{"id":2385,"date":"2026-09-18T02:36:45","date_gmt":"2026-09-18T00:36:45","guid":{"rendered":"https:\/\/diarimataro.com\/?p=2385"},"modified":"2026-09-18T02:34:48","modified_gmt":"2026-09-18T00:34:48","slug":"opinio-quan-la-salut-es-converteix-en-instrument-politic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/opinio\/opinio-quan-la-salut-es-converteix-en-instrument-politic\/","title":{"rendered":"Opinion: When health becomes a political instrument"},"content":{"rendered":"
\"Opini\u00f3:<\/figure>\n\n\n<\/p>

La salut p\u00fablica \u00e9s, des de fa d\u00e8cades, un dels camps m\u00e9s reveladors on es manifesta la veritable capacitat d’un Estat per garantir el benestar de la seva ciutadania. La evid\u00e8ncia acumulada per la medicina social, l’economia de la salut i les ci\u00e8ncies pol\u00edtiques ha demostrat de manera contundent que la salut d’una poblaci\u00f3 dep\u00e8n en gran mesura de factors que van molt m\u00e9s enll\u00e0 dels hospitals, les cl\u00edniques i els laboratoris. L’educaci\u00f3, l’ingr\u00e9s econ\u00f2mic, l’habitatge digne, l’alimentaci\u00f3 adequada, l’ocupaci\u00f3 estable, la qualitat del medi ambient, l’acc\u00e9s a aigua potable i sanejament, i les condicions socials en general expliquen una part substancial de les difer\u00e8ncies en malaltia i esperan\u00e7a de vida. Per\u00f2 entre tots aquests determinants hi ha un que sovint es passa per alt o, pitjor, es manipula amb finalitats partidistes: el poder pol\u00edtic. De qui participa en ell, de qui decideix sobre ell i de quina capacit\u00e0 tenen les comunitats per fer valer els seus drets enfront de les institucions.<\/p><\/p>

Reconeixre que la salut \u00e9s un dret hum\u00e0 fonamental i que correspon a l’Estat promoure activament les condicions perqu\u00e8 aquest dret es pugui exercir \u00e9s una premissa que ha de ser inq\u00fcestionable. Una ciutadania informada, organitzada i amb possibilitats reals de participar en les decisions p\u00fabliques t\u00e9 el potencial de millorar substancialment la seva pr\u00f2pia salut. Aquesta idea no \u00e9s nova ni pol\u00e8mica per seva. El que s\u00ed que genera debats profunds i tensions leg\u00edtimes \u00e9s el moment en qu\u00e8 la utilitzaci\u00f3 de la salut com a eina de construcci\u00f3 pol\u00edtica creua la frontera entre el servei p\u00fablic i l’instrumentalitzaci\u00f3 partidista. Es tracta d’una distinci\u00f3 subtil per\u00f2 decisiva, i la seva correcta delimitaci\u00f3 determina si els recursos destinats a la salut realment salven vides o simplement alimenten maquin\u00e0ries electorals.<\/p><\/p>

La reforma territorial de la salut i la tensi\u00f3 entre atenci\u00f3 i mobilitzaci\u00f3<\/h3><\/p>

La discussi\u00f3 sobre la instrumentalitzaci\u00f3 pol\u00edtica de la salut no \u00e9s un fenomen nou en la hist\u00f2ria recent de la regi\u00f3. De fet, va acompanyar durant anys la gesti\u00f3 de Gustavo Petro<\/strong> a l’Alcaldia de Bogot\u00e0 i va reapar\u00e8ixer amb major dimensi\u00f3 i complexitat durant la seva Presid\u00e8ncia. La concepci\u00f3 territorial de la salut que va impulsar va atorgar una import\u00e0ncia central a equips que arribaven directament a les llars i les comunitats, identificaven necessitats concretes i acostaven la institucionalitat sanit\u00e0ria a la poblaci\u00f3 m\u00e9s vulnerable. L’objectiu declarat era clar i, en principi, defensable: buscar al malalt abans que aquest arrib\u00e9s a un estat greu als centres hospitalaris, anticipant riscos i facilitant l’acc\u00e9s a cures preventives.<\/p><\/p>

No obstant aix\u00f2, la pregunta crucial sorgeix precisament quan, al voltant del component estrictament sanitari, s’incorporen nombrosos agents comunitaris, gestors i personal no asistencial la funci\u00f3 dels quals compr\u00e8n organitzaci\u00f3, enlla\u00e7 i mobilitzaci\u00f3 de les comunitats. El fet que aquestes persones no siguin professionals de la salut no converteix autom\u00e0ticament la seva activitat en il\u00b7leg\u00edtima, perqu\u00e8 l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria de salut necessita treball comunitari com a pilar indispensable. Les xarxes de suport local, els promotors de salut i els treballadors de base s\u00f3n elements reconeguts en qualsevol model robust d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Per\u00f2 quant m\u00e9s s’allunya la funci\u00f3 d’aquests agents d’una intervenci\u00f3 sanit\u00e0ria verificable i mesurable, major ha de ser l’exig\u00e8ncia de demostrar quins resultats concrets de salut produeix la seva tasca.<\/p><\/p>

I aqu\u00ed \u00e9s on apareix el veritable problema que ha de preocupar tant als gestors p\u00fablics com a la societat civil. Si es destinen recursos p\u00fablics de gran magnitud a aquests programes, el Govern t\u00e9 una obligaci\u00f3 ineludible de demostrar quantes malalties van ser prevenides, quins riscos van disminuir, quins indicadors epidemiol\u00f2gics van millorar i quin va ser el benefici obtingut per cada pes invertit. No \u00e9s suficient comptabilitzar equips conformats, hogars visitats o persones contractades. Aquells s\u00f3n indicadors d’activitat administrativa, no de resultats sanitaris. Un equip de cent treballadors comunitaris que visita mil llars no genera valor sanitari per se si no es pot demostrar que les fam\u00edlies ateses tenen menys probabilitats de caure en malalties evitables, menors tasques hospital\u00e0ries o una atenci\u00f3 m\u00e9s oportuna quan la necessitat sorgeix.<\/p><\/p>

La l\u00ednia fina entre salut p\u00fablica i intermediaci\u00f3 pol\u00edtica<\/h3><\/p>

L’exig\u00e8ncia de rendici\u00f3 de comptes ha de ser encara major quan aquests programes construeixen relacions directes entre el Govern i les comunitats. Aquesta proximitat, leg\u00edtima i necess\u00e0ria en un model d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria robust, pot funcionar com una eina \u00fatil de salut p\u00fablica, per\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 el potencial de transformar-se en una poderosa estructura d’intermediaci\u00f3 de favors pol\u00edtics. El contacte directe amb la ciutadania, la capacitat de respondre a necessitats immediates i la creaci\u00f3 de vincles de confian\u00e7a s\u00f3n recursos que, fora del seu context sanitari, poden esdevenir instruments de pressi\u00f3 electoral o de reconeixement pol\u00edtic. Precisament per aix\u00f2 han d’existir criteris t\u00e8cnics rigorosos de contractaci\u00f3, tra\u00e7abilitat completa del gasto, indicadors independents i avaluacions sistem\u00e0tiques que permetin descartar, amb evid\u00e8ncia s\u00f2lida, que els recursos destinats a la salut estiguin finan\u00e7ant, directa o indirectament, estructures de car\u00e0cter pol\u00edtic que utilitzen la benevol\u00e8ncia de l’Estat com a cobertura per a activitats partidistes.<\/p><\/p>

La distinci\u00f3 no \u00e9s merament acad\u00e8mica ni burocr\u00e0tica: t\u00e9 implicacions reals per a la vida i la salut de milions de persones. Quan els recursos sanitaris es desvien cap a finalitats pol\u00edtiques, no nom\u00e9s es perd efici\u00e8ncia en l’atenci\u00f3 m\u00e8dica; es genera una distorsi\u00f3 estructural que afavoreix les comunitats amb major capacitat d’organitzaci\u00f3 pol\u00edtica sobre les que simplement necessiten atenci\u00f3 m\u00e8dica. \u00c9s a dir, la instrumentalitzaci\u00f3 de la salut no nom\u00e9s \u00e9s \u00e8tica q\u00fcestionable: \u00e9s sanit\u00e0riament perjudicial, perqu\u00e8 desvia recursos escassos de les poblacions que m\u00e9s els necessiten cap a din\u00e0miques de poder que res tenen a veure amb la prevenci\u00f3 de malalties o la promoci\u00f3 del benestar.<\/p><\/p>

En un context on la crisi sanit\u00e0ria global ha posat de manifest la fragilitat dels sistemes de salut i la import\u00e0ncia de la confian\u00e7a institucional, la temptaci\u00f3 de convertir la salut en moneda de canvi pol\u00edtic resulta especialment perillosa. La salut no pot ser un instrument de poder; ha de ser un objectiu de pol\u00edtica p\u00fablica<\/strong>. I per garantir que ho sigui, cal una societat civil vigilants, una premsa compromesa amb la verificaci\u00f3 i una administraci\u00f3 p\u00fablica disposada a sotmetre’s a criteris t\u00e8cnics que superin qualsevol consideraci\u00f3 electoral. La prova final no \u00e9s quantes persones es van contractar ni quantes comunitats es van organitzar, sin\u00f3 si la gent est\u00e0 m\u00e9s sana, viu m\u00e9s anys i accedeix a una atenci\u00f3 de qualitat.<\/p><\/p>

Combinar salut i pol\u00edtica no \u00e9s inherentment dolent; de fet, tota pol\u00edtica sanit\u00e0ria \u00e9s, per definici\u00f3, una decisi\u00f3 pol\u00edtica. El que cal \u00e9s que aquestes decisions estiguin guiades per evid\u00e8ncia cient\u00edfica, transpar\u00e8ncia total i avaluaci\u00f3 independent, no per conveni\u00e8ncies electorals. Quan un govern utilitza la salut com a eina de mobilitzaci\u00f3, est\u00e0 apostant per una il\u00b7lusi\u00f3: que la gratitud dels beneficiaris es converteixi en suport pol\u00edtic. Per\u00f2 la gratitud no \u00e9s un vot, i la necessitat m\u00e8dica no \u00e9s una milit\u00e0ncia. La salut mereix un respecte superior al de qualsevol estrat\u00e8gia de poder.<\/p><\/p>

\u00abLa salut \u00e9s un dret hum\u00e0 fonamental i correspon a l’Estat promoure activament les condicions que permetin exercir-lo. Per\u00f2 els recursos destinats a la salut han de respondre a criteris t\u00e8cnics, no pol\u00edtics.\u00bb<\/blockquote><\/p>

El repte per a qualsevol administraci\u00f3 que pretengui fer de la salut una prioritat real \u00e9s doble. D’una banda, cal expandir l’atenci\u00f3 cap a les zones i les poblacions m\u00e9s marginades, trencant barreres geogr\u00e0fiques, econ\u00f2miques i culturals que durant d\u00e8cades han excl\u00f2s a milions de persones del sistema. De l’altra, cal fer-ho amb una disciplina de gesti\u00f3 que no toleri la confusi\u00f3 entre all\u00f2 que \u00e9s servei p\u00fablic i all\u00f2 que \u00e9s propaganda pol\u00edtica. Les comunitats necessiten atenci\u00f3, no gestors de vots. Els pacients necessiten tractament, no intermediaris. I el pressupost de salut p\u00fablica necessita rendici\u00f3 de comptes, no opacitat estrat\u00e8gica.<\/p><\/p>

El teixidor social que mant\u00e9 unida una naci\u00f3 no pot ser alhora el fil que lliga els ciutadans a una agenda partidista. La salut p\u00fablica ha de ser el terreny on la pol\u00edtica serveixi a les persones, i no al rev\u00e9s<\/strong>. Quan aix\u00f2 s’oblida, el que es perd no \u00e9s nom\u00e9s efic\u00e0cia administrativa: es perd la confian\u00e7a que \u00e9s la base sobre la qual es construeix qualsevol sistema de salut digne d’un Estat de dret.<\/p><\/p>

En definitiva, la pregunta que haurien de plantejar-se tots els governs que s’aventuren en programes d’atenci\u00f3 comunit\u00e0ria \u00e9s simple per\u00f2 inc\u00f2moda: \u00bfqu\u00e8 han canviat realment aquests programes en la salut de la poblaci\u00f3? Si la resposta no es pot donar amb dades, indicadors i avaluacions independents, llavors el que s’est\u00e0 financiant no \u00e9s salut, sin\u00f3 una altra cosa que porta el nom equivocat. I els ciutadans tenen dret a saber-ho.<\/p><\/p>

El risc de la normalitzaci\u00f3 de l’instrumentalitzaci\u00f3<\/h3><\/p>

Un dels fen\u00f2mens m\u00e9s perillosos en la relaci\u00f3 entre salut i pol\u00edtica \u00e9s la seva normalitzaci\u00f3 gradual. Quan l’\u00fas dels recursos sanitaris amb finalitats de mobilitzaci\u00f3 pol\u00edtica es converteix en una pr\u00e0ctica habitual, les fronteres entre el que \u00e9s intervenci\u00f3 p\u00fablica leg\u00edtima i el que \u00e9s aprofitament partidista es difuminen fins a gaireb\u00e9 desapar\u00e8ixer. Els governs que hereten aquests models troben dificultats enormes per desmuntar-les, perqu\u00e8 la xarxa d’actors involucrats \u2014des de l\u00edders comunitaris fins a organitzacions de base\u2014 s’ha consolidat al voltant d’una l\u00f2gica que no \u00e9s sanit\u00e0ria sin\u00f3 pol\u00edtic-electoral. Desmuntar aquesta estructura requereix voluntat institucional, coratge pol\u00edtic i, sobre tot, un marc legal i t\u00e8cnic clar que protegeixi la gesti\u00f3 sanit\u00e0ria de les pressions externes.<\/p><\/p>

La comunitat internacional ha assenyalat en nombroses ocasions que la polititzaci\u00f3 de la salut \u00e9s un factor que afebleix la resposta a emerg\u00e8ncies sanit\u00e0ries i mina la confian\u00e7a p\u00fablica en les institucions. En moments d’agitaci\u00f3 pol\u00edtica intensa, el risc s’incrementa exponencialment. Quan l’Estat es veu sotm\u00e8s a pressions internes o externes, la salut tendeix a ser la primera v\u00edctima silenciosa<\/strong>, no pas per manca de recursos, sin\u00f3 perqu\u00e8 aquests recursos s\u00f3n redirigits cap a usos que res tenen a veure amb la cura de les persones. La crisi sanit\u00e0ria, llavors, no \u00e9s nom\u00e9s un problema m\u00e8dic: \u00e9s un problema de governan\u00e7a.<\/p><\/p>

Per aix\u00f2 \u00e9s imprescindible que les societats desenvolupin mecanismes de control ciutad\u00e0 que vagin m\u00e9s enll\u00e0 del simple vot electoral. La participaci\u00f3 en la gesti\u00f3 de la salut p\u00fablica ha de ser una eina de rendici\u00f3 de comptes, no de pressi\u00f3 partidista. Les assemblees comunit\u00e0ries, els consells de salut i els auditoris participatius s\u00f3n instruments v\u00e0lids quan operen sota criteris t\u00e8cnics i independ\u00e8ncia pol\u00edtica. Quan es polititzen, deixen de ser eines de control per convertir-se en extensions de la voluntat governamental, i el seu valor com a mecanisme democr\u00e0tic s’esvaeix completament.<\/p><\/p>

La salut \u00e9s un dret, una necessitat humana fonamental i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, una mesura de la qualitat democr\u00e0tica d’un pa\u00eds. No pot ser un terreny de conquesta electoral ni un instrument de poder personal o partidista. El desafiament per a les societats contempor\u00e0nies \u00e9s garantir que la pol\u00edtica sanit\u00e0ria respongui a les necessitats reals de la poblaci\u00f3, avaluades amb rigor i transpar\u00e8ncia, i que cap inter\u00e9s pol\u00edtic prevalgui sobre el dret de tot \u00e9sser hum\u00e0 a gaudir del m\u00e9s alt nivell possible de salut f\u00edsica i mental. La prova d’un bon govern no \u00e9s quantes persones visita, sin\u00f3 quantes viuen millor.<\/p>\n\n

Tambi\u00e9n te puede interesar:<\/h3>