{"id":2268,"date":"2026-09-07T01:17:23","date_gmt":"2026-09-06T23:17:23","guid":{"rendered":"https:\/\/diarimataro.com\/opinio\/berlin-i-saxonia-anhalt-sacsegen-el-tauler-politic-alemany\/"},"modified":"2026-09-07T01:17:25","modified_gmt":"2026-09-06T23:17:25","slug":"berlin-i-saxonia-anhalt-sacsegen-el-tauler-politic-alemany","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/opinio\/berlin-i-saxonia-anhalt-sacsegen-el-tauler-politic-alemany\/","title":{"rendered":"Berlin and Saxony-Anhalt shake up the German political board"},"content":{"rendered":"
\"Berl\u00edn<\/figure>\n\n\n<\/p>

El proper diumenge 6 de setembre, els ciutadans de Sax\u00f2nia-Anhalt estan cridats a les urnes en unes eleccions regionals que podrien marcar un punt d\u2019inflexi\u00f3 en la pol\u00edtica alemanya. D\u2019aqu\u00ed a dues setmanes, ser\u00e0 el torn de Berl\u00edn. Tots dos comicis comparteixen un denominador com\u00fa que inquieta les cancelleries europees: les enquestes preveuen un sotrac monumental per als partits que governen a nivell federal, la Uni\u00f3 Cristianodem\u00f2crata (CDU) del canceller Merz i els socialdem\u00f2crates del SPD. El paisatge pol\u00edtic d\u2019Alemanya s\u2019est\u00e0 reconfigurant davant els nostres ulls, i les conseq\u00fc\u00e8ncies podrien reverberar molt m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres del pa\u00eds.<\/p><\/p>

Els beneficiaris d\u2019aquest desgast institucional no podrien ser m\u00e9s antag\u00f2nics. Mentre que a Sax\u00f2nia-Anhalt l\u2019extrema dreta de l\u2019Alternativa per Alemanya (AfD) amena\u00e7a amb assolir per primera vegada la direcci\u00f3 d\u2019un govern regional, a Berl\u00edn la gauche radical de Die Linke aspira a conquerir l\u2019alcaldia de la capital. Dues Alemanyes, dos destins divergents, per\u00f2 amb un fil conductor com\u00fa: la crisi de legitimitat de les forces tradicionals i l\u2019auge de les alternatives que fins fa poc es consideraven marginals o directament fora del sistema.<\/p><\/p>

El laboratori de l\u2019est: Sax\u00f2nia-Anhalt i l\u2019amena\u00e7a de l\u2019extrema dreta<\/h3><\/p>

El territori que avui conforma l\u2019estat federat de Sax\u00f2nia-Anhalt, amb capital a Magdeburg, va formar part de l\u2019antiga Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Alemanya fins a la caiguda del mur el 1989. La reunificaci\u00f3 alemanya, aquella fita hist\u00f2rica que Walter Wallmann va qualificar com \u00abl\u2019alegria i la tasca del segle\u00bb, va portar amb ella un proc\u00e9s brutal de desindustrialitzaci\u00f3 i reconversi\u00f3 econ\u00f2mica. Les f\u00e0briques que havien donat feina a generacions senceres van tancar les portes, els sectors productius que havien fet funcionar l\u2019economia socialista van resultar de sobte obsolets, i un capitalisme que no coneixien els va caure al damunt sense explicacions ni transicions.<\/p><\/p>

Avui dia, malgrat els esfor\u00e7os d\u2019especialitzaci\u00f3 i reorientaci\u00f3 cap a sectors estrat\u00e8gics com la log\u00edstica, les energies renovables o megaprojectes tecnol\u00f2gics, la percepci\u00f3 d\u2019agravi persisteix en \u00e0mplies capes de la poblaci\u00e7o. El consens acad\u00e8mic \u00e9s clar: la bretxa est-oest es veu cada vegada m\u00e9s despla\u00e7ada per disparitats regionals, entre el camp i la ciutat, per exemple, i aquestes alhora no distingeixen entre l\u2019antiga Rep\u00fablica Federal i la Democr\u00e0tica. Aix\u00f2 no obstant, a Sax\u00f2nia-Anhalt s\u2019hi sumen circumst\u00e0ncies excepcionals que l\u2019han convertida en un dels terrenys m\u00e9s f\u00e8rtils per a l\u2019extrema dreta.<\/p><\/p>

Es tracta d\u2019un dels declivis demogr\u00e0fics m\u00e9s pronunciats d\u2019Europa Central. Dels gaireb\u00e9 tres milions d\u2019habitants amb qu\u00e8 comptava sota el r\u00e8gim comunista, ha perdut al voltant de 750.000 persones<\/strong>, resultat d\u2019un c\u00f2ctel nefast d\u2019emigraci\u00f3, un d\u00e8ficit de natalitat persistent i la manca d\u2019immigraci\u00f3 compensat\u00f2ria. Tres d\u00e8cades de sangria poblacional que han deixat cicatrius profundes en el teixit social. Els efectes encadenats s\u00f3n poc sorprenents: l\u2019envelliment accelerat est\u00e0 generant una manca de m\u00e0 d\u2019obra qualificada i majors desequilibris territorials, amb la conseg\u00fcent reducci\u00f3 d\u2019infraestructures p\u00fabliques. I, finalment, una latent Abstiegsangst<\/em>, el medo al descens social, aquella sensaci\u00f3 que el tren de la hist\u00f2ria passa de llarg i que ning\u00fa no vindr\u00e0 a recollir-te.<\/p><\/p>

\u00c9s precisament en aquest brou de cultiu, barreja entre un hist\u00f2ric sentiment d\u2019agravi i un renovat medo a la p\u00e8rdua d\u2019estatus, on l\u2019AfD inocula el seu ver\u00ed racista a un poble ansi\u00f3s per trobar bocs expiatoris. La de Sax\u00f2nia-Anhalt \u00e9s, a m\u00e9s, una de les federacions m\u00e9s extremistes del partit. L\u2019any 2023 va ser catalogada com \u00abextrema dreta provada\u00bb, la m\u00e0xima categoria d\u2019alerta pr\u00e8via a la prohibici\u00f3 formal, per part dels serveis d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia alemanys. Aix\u00f2 vol dir que els organismes de seguretat de l\u2019Estat han documentat de manera fefaent la seva vinculaci\u00f3 amb estructures radicals, la seva ret\u00f2rica deliberadament antidemocr\u00e0tica i la seva capacitat d\u2019infiltraci\u00f3 en institutions de l\u2019estat.<\/p><\/p>

El programa electoral de l\u2019AfD a Sax\u00f2nia-Anhalt no deixa lloc a dubtes sobre les seves intencions. El seu gran pilar estrat\u00e8gic \u00e9s la migraci\u00f3: des de l\u2019increment massiu de places de pres\u00f3 preventiva fins a la deportaci\u00f3 de migrants considerats \u00abil\u00b7legals\u00bb, passant pel final de tota financiaci\u00f3 estatal per a entitats d\u2019integraci\u00f3 i ONG\u2019s. Es tracta d\u2019un programa que criminalitza sistem\u00e0ticament la diversitat i que proposa solucions autorit\u00e0ries per a problemes que s\u00f3n, en realitat, fruit de decisions pol\u00edtiques i econ\u00f2miques Posteriors. Malgrat tot, els seus valors a les enquestes, per sobre del 40%<\/strong>, els posen a tir per assolir l\u2019anhelat trofeu: una majoria absoluta que els permeti sobrepassar la Brandmauer<\/em> o cord\u00f3 sanitari imposat per les forces democr\u00e0tiques.<\/p><\/p>

Aquesta possibilitat ha fet saltar totes les alarmes a Brussel\u00b7les i a les capitals europees. El que estava pensat com un mur de contenci\u00f3 democr\u00e0tica podria cedir sota el pes d\u2019unes urnes que reflecteixen la frustraci\u00f3 i la r\u00e0bia d\u2019una part significativa de la ciutadania. El dilema amb qu\u00e8 s\u2019enfronten els partits convencionals \u00e9s devastador: fer aliances amb l\u2019extrema dreta per poder governar, legitimant-la aix\u00ed, o deixar que governin en solitari, assumint que podrien posar en risc les institucions des de dins.<\/p><\/p>

Berl\u00edn: la capital on la geometria pol\u00edtica es reinventa<\/h3><\/p>

Nom\u00e9s 150 quil\u00f2metres<\/strong> separen Magdeburg de Berl\u00edn, per\u00f2 les realitats pol\u00edtiques semblen pert\u00e0nyer a mons diferents. A la capital alemanya, fins a cinc partits es mouen en una forquilla d\u2019entre el 15% i el 25%<\/strong> dels vots, en un escac mut que fa pr\u00e0cticament impossible predir el resultat amb certesa. Segons els sonaments actuals, Die Linke es troba al capdavant, seguida d\u2019un empat t\u00e8cnic entre democristians, verds, AfD i uns socialdem\u00f2crates una mica m\u00e9s descolgats.<\/p><\/p>

El pes de la hist\u00f2ria recent es difumina en el mapa electoral berlin\u00e8s de manera cada cop m\u00e9s evident, reflectint transformacions similars a les de Sax\u00f2nia-Anhalt per\u00f2 amb els seus propis matisos. Durant els noranta, CDU i SPD concentraven el seu vot a l\u2019antic Berl\u00edn Occidental, mentre que les forces hereves del Partit Socialista Unificat tenien el seu graner de vots a l\u2019Oriental. La divisi\u00f3 est-oest ha donat pas a una geometria vertebralada per la distinci\u00f3 entre el centre i la perif\u00e8ria. Mentre que l\u2019esquerra radical s\u2019est\u00e9n per un centre de ciutat m\u00e9s cosmopolita, diversificat i obert al m\u00f3n, els suburbis i les zones m\u00e9s allunyades del nucli urb\u00e0 mostren tend\u00e8ncies electorals molt m\u00e9s heterog\u00e8nies, incloent-hi avan\u00e7os significatius de l\u2019extrema dreta.<\/p><\/p>

Aquesta reconfiguraci\u00f3 espacial del vot revela una din\u00e0mica que transcendeix les divisions heretades de la Guerra Freda. No es tracta ja de si alg\u00fa va n\u00e9ixer a un costat o l\u2019altre del mur, sin\u00f3 de q\u00fcestions molt m\u00e9s terrenals: l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge, la qualitat dels serveis p\u00fablico, les perspectives d\u2019ocupaci\u00f3, la sensaci\u00f3 de pertinen\u00e7a a una comunitat. La pol\u00edtica de la identitat, tant en la seva versi\u00f3 progressista com en la conservadora, s\u2019est\u00e0 superposant a les fractures hist\u00f2riques, creant aliances i divisions completament noves.<\/p><\/p>

Die Linke, amb la seva aspiraci\u00f3 a l\u2019alcaldia de Berl\u00edn, representa en certa mesura el corrent oposat al que impulsa l\u2019AfD. Si l\u2019extrema dreta mobilitza a trav\u00e9s de la por i el rebuig a l\u2019altre, l\u2019esquerra radical berlinesa ho fa a trav\u00e9s de propostes com la regulaci\u00f3 dels lloguers, la nacionalitzaci\u00f3 de determinats sectors o l\u2019ampliaci\u00f3 dels serveis p\u00fablicos. El seu \u00e8xit dep\u00e8n de la capacitat de translate les aspiracions d\u2019una ciutadania cada cop m\u00e9s diversa i jove en vots, tot evitant els errors que altres governs de coalici\u00f3 han com\u00e8s en el passat.<\/p><\/p>

El context europeu: una crisi de representaci\u00f3 amb m\u00faltiples cares<\/h3><\/p>

Aleshores, qu\u00e8 ens diu tot plegat sobre l\u2019estat de la democr\u00e0cia a Europa? Les eleccions a Sax\u00f2nia-Anhalt i Berl\u00edn no s\u00f3n fen\u00f2mens a\u00efllats, sin\u00f3 expressions locals d\u2019una crisi de representaci\u00f3 que travessa el continent de nord a sud i d\u2019est a oest. Des dels partits tradicionals que perden electorat de manera sostinguda fins a l\u2019emerg\u00e8ncia de forces populistes que ofereixen respostes simples a problemes complexos, passant per l\u2019erosi\u00f3 de la confian\u00e7a ciutadana en les institucions, el diagn\u00f2stic \u00e9s alarmant.<\/p><\/p>

Quan les elits pol\u00edtiques deixen d\u2019escoltar les preocupacions reals de la gent, quan els canals de participaci\u00f3 democr\u00e0tica es mostren insuficients o quan les promeses de prosperitat es queden en meres declaracions d\u2019intencions, el terreny queda llaurat per aquells que ofereixen narratives alternatives, per m\u00e9s t\u00f2xiques que siguin. Com s\u2019ha assenyalat des d\u2019aquestes mateixes p\u00e0gines<\/a>, la pol\u00edtica contempor\u00e0nia necessita repensar els seus fonaments m\u00e9s enll\u00e0 de la manipulaci\u00f3 de les masses, apostant per una veritat participaci\u00f3 ciutadana que doni veu a qui actualment se sent silenciat.<\/p><\/p>

El cas alemany \u00e9s particularment rellevant perqu\u00e8 posa de manifest una paradoxa: el pa\u00eds que va viure en primera persona els horrors del nazisme, que ha fet de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica i la condemna del feixisme una del seu Estatut constitucional, es troba ara amb la possibilitat que una for\u00e7a expl\u00edcitament ultranacionalista governi un dels seus estats federats. L\u2019extrema dreta alemanya ha apr\u00e8s de les sevesderrotes hist\u00f2riques i ha substitu\u00eft les camises marxes per un llenguatge aparentment democr\u00e0tic, per\u00f2 els seus objectius finals romanen els mateixos: la destrucci\u00f3 de l\u2019estat de dret, la marginaci\u00f3 dels sectors m\u00e9s vulnerables i la concentraci\u00f3 de poder en mans d\u2019una minoria.<\/p><\/p>

El fenomen no \u00e9s exclusiu d\u2019Alemanya, evidentment. El Estret de Trump<\/em>, com s\u2019ha analitzat en un recent article<\/a>, representa una nova expressi\u00f3 de narcisisme pol\u00edtic que q\u00fcestiona els fonaments de la sobirania internacional. Quan els l\u00edders electes posen els seus interessos personals per davant de les institucions que diuen servir, quan la llei es converteix en un instrument al servei del poder en comptes de ser un fre a l\u2019arbitrarietat, la democr\u00e0cia entra en terreny perill\u00f3s. Aquesta din\u00e0mica no \u00e9s nom\u00e9s americana; s\u2019est\u00e0 estenent com una taca d\u2019oli per tot el m\u00f3n occidental.<\/p><\/p>

De cara al que queda d\u2019any, les eleccions a Sax\u00f2nia-Anhalt i Berl\u00edn marcaran el to del debat pol\u00edtic alemany i, per extensi\u00f3, europeu. El resultat d\u2019aquests comicis determinar\u00e0 no nom\u00e9s quins partits governen dues de les regions m\u00e9s importants del pa\u00eds, sin\u00f3 que juga un paper de term\u00f2metre per mesurar la temperatura de la societat alemanya davant els reptes del segle XXI: la transici\u00f3 ecol\u00f2gica, la digitalitzaci\u00f3, la crisi de l\u2019habitatge, la integraci\u00f3 de la immigraci\u00f3 i la resposta als canvis demogr\u00e0fics.<\/p><\/p>

Europa observa amb atenci\u00f3 i preocupaci\u00f3. El que passi a Magdeburg i a Berl\u00edn en les properes setmanes tindr\u00e0 repercussions que aniran molt m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres alemanyes, afectant l\u2019equilibri de forces a Brussel\u00b7les, les pol\u00edtiques migrat\u00f2ries comunit\u00e0ries i, en darrer terme, la pr\u00f2pia definici\u00f3 del projecte europeu. La pregunta que plana sobre tot plegat \u00e9s senzilla i terrible alhora: hi haur\u00e0 espai per a una resposta democr\u00e0tica als reptes del present, o la por i la r\u00e0bia acabaran configurant un continent transformat?<\/p><\/p>

Les urnes alemanyes, en les properes setmanes, donaran una primera resposta. I el m\u00f3n estar\u00e0 escoltant.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les eleccions regionals a Sax\u00f2nia-Anhalt i Berl\u00edn poden marcar un punt d’inflexi\u00f3 a Alemanya. L’auge de l’extrema dreta i l’esquerra radical q\u00fcestiona els partits tradicionals.<\/p>","protected":false},"author":7,"featured_media":2269,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[75],"tags":[1694,1693,1692,1696,1690,1695,1697,1691],"class_list":["post-2268","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-opinio","tag-afd","tag-alemanya","tag-berlin","tag-die-linke","tag-eleccions-regionals","tag-extrema-dreta","tag-politica-alemanya","tag-saxonia-anhalt"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2268","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2268"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2268\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2270,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2268\/revisions\/2270"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2269"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2268"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2268"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2268"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}