{"id":2229,"date":"2026-09-04T00:38:29","date_gmt":"2026-09-03T22:38:29","guid":{"rendered":"https:\/\/diarimataro.com\/?p=2229"},"modified":"2026-09-04T00:35:31","modified_gmt":"2026-09-03T22:35:31","slug":"el-estret-de-trump-una-nova-expressio-de-narcisisme-politic-que-questiona-els-fonaments-de-la-sobirania-internacional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/opinio\/el-estret-de-trump-una-nova-expressio-de-narcisisme-politic-que-questiona-els-fonaments-de-la-sobirania-internacional\/","title":{"rendered":"The \u00abTrump Strait\u00bb: A new expression of political narcissism that questions the foundations of international sovereignty"},"content":{"rendered":"
\"El<\/figure>\n\n\n<\/p>

La possibilitat que l’Estret d’Ormuz, una de les vies navegables m\u00e9s estrat\u00e8giques del planeta que banya les costes iranianes iomanites, passi a denominar-se \u00abl’Estret de Trump\u00bb ha generat una onada de reaccions que traspassen les fronteres de la pol\u00edtica convencional. La proposta, llan\u00e7ada des de la Casa Blanca en ple esclat del conflicte armat iniciat el passat 28 de febrer entre els Estats Units i Israel contra l’Iran, nonom\u00e9s suposa una aberraci\u00f3 cartogr\u00e0fica sin\u00f3 que posa de manifest un patr\u00f3 inquietant d’apropiaci\u00f3 simb\u00f2lica que caracteritza l’estil de govern del president nord-americ\u00e0. Des de la perspectiva dels analistes internacionals, es tracta d’un gest carregat de psicologia pol\u00edtica i de pulsi\u00f3 imperial que busca, mitjan\u00e7ant el llenguatge, assolir un domini que no s’ha pogut aconseguir mitjan\u00e7ant les armes.<\/p><\/p>

L’estret d’Ormuz, amb els seus aproximadament 50 quil\u00f2metres d’amplada en el punt m\u00e9s estret, representa la ruta de pas obligat per aproximadament el 20% del petroli mundial. Qualsevol tensi\u00f3 b\u00e8l\u00b7lica en aquesta zona t\u00e9 repercussions immediates en els mercats globals de l’energia, la qual cosa explica per qu\u00e8 Washington ha desplegat tota la seva maquin\u00e0ria militar, diplom\u00e0tica i econ\u00f2mica per intentar subjectar l’Iran. Tanmateix, malgrat les sancions econ\u00f2miques m\u00e9s dures de la hist\u00f2ria recent i les demostracions de for\u00e7a militars en aig\u00fces internacionals, el govern dels Estats Units no ha aconseguit doblegar la resist\u00e8ncia iraniana. Ormuz continua sent territori de sobirania, un s\u00edmbolo d’independ\u00e8ncia que ni els m\u00edssils ni els discursos han pogut doblegar. \u00c9s precisament en aquest context de frac\u00e0s estrat\u00e8gic on cal entendre la proposta de rebatrejar l’estret: si no es pot dominar el pas mar\u00edtim amb cannons i portaavions, almenys es busca dominar-lo simb\u00f2licament.<\/p><\/p>

La geograf\u00eda com a mirall de l’ego: el patr\u00f3 de renombrament que defineix una administraci\u00f3<\/h3><\/p>

El que resulta particularment rellevant d’aquesta proposta \u00e9s que no \u00e9s un incident a\u00efllat sin\u00f3 la consecq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica d’un patr\u00f3 de conducta que s’ha manifestat en m\u00faltiples ocasions. Anteriorment, el mateix president havia suggerit transformar el Golf de M\u00e8xic \u2014una conca mar\u00edtima que porta aquest nom des de segles de colonitzaci\u00f3, hist\u00f2ria i cultura\u2014 en el pomposament anomenat \u00abGolf de les Am\u00e8riques\u00bb. Aquesta, llan\u00e7ada sense cap mena de consulta amb les nacions llatinoamericanes afectades, evidenciava ja aleshores una concepci\u00f3 de la geograf\u00eda com a propietat privada del l\u00edder, com si els mapes fossin llen\u00e7os en blanc on inscriure la pr\u00f2pia marca personal.<\/p><\/p>

La psicologia pol\u00edtica ofereix eines valuoses per comprendre aquest fenomen. Els analistes han descrit com determinats l\u00edders desenvolupen el que s’anomena narcisisme pol\u00edtic, una necessitat compulsiva d’inscriure el propi nom en geografies, monuments i institucions. El m\u00f3n, des d’aquesta \u00f2ptica, esdev\u00e9 un mirall que ha de reflectir la figura del mandatari en cada cantonada, en cada espai, en cada rac\u00f3 de la hist\u00f2ria. La frase atribu\u00efda a Trump en anunciar la proposta \u2014\u00bbseria m\u00e9s calent que mai\u00bb\u2014 revela aquesta barreja de grandiloq\u00fc\u00e8ncia i desig de control, on el llenguatge es converteix en arma de possessi\u00f3. El protagonisme personal se sobreposa a qualsevol consideraci\u00f3 hist\u00f2rica, cultural o de dret internacional.<\/p><\/p>

Aquesta obsessi\u00f3 per renombrar espais no \u00e9s, dones, un simple caprici sem\u00e0ntic. Cal entendre-la com una extensi\u00f3 de l’estrat\u00e8gia d’hegemonia discursiva que caracteritza la pol\u00edtica exterior nord-americana en aquesta etapa. Quan un Estat no pot dominar un territori fisicament, la renominaci\u00f3 simb\u00f2lica es converteix en un intent de domini indirecte. Es tracta d’una forma subtil per\u00f2 potent de colonitzaci\u00f3 mental: si el nom canvia, la percepci\u00f3 de pertinen\u00e7a es modifica, i amb ella, la relaci\u00f3 de poder entre el denominador i el denominat.<\/p><\/p>

La reacci\u00f3n iraniana i la distancia de 7.000 milles que evidencia la impot\u00e8ncia imperial<\/h3><\/p>

La reacci\u00f3n des de Teeran no s’ha fet esperar, i ha estat especialment reveladora. Les autoritats iranianes han sortit al pas de la proposta amb una fermesa que recorda al m\u00f3n la dist\u00e0ncia irreductible entre la fantasia de control i la realitat geopol\u00edtica. Els analistes han subratllat que les 7.000 milles n\u00e0utiques que separen Washington del Golf P\u00e8rsic representen molt m\u00e9s que una mesura cartogr\u00e0fica: simbolitzen la impossibilitat estructural d’una ocupaci\u00f3 efectiva, la qual cosa converteix les aspiracions nord-americanes en meres fantaisies imperials.<\/p><\/p>

Des del punt de vista del dret internacional, la proposta resulta particularment problem\u00e0tica. El dret del mar, codificat en la Convenci\u00f3 de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar (CONEM), estableix clarament que els estrets internacionals tenen un r\u00e8gim jur\u00eddic espec\u00edfic que garanteix el dret de pas en tr\u00e0nsit dels Estats costaners i dels Estats sense litorral. Renombrar un estret no modifica aquesta realitat jur\u00eddica, per\u00f2 s\u00ed que intenta imposar una narrativa de possessi\u00f3 que contrad\u00ed els principis fonamentals de la sobirania territorial. Podeu consultar m\u00e9s an\u00e0lisis sobre temes d’institucions estatals i debat pol\u00edtic a diarimataro.com<\/a>.<\/p><\/p>

M\u00e9s enll\u00e0 de la q\u00fcesti\u00f3 jur\u00eddica, la proposta de renombrar l’Estret d’Ormuz exposa una contradicci\u00f3 fonamental en la pol\u00edtica exterior nord-americana contempor\u00e0nia. Els Estats Units, que presumeixen de defensar els valors de lliure mercat i dret de propietat a tot el m\u00f3n, semblen disposats a aplicar una l\u00f2gica de apropiaci\u00f3 imperial que recorda als pitjors episodis del colonialisme del segle XIX. Quan un pa\u00eds intenta canviar el nom d’un espai hist\u00f2ric pertanyent a altres nacions, el que fa realment \u00e9s intentar esborrar la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva d’aquells pobles i substituir-la per la marca personal del l\u00edder de torn.<\/p><\/p>

Els analistes pol\u00edtics han senyalat que aquesta obsessi\u00f3 per transformar la hist\u00f2ria en propaganda i la cartografia en propietat privada constitueix, m\u00e9s que un diagn\u00f2stic cl\u00ednic, un symptoma pol\u00edtic d’una administraci\u00f3 que ha fet del protagonisme personal el seu eix central de govern. La repetici\u00f3 d’aquest patr\u00f3 \u2014del Golf de M\u00e8xic a l’Estret d’Ormuz, passant per m\u00faltiples propostes de renombrament del Carib a Orient Mitj\u00e0\u2014 suggereix que no es tracta d’un lapse o d’una sortida de to a\u00efllada, sin\u00f3 d’una estrat\u00e8gia deliberada de domini simb\u00f2lic que trenca amb les convencions m\u00e9s b\u00e0siques del dret internacional i del respecte entre nacions. Podeu llegir m\u00e9s sobre din\u00e0miques de poder i an\u00e0lisi institucional a diarimataro.com<\/a>.<\/p><\/p>

En \u00faltima inst\u00e0ncia, el que la comunitat internacional presencia \u00e9s un intent de reescriure el mapa mundial a mida d’un sol home, ignorant segles d’hist\u00f2ria, cultures mil\u00b7len\u00e0ries i drets sobirans. L’Estret d’Ormuz continuar\u00e0 sent, malgrat les propostes de rebateges, un punt de navegaci\u00f3 estrat\u00e8gic ple de mem\u00f2ria i significat, un recordatori permanent que la geograf\u00eda no \u00e9s paper mullat i que els intents d’apropiaci\u00f3 simb\u00f2lica sempre topen amb la realitat immutable de les nacions i els pobles.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La proposta de canviar el nom de l’Estret d’Ormuz revela un patr\u00f3 d’apropiaci\u00f3 simb\u00f2lica pr\u00f2pia del narcisisme pol\u00edtic. Una estrat\u00e8gia de domini que xoca amb el dret internacional.<\/p>","protected":false},"author":7,"featured_media":2230,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[75],"tags":[1635,1632,1631,1633,83,77,1634,700],"class_list":["post-2229","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-opinio","tag-dret-internacional","tag-estret-dormuz","tag-estret-de-trump","tag-eua","tag-geopolitica","tag-iran","tag-narcisisme-politic","tag-sobirania"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2229","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2229"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2229\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2231,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2229\/revisions\/2231"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2230"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2229"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2229"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2229"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}