{"id":2259,"date":"2026-09-06T01:28:39","date_gmt":"2026-09-05T23:28:39","guid":{"rendered":"https:\/\/diarimataro.com\/?p=2259"},"modified":"2026-09-06T01:26:40","modified_gmt":"2026-09-05T23:26:40","slug":"la-metafora-del-teixidor-repensar-la-politica-mes-enlla-de-la-manipulacio-del-ramat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/opinio\/la-metafora-del-teixidor-repensar-la-politica-mes-enlla-de-la-manipulacio-del-ramat\/","title":{"rendered":"The weaver's metaphor: rethinking politics beyond the manipulation of the herd"},"content":{"rendered":"
\"La<\/figure>\n\n\n<\/p>

En plena irrupci\u00f3 de l\u2019era algor\u00edtmica, quan les elits pol\u00edtiques disposen d\u2019instruments estad\u00edstics d\u2019una precisi\u00f3 sense precedents per cartografiar els ciutadans, una pregunta s\u2019imposa amb renovada urg\u00e8ncia: qu\u00e8 significa, avui, governar? La resposta que va oferir Plat\u00f3 fa gaireb\u00e9 dos mil\u00b7lennis continua resultant commovedora per la seva actualitat. En el di\u00e0leg El Pol\u00edtic<\/em>, despr\u00e9s d\u2019explorar diferents camins per identificar all\u00f2 que distingeix el veritable governant, el fil\u00f2sof grec va proposar una imatge que travessa els segles: la del pol\u00edtic com a teixidor. No es tracta d\u2019una comparaci\u00f3 ornamental ni d\u2019un recurs ret\u00f2ric buit. La met\u00e0fora cont\u00e9 una teoria completa del poder, una advert\u00e8ncia sobre els seus excessos i, sobretot, una proposta \u00e8tica sobre la conviv\u00e8ncia que q\u00fcestiona de dalt a baix la manera com les democr\u00e0cies contempor\u00e0nies conceben la relaci\u00f3 entre governants i governats.<\/p><\/p>

La imatge \u00e9s enganyosament senzilla. El teixidor no fabrica els fils amb els quals treballa. Tampoc pot convertir-los arbitr\u00e0riament en una altra cosa. Els rep tal com s\u00f3n, amb les seves textures, colors i resist\u00e8ncies diferents, i la seva tasca consisteix precisament a entrella\u00e7ar-los de manera que, sense perdre all\u00f2 que els distingeix, puguin formar un teixit com\u00fa. Traslladat a l\u2019\u00e0mbit pol\u00edtic, el principi resulta radical: una comunitat est\u00e0 formada per persones, car\u00e0cters, disposicions i interessos diversos, i la missi\u00f3 del governant no \u00e9s eliminar aquesta pluralitat, sin\u00f3 donar-li una forma comuna. La unitat pol\u00edtica, segons aquesta lectura, no \u00e9s uniformitat. \u00c9s, justament, la capacitat de fer coexistir all\u00f2 que per naturalesa tendeix a diferenciar-se.<\/p><\/p>

El llegat pedag\u00f2gic de Plat\u00f3 i la lectura de William H. F. Altman<\/h3><\/p>

Per comprendre la vig\u00e8ncia d\u2019aquesta met\u00e0fora, resulta indispensable recuperar la lectura que el estudioso estatunidenc William H. F. Altman ha proposat sobre el conjunt dels di\u00e0legs plat\u00f2nics. En el seu projecte Plato the Teacher<\/em>, Altman altera el problema cronol\u00f2gic habitual dels textos de Plat\u00f3 i suggereix atendre, en canvi, al seu possible ordre pedag\u00f2gic. La hip\u00f2tesi \u00e9s tan suggestiva com fecunda: Plat\u00f3 no seria \u00fanicament l\u2019autor de doctrines filos\u00f2fiques susceptibles de ser resumides en tesis, sin\u00f3 un mestre que condueix progressivament el lector, l\u2019enfronta a dificultats, l\u2019obliga a equivocar-se i termina exigint-li que aprengui a jutjar per si mateix.<\/p><\/p>

Des d\u2019aquesta perspectiva, els textos posteriors a la Rep\u00fablica<\/em>, entre ells El Pol\u00edtic<\/em>, adquireixen un significat especial. No es tracta simplement de variacions sobre un mateix tema, sin\u00f3 d\u2019etapes d\u2019un itinerari formatiu en qu\u00e8 el lector \u00e9s convidat a revisar les seves certeses anteriors. La met\u00e0fora del teixidor, en aquest context, no es presenta com una soluci\u00f3 definitiva al problema del govern, sin\u00f3 com una superaci\u00f3 de les imatges pr\u00e8vies \u2014entre elles la del pastor, que Plat\u00f3 mateix va discutir i rebutjar\u2014 que havien dominat la reflexi\u00f3 pol\u00edtica fins al moment.<\/p><\/p>

La difer\u00e8ncia entre el pastor i el teixidor no \u00e9s merament ret\u00f2rica. El pastor concep el ramat com una massa homogenitzada la finalitat de la qual \u00e9s externa a ella mateixa: alimentar, traslladar, esquilar o sacrificar les ovelles segons convingui al pastor. El teixidor, en canvi, treballa amb materials que posseeixen una dignitat pr\u00f2pia i que, precisament gr\u00e0cies a les seves difer\u00e8ncies, permeten la fabricaci\u00f3 d\u2019un teixit ric i resistent. Aquesta distinci\u00f3, lluny de ser un arcaisme acad\u00e8mic, travessa com un fil vermell les formes contempor\u00e0nies de govern i permet entendre per qu\u00e8 moltes d\u2019elles, malgrat els seus \u00e8xits t\u00e8cnics, generen un malestar pol\u00edtic cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil d\u2019ignorar.<\/p><\/p>

Del ramat al ciutad\u00e0: la sofisticaci\u00f3 dels instruments i la pobresa de la comprensi\u00f3<\/h3><\/p>

Bona part de l\u2019elit pol\u00edtica actual ja no utilitza naturalment el vocabulari del ramat. Les paraules han canviat, per\u00f2 la l\u00f2gica subjacent continua operant, ara amb instruments molt m\u00e9s sofisticats. Els ciutadans s\u00f3n distribu\u00efts per edat, sexe, territori, ingressos, prefer\u00e8ncies culturals, comportament electoral o identitat. Les enquestes, els grups focals, les bases de dades massives i els algorismes permeten con\u00e8ixer-los amb una precisi\u00f3 que cap governant de l\u2019antiguitat hauria pogut ni tan sols imaginar. Tot plegat pot ser leg\u00edtim i necessari per governar: la informaci\u00f3 estad\u00edstica \u00e9s, en molts sentits, condici\u00f3 de possibilitat de qualsevol pol\u00edtica p\u00fablica moderna.<\/p><\/p>

El problema comen\u00e7a quan el coneixement estad\u00edstic d\u2019una poblaci\u00f3 substitueix la comprensi\u00f3 pol\u00edtica d\u2019una comunitat. Quan aix\u00f2 succeeix, el ciutad\u00e0 deixa d\u2019apar\u00e8ixer com alg\u00fa amb qui es comparteix un b\u00e9 i comen\u00e7a a ser tractat com una conducta que cal predir, un inter\u00e8s que cal satisfer o un vot que cal conquistar. La difer\u00e8ncia \u00e9s substancial. Predir una conducta exigeix una categoria descriptiva; comprendre una comunitat exigeix un projecte compartit. En el primer cas, el ciutad\u00e0 \u00e9s un objecte d\u2019an\u00e0lisi; en el segon, \u00e9s un subjecte de deliberaci\u00f3. La democr\u00e0cia contempor\u00e0nia, assetjada per la velocitat dels cicles electorals i la compet\u00e8ncia permanent per l\u2019atenci\u00f3 medi\u00e0tica, ha tendit a confondre sistem\u00e0ticament aquests dos registres.<\/p><\/p>

Aquesta confusi\u00f3 t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies que van molt m\u00e9s enll\u00e0 de la teoria pol\u00edtica. Quan els governs es limiten a administrar les prefer\u00e8ncies detectades, deixen de formular les preguntes que constitueixen l\u2019ess\u00e8ncia de la vida pol\u00edtica. Preguntes com ara quina mena de comunitat volem ser<\/em>, quines virtuts mereixen ser cultivades<\/em> o quina distribuci\u00f3 de riscos i beneficis resulta acceptable<\/em> deixen de tenir espai en l\u2019agenda p\u00fablica, substitu\u00efdes per una successi\u00f3 de respostes t\u00e8cniques a demandes individuals que, sumades, no constitueixen necess\u00e0riament un projecte col\u00b7lectiu. El resultat \u00e9s una pol\u00edtica que, paradoxalment, perd legitimitat justament quan augmenta la seva capacitat operativa.<\/p><\/p>

Les dues disposicions de l\u2019\u00e0nima i l\u2019art d\u2019entrelligar-les<\/h3><\/p>

Per illustrar la tasca del teixidor pol\u00edtic, Plat\u00f3 recorre a una tipologia que conserva tota la seva pot\u00e8ncia anal\u00edtica. A la ciutat trobem homes inclinats cap a la valentia, l\u2019energia i la decisi\u00f3, mentre d\u2019altres es caracteritzen per la moderaci\u00f3, la tranquil\u00b7litat i la prud\u00e8ncia. Ambdues disposicions s\u00f3n necess\u00e0ries i ambdues, portades a l\u2019extrem, poden resultar destructives. Una ciutat dominada exclusivament pels primers pot llan\u00e7ar-se imprudentment cap a conflictes que terminin destruint-la. Una comunitat dominada nom\u00e9s pels segons pot perdre la capacitat de defensar all\u00f2 que mereix ser conservat.<\/p><\/p>

L\u2019activitat del veritable pol\u00edtic, segons aquesta lectura, consisteix a entrella\u00e7ar aquestes disposicions, vinculant all\u00f2 que cadascuna posseeix de bo i evitant que els seus respectius excessos acabin enfrontant-les. Es tracta d\u2019una tasca delicada, que exigeix discerniment, paci\u00e8ncia i una comprensi\u00f3 profunda de la naturalesa humana. No es resol amb decrets ni amb algoritmes, per sofisticats que aquests siguin. Exigeix, com deia el mateix Plat\u00f3 en altres passatges, una mena de saviesa pr\u00e0ctica que no es pot ensenyar nom\u00e9s amb llibres ni imposar nom\u00e9s amb lleis.<\/p><\/p>

Aquesta tipologia no \u00e9s, conv\u00e9 subratllar-ho, una caricatura de la realitat pol\u00edtica contempor\u00e0nia. Els governs que es reclamen de l\u2019acci\u00f3 immediata i els governs que es reclamen de la reflexi\u00f3 prudent sovint es presenten com a antag\u00f2nics, quan en realitat ambd\u00f3s estils responen a necessitats complement\u00e0ries de qualsevol comunitat. La q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s triar entre uns i altres, sin\u00f3 trobar la manera de fer-los cooperar. I aqu\u00ed rau, precisament, la difer\u00e8ncia entre una pol\u00edtica de teixit i una pol\u00edtica de ramat: la primera busca la complementarietat, la segona la submissi\u00f3.<\/p><\/p>

L\u2019insufici\u00e8ncia de l\u2019efici\u00e8ncia t\u00e8cnica i la pregunta que cap algoritme pot respondre<\/h3><\/p>

Tamb\u00e9 per aix\u00f2 resulta insuficient identificar la bona pol\u00edtica amb una administraci\u00f3 t\u00e8cnicament eficient. Un ordinador extraordin\u00e0riament potent podria processar milions de dades sobre una poblaci\u00f3, identificar les seves necessitats, distribuir recursos i predir comportaments amb una precisi\u00f3 creixent. Tanmateix, encara quedaria sense resoldre la pregunta pr\u00f2piament pol\u00edtica: per a qu\u00e8 volem viure junts<\/em>? Cap algoritme pot respondre-la perqu\u00e8 la comunitat pol\u00edtica no \u00e9s simplement un problema de coordinaci\u00f3 de prefer\u00e8ncies individuals. Suposa b\u00e9ns, vincles, mem\u00f2ries, deures, sacrificis i esperances compartides que no es poden reduir a informaci\u00f3 processable.<\/p><\/p>

Aquesta mancan\u00e7a no \u00e9s accidental, sin\u00f3 estructural. Els sistemes d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i els models predictius operen sobre dades existents, per\u00f2 la pol\u00edtica es juga precisament en el terreny d\u2019all\u00f2 que encara no existeix: els projectes col\u00b7lectius que una comunitat decideix emprendre, els valors que decideix cultivar, els l\u00edmits que decideix imposar-se. Aquestes decisions no es deriven de l\u2019an\u00e0lisi de tend\u00e8ncies sin\u00f3 que constitueixen, elles mateixes, la tend\u00e8ncia. Sense una reflexi\u00f3 pr\u00e8via sobre els fins, l\u2019an\u00e0lisi de mitjans es converteix en una sofisticada manera de no pensar.<\/p><\/p>

Aquesta q\u00fcesti\u00f3 adquireix una rellev\u00e0ncia especial en el context europeu actual, marcat per la tensi\u00f3 entre sobiranies nacionals i projectes compartits, i per la irrupci\u00f3 de lideratges que, com el que representa l\u2019anomenat \u00abEstret de Trump\u00bb<\/a>, q\u00fcestionen els fonaments mateixos de l\u2019ordre internacional. Davant d\u2019aquesta nova expressi\u00f3 de narcisisme pol\u00edtic, la met\u00e0fora plat\u00f2nica ofereix una alternativa: una pol\u00edtica que, en lloc de proyectar la imatge del l\u00edder sobre la del ramat, s\u2019esforci per teixir les difer\u00e8ncies en un teixit com\u00fa capa\u00e7 de sostenir les tensions del present.<\/p><\/p>

La q\u00fcesti\u00f3 del poder, la mem\u00f2ria comuna i el futur de la conviv\u00e8ncia<\/h3><\/p>

El repte, per tant, no \u00e9s t\u00e8cnic sin\u00f3 \u00e8tic i pol\u00edtic en el sentit m\u00e9s profund del terme. Quan una comunitat perd la capacitat de formular els seus propis fins, queda exposada a dues temptacions sim\u00e8tricament perilloses. D\u2019una banda, la de subordinar la vida col\u00b7lectiva a les exig\u00e8ncies de l\u2019efici\u00e8ncia econ\u00f2mica o de la seguretat, amb el conseg\u00fcent buidatge de sentit que aix\u00f2 comporta. De l\u2019altra, la de refugiar-se en formes de comunitat imagin\u00e0ria, fonamentades en suposades homog\u00e8nies que la realitat sempre acaba desmentint. Cap d\u2019aquestes dues temptacions resol el problema; totes dues, a m\u00e9s, tendeixen a agreujar-lo.<\/p><\/p>

La met\u00e0fora del teixidor suggereix un cam\u00ed diferent. Un cam\u00ed que comen\u00e7a pel reconeixement de la pluralitat com a dada fonamental de la vida pol\u00edtica i que continua amb la recerca persistent d\u2019aquelles formes comunes que permeten la conviv\u00e8ncia sense imposar la uniformitat. Aquesta recerca no \u00e9s \u00f2bvia ni mec\u00e0nica. Exigeix una atenci\u00f3 constant a la diversitat interna de cada comunitat, una voluntat genu\u00efna d\u2019escoltar les veus que tendeixen a ser ignorades i, sobretot, una lucidesa cr\u00edtica davant les temptacions de reduir la complexitat a esl\u00f2gans o la pol\u00edtica a gesti\u00f3.<\/p><\/p>

Aquesta lucidesa \u00e9s especialment necess\u00e0ria quan s\u2019observen fen\u00f2mens com la incapacitat institucional<\/a> de governs triats democr\u00e0ticament per protegir els seus propis ciutadans davant amenaces que exigeixen decisions pol\u00edtiques, no meres respostes administratives. Quan un Estat no pot o no vol exercir la seva funci\u00f3 m\u00e9s elemental \u2014la de garantir la seguretat dels seus membres\u2014, la pregunta sobre el sentit de la conviv\u00e8ncia s\u2019imposa amb una for\u00e7a que cap discurs oficial no pot silenciar. Perqu\u00e8 sense un m\u00ednim de protecci\u00f3 comuna, la promesa de vida compartida es converteix en una abstracci\u00f3 buida.<\/p><\/p>

Igualment, la reflexi\u00f3 plat\u00f2nica adquireix nova actualitat quan s\u2019analitzen fen\u00f2mens com la fal\u00b7l\u00e0cia jur\u00eddica del diputat Antelo<\/a>, en qu\u00e8 la literalitat d\u2019una norma s\u2019utilitza per blanquejar formes de xenof\u00f2bia institucional. Quan el llenguatge del dret es posa al servei de l\u2019exclusi\u00f3, la comunitat pol\u00edtica deixa de ser un teixit i torna a convertir-se en un ramat, on alguns membres deixen de ser reconeguts com a ciutadans de ple dret. La met\u00e0fora del teixidor, en aquests casos, no \u00e9s nom\u00e9s una eina interpretativa: \u00e9s una advert\u00e8ncia sobre els riscos d\u2019una pol\u00edtica que oblida la seva dimensi\u00f3 constitutiva.<\/p><\/p>

Plat\u00f3 a l\u2019era de les pantalles: la perviv\u00e8ncia d\u2019una met\u00e0fora<\/h3><\/p>

Res d\u2019aix\u00f2 significa que la proposta plat\u00f2nica estigui lliure de tensions ni de limitacions. La mateixa noci\u00f3 de teixidor implica un subjecte que teixeix, \u00e9s a dir, alg\u00fa que, des d\u2019una posici\u00f3 privilegiada, organitza la diversitat dels fils. Plat\u00f3, fidel al seu temps, va pensar aquest subjecte en termes mon\u00e0rquics, i la cr\u00edtica moderna ha subratllat amb ra\u00f3 el risc d\u2019autoritarisme que aquesta imatge comporta. Tanmateix, la met\u00e0fora conserva el seu nucli fecund sempre que se la separi de les seves connotacions jer\u00e0rquiques i se la reinterpreti en clau democr\u00e0tica: el teixidor ja no seria llavors un governant solitari, sin\u00f3 el conjunt d\u2019institucions, pr\u00e0ctiques i discursos que permeten a una comunitat donar forma a la seva pluralitat sense anul\u00b7lar-la.<\/p><\/p>

Aquesta reinterpretaci\u00f3 \u00e9s, en certa manera, la tasca permanent de tota democr\u00e0cia. Consisteix a inventar, renovar i defensar aquells espais on les difer\u00e8ncies poden trobar-se sense destruir-se m\u00fatuament. Consisteix, tamb\u00e9, a resistir la temptaci\u00f3 constant de substituir la pol\u00edtica per la comunicaci\u00f3, la deliberaci\u00f3 per la projecci\u00f3 estad\u00edstica, el vincle comunitari per la connexi\u00f3 digital. En un m\u00f3n on les dades sobre els ciutadans s\u00f3n cada vegada m\u00e9s abundants i la comprensi\u00f3 pol\u00edtica de les comunitats \u00e9s cada vegada m\u00e9s prec\u00e0ria, la met\u00e0fora del teixidor no \u00e9s una nost\u00e0lgia. \u00c9s, probablement, una de les poques imatges que permet pensar qu\u00e8 significa, avui, governar sense confondre poder amb domini ni efic\u00e0cia amb sentit.<\/p><\/p>

El debat sobre la paper institucional de la Corona<\/a> en el sistema pol\u00edtic espanyol il\u00b7lustra, des d\u2019una altra perspectiva, fins a quin punt la q\u00fcesti\u00f3 plantejada per Plat\u00f3 segueix viva. Quan una instituci\u00f3 esdev\u00e9 objecte de disputa partidista i no factor d\u2019integraci\u00f3 simb\u00f2lica, la unitat pol\u00edtica es ressent i el teixit com\u00fa s\u2019aprima. La tasca del teixidor, en democr\u00e0cia, exigeix precisament que les institucions estiguin al servei de la conviv\u00e8ncia i no al servei de la confrontaci\u00f3 permanent.<\/p><\/p>

La pol\u00edtica com a ofici i com a promesa<\/h3><\/p>

En definitiva, la met\u00e0fora plat\u00f2nica del pol\u00edtic com a teixidor ens recorda que governar no \u00e9s, ni ha estat mai, simplement una q\u00fcesti\u00f3 de comandament. \u00c9s una tasca artesanal, exigent i permanent, que t\u00e9 com a mat\u00e8ria primera la diversitat humana i com a objectiu la fabricaci\u00f3 d\u2019aquell teixit com\u00fa sense el qual la vida en comunitat esdev\u00e9 inviable. Recon\u00e8ixer aquesta diversitat, en comptes de tractar de reduir-la, \u00e9s el primer pas d\u2019una pol\u00edtica que vulgui ser fidel a la seva promesa. Entrella\u00e7ar-la sense dissoldre-la, respectant el que cada fil t\u00e9 d\u2019irreductible, \u00e9s el seu ofici. I sostenir aquesta tensi\u00f3 al llarg del temps, malgrat les temptacions de la rapidesa i les seduccions de la simplicitat, \u00e9s la seva grandesa i la seva responsabilitat.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La met\u00e0fora plat\u00f2nica del teixidor convida a governar la pluralitat sense uniformar-la, en un temps dominat per dades i algoritmes que tendeixen a confondre ciutad\u00e0 amb\u2026<\/p>","protected":false},"author":7,"featured_media":2260,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[75],"tags":[1676,1678,1677,350,1673,1674,1273,1675],"class_list":["post-2259","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-opinio","tag-algoritmes","tag-conviure","tag-deliberacio","tag-democracia","tag-filosofia-politica","tag-plato","tag-poder","tag-teixidor"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2259","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2259"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2259\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2261,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2259\/revisions\/2261"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2260"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2259"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2259"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2259"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}