trav\u00e9s d\u2019obres com les de Pr\u00f2sper<\/strong> i Antoni de Bofarrull<\/strong>, o de la constant reedici\u00f3 de les cr\u00f2niques medievals dels almog\u00e0vares de Francesc de Montcada<\/strong>, es va articular un imaginari de reconquesta i cruzada que va dotar de cobertura ideol\u00f2gica a les ambissions colonials espanyoles. El ressorgiment cultural catal\u00e0 i el colonialisme espanyol foren companyes inseparables, unaalian\u00e7a que va arribar al seu cl\u00edmax popular amb la Guerra d\u2019\u00c0frica (1859-1860) i la mitificaci\u00f3 dels voluntaris catalans sota el mando del general Prim, un entusiasme generalitzat a Barcelona envers la presa de Tetuan que va servir per fortificar encara m\u00e9s aquest sentiment expansionista.<\/p><\/p>

La relaci\u00f3 entre els viatges i el projecte imperial no es limitava a la simple aprovaci\u00f3 ideol\u00f2gica. Molts d\u2019aquests periples eren, en la pr\u00e0ctica, negocis ben organitzats. Els viatgers, sovint procedents de fam\u00edlies mercantils o amb fortius lligams amb l\u2019aristocr\u00e0cia, no eren turistes. Eren agents de primera l\u00ednia que recollien informaci\u00f3 estrat\u00e8gica sobre recursos naturals, mercats potencials, rutes comercials i punts d\u2019intervenci\u00f3 militar. La seva pres\u00e8ncia al Pr\u00f2xim Orient, una zona de creixent compet\u00e8ncia europea, era un indicador de la busca d\u2019influ\u00e8ncia per part d\u2019una burgesia catalana que ja no volia limitar el seu camp d\u2019acci\u00f3 a la pen\u00ednsula ib\u00e8rica. L\u2019objectiu final no era tan sols documentar la cultura local, sin\u00f3 avaluar el seu potencial per a l\u2019explotaci\u00f3 econ\u00f2mica i l\u2019incorporaci\u00f3 a les esferes d\u2019influ\u00e8ncia de l\u2019imperi espanyol, un proc\u00e9s que, en darrer terme, va contribuir a configurar la imatge Orientalista que encara avui persistence.<\/p><\/p>

L\u2019ecosistema del viatge: xarxes, influ\u00e8ncies i el paper de l\u2019Estat<\/h3><\/p>

Cal tenir present que aquest moviment no era un fenomen espontani o purament privat. Estava profundament lligat a les xarxes diplom\u00e0tiques i als incentius de l\u2019Estat espanyol, que veia en la pres\u00e8ncia de ciutadans cultes i amb negocis una eina de projecci\u00f3 internacional barata i efica\u00e7. Els viatges es convertien en una manera d\u2019establir relacions preliminars amb les pot\u00e8ncies locals, aix\u00ed com d\u2019obrir camins per a l\u2019entrades de Capitals catalanes en sectors clau com el t\u00e8xtil, el qu\u00edmic o el financer. A m\u00e9s, la pr\u00f2pia imatge que es constru\u00efa d\u2019aquests viatges servia per refor\u00e7ar la identitat nacional catalana, no com a alternativa a l\u2019espanyola, sin\u00f3 com a una variant m\u00e9s rica i culta dins del projecte imperial com\u00fa. La hist\u00f2ria d\u2019aquests viatges, per tant, \u00e9s tamb\u00e9 la hist\u00f2ria d\u2019una estrat\u00e8gia d\u2019integraci\u00f3 dins d\u2019un sistema m\u00e9s gran, on la cultura i el coneixement eren les armes m\u00e9s subtils \u2014 encara que no menys efectives \u2014 per a la conquerir d\u2019espais d\u2019influ\u00e8ncia.<\/p><\/p>

La llegat d\u2019aquesta \u00e8poca \u00e9s encara avui objecte de debat. Per entendre millor com aquestes din\u00e0miques han format la identitat contempor\u00e0nia de Catalunya, \u00e9s interessant explorar com la hist\u00f2ria i la cultura han sigut sempre un camp de batalla. La riquesa i diversitat del turisme catal\u00e0 avui en dia<\/a>, per exemple, pot arrelar-se en aquesta tradici\u00f3 de mirar cap a l\u2019exterior amb curiositat, encara que ara sigui des d\u2019una perspectiva de descoberta i no de dominaci\u00f3. La cultura popular catalana, amb la seva capacitat de connectar amb altres mons, com va fer recentment a Estocolm amb m\u00e9s de 1.200 representants, demostra que el llegat d\u2019aquest intercanvi \u00e9s viu, encara que hagi canviat de forma radicals. L\u2019important \u00e9s recon\u00e8ixer les arrels d\u2019aquesta relaci\u00f3 amb el m\u00f3n per poder construir un futur m\u00e9s conscient i cr\u00edtic.<\/p><\/p>

En conclusi\u00f3, els viatges catalans a l\u2019Orient entre el segle X i el principi del segle XX no van ser excursions human\u00edstiques. Van ser una eina estrat\u00e8gica al servei d\u2019una burgesia en ascensi\u00f3 i d\u2019un projecte imperial espanyol en construcci\u00f3. Desmitifiquem, doncs, la noci\u00f3 d\u2019una Catalunya pac\u00edfica i al marge de les tensions colonials. La realitat hist\u00f2rica \u00e9s molt m\u00e9s complexa i revela com el desig de coneixement, sovint, va de la m\u00e0 d\u2019un desig de control i d\u2019expoli. Comprendre aquesta realitat \u00e9s fonamental per a una autocr\u00edtica honest del nostre passat i per a la construcci\u00f3 d\u2019un present m\u00e9s cr\u00edtic i conscient del nostre paper en el m\u00f3n globalitzat. La hist\u00f2ria d\u2019aquests viatges \u00e9s un recordatori que la cultura, quan es troba lligada al poder, mai \u00e9s truly neutral.\n\n

Tambi\u00e9n te puede interesar:<\/h3>