{"id":738,"date":"2026-05-17T11:00:40","date_gmt":"2026-05-17T09:00:40","guid":{"rendered":"https:\/\/diarimataro.com\/economia-i-comerc\/geopolitica-en-transformacio-de-la-recessio-russa-a-la-disputa-per-la-supremacia-de-la-ia-leconomia-global-en-risc\/"},"modified":"2026-05-17T11:00:42","modified_gmt":"2026-05-17T09:00:42","slug":"geopolitica-en-transformacio-de-la-recessio-russa-a-la-disputa-per-la-supremacia-de-la-ia-leconomia-global-en-risc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/economia-i-comerc\/geopolitica-en-transformacio-de-la-recessio-russa-a-la-disputa-per-la-supremacia-de-la-ia-leconomia-global-en-risc\/","title":{"rendered":"Geopol\u00edtica en Transformaci\u00f3: De la Recessi\u00f3 Russa a la Disputa per la Supremacia de la IA, l\u2019Economia Global en Risc"},"content":{"rendered":"<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1200\" height=\"800\" src=\"https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/economia-comercio-1779008440.webp\" alt=\"econom\u00eda, comercio\" class=\"wp-image-739\" srcset=\"https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/economia-comercio-1779008440.webp 1200w, https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/economia-comercio-1779008440-300x200.webp 300w, https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/economia-comercio-1779008440-1024x683.webp 1024w, https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/economia-comercio-1779008440-768x512.webp 768w, https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/economia-comercio-1779008440-630x420.webp 630w, https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/economia-comercio-1779008440-150x100.webp 150w, https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/economia-comercio-1779008440-696x464.webp 696w, https:\/\/diarimataro.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/economia-comercio-1779008440-1068x712.webp 1068w\" sizes=\"auto, (max-width: 1200px) 100vw, 1200px\" \/><\/figure>\n\n\n<\/p><p>Les coordenades de l\u2019ordre mundial estan experimentant una redefinici\u00f3 s\u00edsmica, on els vells pilars trontollen i noves forces competeixen per dominar el panorama econ\u00f2mic i estrat\u00e8gic. Aquest article s\u2019endinsa en una an\u00e0lisi cr\u00edtica de les tend\u00e8ncies m\u00e9s disruptives observades el <strong>diumenge, 17 de maig de 2026<\/strong>, tal com documentava <strong>Pablo Pardo<\/strong>, i que, de manera ineludible, dictaran el futur dels mercats, les aliances i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, la prosperitat col\u00b7lectiva. Estem assistint a una conflu\u00e8ncia de fen\u00f2mens que, a primera vista, podrien semblar desconnectats: des de la sorprenent feblesa econ\u00f2mica russa enmig d\u2019un conflicte prolongat, fins a la metamorfosi de la depend\u00e8ncia del d\u00f2lar per part de nacions africanes, passant per la reorientaci\u00f3 geopol\u00edtica radical d\u2019actors clau al Golf P\u00e8rsic i una batalla \u00e8tica i financera pel lideratge en la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. Cada un d\u2019aquests fronts no nom\u00e9s assenyala un canvi inherent en la din\u00e0mica de poder, sin\u00f3 que tamb\u00e9 projecta ombres llargues sobre la sostenibilitat dels models econ\u00f2mics establerts i la fiabilitat de les institucions internacionals.<\/p><p>La paradoxa central d\u2019aquesta \u00e8poca \u00e9s l\u2019aparent incongru\u00e8ncia entre les prediccions i la realitat. Fa tot just un any, el <strong>28 de febrer de 2025<\/strong>, la trobada entre <strong>Donald Trump<\/strong> i <strong>Volod\u00edmir Zelenski<\/strong> a la Casa Blanca va ser la g\u00e8nesi d\u2019una sent\u00e8ncia contundent per a Ucra\u00efna: \u00abvost\u00e8 no t\u00e9 cartes\u00bb en la guerra contra R\u00fassia. La posterior decisi\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3 Trump de tallar a zero l\u2019ajuda material a K\u00edev i aixecar parcialment les sancions a Moscou semblava consolidar aquesta visi\u00f3. No obstant aix\u00f2, el que observem avui \u00e9s una ironia hist\u00f2rica en desenvolupament: \u00e9s R\u00fassia qui, malgrat el seu esfor\u00e7 b\u00e8l\u00b7lic i el suport indirecte de certes pol\u00edtiques internacionals, es troba amb menys opcions econ\u00f2miques cada dia. Aquesta setmana, Moscou va revisar a la baixa la seva previsi\u00f3 de creixement fins a un \u00ednfim <strong>0,4%<\/strong> per a l\u2019any en curs, una xifra que el <strong>Fons Monetari Internacional (FMI)<\/strong> and the <strong>Banc Mundial<\/strong> qualifiquen obertament de recessi\u00f3 encoberta, estimant que les dades oficials russes exageren el <strong>PIB<\/strong> en almenys <strong>sis d\u00e8cimes<\/strong>. El \u00abper qu\u00e8\u00bb d\u2019aquesta debilitat persistent, fins i tot amb el preu del petroli vorejant els <strong>100 d\u00f2lars<\/strong>, rau en la seva desmesurada despesa en defensa, que oficialment representa el <strong>6,3% del PIB<\/strong>, per\u00f2 que en realitat podria ser m\u00e9s del <strong>doble<\/strong>. Aquest consum massiu de recursos, desviant inversi\u00f3 de sectors productius i esgotant reserves, \u00e9s la clau de volta que impedeix a R\u00fassia aprofitar els cicles favorables de les mat\u00e8ries primeres. Aquesta din\u00e0mica no nom\u00e9s subratlla la insostenibilitat d\u2019una economia de guerra a llarg termini, sin\u00f3 que tamb\u00e9 q\u00fcestiona la capacitat de qualsevol superpot\u00e8ncia per mantenir-se rellevant globalment sense una base econ\u00f2mica diversificada i resilient. El dilema no \u00e9s nom\u00e9s militar, sin\u00f3 estructural, projectant un futur incert per a una naci\u00f3 que, malgrat les seves ambicions geopol\u00edtiques, veu minvades les seves palanques econ\u00f2miques.<\/p><p><h3>El paradoxa econ\u00f2mica de R\u00fassia i la seva lluita contra la gravetat geopol\u00edtica<\/h3> La darrera actualitzaci\u00f3 sobre la situaci\u00f3 econ\u00f2mica russa pinta un quadre de debilitat estructural, malgrat les expectatives inicials que les sancions internacionals no tindrien un impacte durador. La ret\u00f2rica de la \u00abfortalesa\u00bb i la \u00abresili\u00e8ncia\u00bb ha estat sotmesa a la prova de la realitat econ\u00f2mica.<\/p><p><ul><li><strong>Previsi\u00f3 de Creixement a la Baixa<\/strong>: Moscou ha hagut de rebaixar la seva projecci\u00f3 de creixement al <strong>0,4%<\/strong> per a l\u2019any en curs. Aquesta xifra, per a molts analistes, \u00e9s una farsa.<\/li><li><strong>Recessi\u00f3 Encubierta<\/strong>: Tant el <strong>Fons Monetari Internacional<\/strong> com el <strong>Banc Mundial<\/strong> coincideixen que aquesta dada s\u2019infla significativament, i que la realitat \u00e9s una recessi\u00f3 de facto, amb una sobreestimaci\u00f3 del <strong>PIB<\/strong> d\u2019almenys <strong>0,6%<\/strong>.<\/li><li><strong>Petroli a 100 D\u00f2lars, sense Efecte<\/strong>: Malgrat que el preu del petroli s\u2019ha mantingut al voltant dels <strong>100 d\u00f2lars<\/strong> per barril, la qual cosa hist\u00f2ricament ha impulsat l\u2019economia russa, aquesta vegada no ha estat suficient per generar un creixement significatiu.<\/li><li><strong>Despesa Militar Descomunal<\/strong>: La causa principal d\u2019aquesta par\u00e0lisi econ\u00f2mica es troba en la seva despesa en defensa. Oficialment, aquesta despesa se situa en el <strong>6,3% del PIB<\/strong>, per\u00f2 experts externs estimen que podria ser el <strong>doble<\/strong>, drenant recursos de la inversi\u00f3 productiva i de la societat civil.<\/li><\/ul> Aquesta situaci\u00f3 posa de manifest que la guerra no nom\u00e9s t\u00e9 un cost hum\u00e0 i geopol\u00edtic, sin\u00f3 tamb\u00e9 una factura econ\u00f2mica a llarg termini que ni els ingressos per hidrocarburs poden mitigar. La depend\u00e8ncia d\u2019una economia de guerra \u00e9s un cam\u00ed sense retorn cap a la fragilitat.<\/p><p><h3>L\u2019ascens de l\u2019Afroyuan: un nou paradigma financer que desafia l\u2019hegemonia del d\u00f2lar<\/h3> Durant set d\u00e8cades, el sistema financer global ha girat al voltant del concepte d\u2019<strong>eurod\u00f2lars<\/strong>, divises nord-americanes en propietat d\u2019entitats no estatunidenques, gestionades principalment des de Londres. Avui, per\u00f2, emergeix un nou actor amb un potencial transformador similar: l\u2019<strong>afroyuan<\/strong>. Aquesta no \u00e9s una moneda formal, sin\u00f3 una tend\u00e8ncia creixent de redenominaci\u00f3 de deutes i transaccions comercials en <strong>yuan<\/strong> xin\u00e8s per part de pa\u00efsos africans, desmarcant-se aix\u00ed del domini del <strong>d\u00f2lar<\/strong>.<\/p><p><ul><li><strong>Mo\u00e7ambic<\/strong>: Estudia convertir <strong>1.400 milions de d\u00f2lars<\/strong> del seu deute amb la Xina a <strong>yuan<\/strong>, buscant condicions m\u00e9s favorables i evitant una possible suspensi\u00f3 de pagaments.<\/li><li><strong>Eti\u00f2pia<\/strong>: S\u2019ho planteja fer el mateix amb <strong>5.380 milions de d\u00f2lars<\/strong> de deute.<\/li><li><strong>Z\u00e0mbia<\/strong>: Ha acceptat que algunes mineres xineses paguin impostos directament en <strong>yuan<\/strong> en lloc de d\u00f2lars o la seva moneda local, el <strong>kwacha<\/strong>.<\/li><li><strong>Kenya<\/strong>: Ja ha denominat en <strong>yuan<\/strong> un deute de <strong>5.000 milions de d\u00f2lars<\/strong>.<\/li><\/ul> Aquest canvi no \u00e9s merament t\u00e8cnic; \u00e9s una estrat\u00e8gia deliberada per mitigar la volatilitat del d\u00f2lar i la seva influ\u00e8ncia en les economies emergents, a la vegada que refor\u00e7a els lla\u00e7os econ\u00f2mics amb la Xina. Aquest fenomen, que podria ser an\u00e0leg a les friccions al cor del consum modern que analitza l\u2019OMIC de Burgos en el context dels <a href=\"https:\/\/diarimataro.com\/en\/economia-i-comerc\/segurs-energia-i-comerc-una-radiografia-de-les-friccions-al-cor-del-consum-modern-segons-lomic-de-burgos\/\">segurs, l\u2019energia i el comer\u00e7<\/a>, assenyala una fragmentaci\u00f3 de l\u2019arquitectura financera global, amb implicacions profundes per a la liquiditat, la divisa de reserva i la capacitat dels pa\u00efsos africans per negociar en un escenari multipolar.<\/p><p><h3>Els Emirats \u00c0rabs Units: una redefinici\u00f3 estrat\u00e8gica que sacseja el mapa geopol\u00edtic<\/h3> La reorientaci\u00f3 estrat\u00e8gica dels <strong>Emirats \u00c0rabs Units (EAU)<\/strong> \u00e9s un dels moviments geopol\u00edtics m\u00e9s auda\u00e7os i menys publicitats del moment, amb repercussions que van molt m\u00e9s enll\u00e0 de les seves fronteres. Abu Dhabi no nom\u00e9s ha abandonat l\u2019<strong>OPEP<\/strong>, assestant un cop significatiu a l\u2019organitzaci\u00f3 i al seu ve\u00ed <strong>Ar\u00e0bia Saudita<\/strong>, sin\u00f3 que ha cimentat una alian\u00e7a de facto amb actors tradicionalment antagonistes a la regi\u00f3.<\/p><p><ul><li><strong>Alian\u00e7a amb Israel i els EUA<\/strong>: Els EAU van participar secretament en el bombardeig d\u2019<strong>Iran<\/strong> per part d\u2019<strong>Israel<\/strong> and the <strong>United States<\/strong>. Han incrementat dr\u00e0sticament les seves compres de material militar a Israel i, fins i tot, han acceptat la pres\u00e8ncia militar de l\u2019estat hebreu en el seu territori.<\/li><li><strong>Lla\u00e7os Econ\u00f2mics amb Washington<\/strong>: La seva alian\u00e7a econ\u00f2mica amb els <strong>EUA<\/strong> s\u2019ha intensificat, com ho demostra la negociaci\u00f3 d\u2019una l\u00ednia de \u00abswap\u00bb \u2014en ess\u00e8ncia, un cr\u00e8dit\u2014 de <strong>20.000 milions de d\u00f2lars<\/strong> amb el govern de <strong>Donald Trump<\/strong> per mantenir el tipus de canvi fix entre el seu d\u00edrham (<strong>AED<\/strong>) i el <strong>d\u00f2lar<\/strong>.<\/li><li><strong>El \u00abPer qu\u00e8\u00bb d\u2019aquesta Estrat\u00e8gia<\/strong>: Tot i que l\u2019economia emirat\u00ed no est\u00e0 en risc de col\u00b7lapse, aquesta operaci\u00f3 financera podria buscar refor\u00e7ar encara m\u00e9s l\u2019alian\u00e7a entre Washington i Abu Dhabi. A canvi, els EAU podrien comprar m\u00e9s deute dels <strong>EUA<\/strong>, ajudant a frenar la pujada dels tipus d\u2019inter\u00e8s d\u2019aquest pa\u00eds.<\/li><\/ul> Aquesta maniobra dels EAU no \u00e9s un simple canvi d\u2019aliats, sin\u00f3 una aposta estrat\u00e8gica per a la seguretat i la influ\u00e8ncia regional a llarg termini, redefinint els equilibris de poder al Golf i al Pr\u00f2xim Orient. La seva aud\u00e0cia a l\u2019hora de buscar nous socis i trencar velles depend\u00e8ncies, fins i tot amb entitats com l\u2019OPEP, reflecteix una adaptaci\u00f3 pragm\u00e0tica a un m\u00f3n en constant reconfiguraci\u00f3, un exemple de com les pressions geopol\u00edtiques estan remodelant el <a href=\"https:\/\/diarimataro.com\/en\/economia-i-comerc\/el-sector-de-lacer-espanyol-intensifica-la-pressio-sobre-londres-per-restablir-el-flux-comercial-amb-la-ue\/\">flux comercial i les aliances econ\u00f2miques<\/a> a escala global.<\/p><p><h3>La batalla per la supremacia en Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial: \u00c8tica vs. Negoci<\/h3> La cursa per la supremacia en intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (IA) ha experimentat un gir sorprenent aquesta setmana, amb el lideratge canviant de mans i posant de manifest la tensi\u00f3 inherent entre el progr\u00e9s tecnol\u00f2gic i les consideracions \u00e8tiques. <strong>OpenAI<\/strong>, la companyia darrere de <strong>ChatGPT<\/strong>, que fins fa poc era l\u2019estrella indiscutible del sector, ha estat superada.<\/p><p><ul><li><strong>OpenAI Despla\u00e7ada<\/strong>: Amb una valoraci\u00f3 encara colossal de <strong>852.000 milions de d\u00f2lars<\/strong> (<strong>728.000 milions d\u2019euros<\/strong>), <strong>OpenAI<\/strong> ha perdut el seu estatus de la companyia d\u2019IA m\u00e9s valuosa.<\/li><li><strong>Anthropic, el Nou L\u00edder<\/strong>: <strong>Anthropic<\/strong>, fundada i dirigida per <strong>Dario Amodei<\/strong>, ha triplicat la seva valoraci\u00f3 en nom\u00e9s tres mesos, arribant als <strong>950.000 milions de d\u00f2lars<\/strong>, superant aix\u00ed a <strong>OpenAI<\/strong>.<\/li><li><strong>\u00c8tica com a Motor de Creixement<\/strong>: L\u2019ascens d\u2019<strong>Anthropic<\/strong> \u00e9s particularment notable a causa de la seva \u00e8mfasi en l\u2019\u00e8tica. <strong>Dario Amodei<\/strong> va deixar <strong>OpenAI<\/strong> per considerar insuficients els criteris \u00e8tics d\u2019aquella companyia en la gesti\u00f3 de la IA.<\/li><li><strong>Principis \u00c8tics F\u00e8rreament Defesos<\/strong>: <strong>Anthropic<\/strong> s\u2019ha enfrontat al Pent\u00e0gon per la seva negativa a que la seva IA s\u2019utilitzi amb finalitats militars. El seu chatbot, <strong>Claude<\/strong>, \u00e9s reconegut per ser un dels m\u00e9s rigorosos en el tractament d\u2019usuaris amb tend\u00e8ncies su\u00efcides.<\/li><li><strong>Contrast amb la Compet\u00e8ncia<\/strong>: En l\u2019altre extrem de l\u2019espectre, es troba <strong>Grok<\/strong>, d\u2019<strong>Elon Musk<\/strong>, sovint criticat per la seva manca de rigor i els seus resultats controvertits.<\/li><\/ul> Aquesta batalla per la valoraci\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de capital, sin\u00f3 una disputa fonamental sobre la direcci\u00f3 futura de la IA. El fet que una empresa fundada sobre principis \u00e8tics hagi superat els gegants m\u00e9s orientats al negoci suggereix un canvi de paradigma en la ind\u00fastria tecnol\u00f2gica, on la confian\u00e7a i la responsabilitat podrien convertir-se en actius tan valuosos com la innovaci\u00f3 pura.<\/p><p><h3>Conclusi\u00f3: Un m\u00f3n en el precipici de la redefinici\u00f3<\/h3> L\u2019examen detallat d\u2019aquests fronts noticiosos \u2014la debilitat econ\u00f2mica russa, l\u2019emerg\u00e8ncia de l\u2019afroyuan, la realineaci\u00f3 estrat\u00e8gica dels Emirats \u00c0rabs Units i la compet\u00e8ncia \u00e8tica en la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial\u2014 revela un panorama global d\u2019una complexitat i una volatilitat sense precedents. La \u00abguerra del tot a\u2026\u00bb no es limita a un conflicte armat, sin\u00f3 que es manifesta en una lluita per la supremacia econ\u00f2mica, tecnol\u00f2gica i ideol\u00f2gica que est\u00e0 reconfigurant les estructures de poder a escala planet\u00e0ria.<\/p><p>La incapacitat de R\u00fassia per sostenir la seva economia de guerra, fins i tot amb preus favorables del petroli, \u00e9s un recordatori contundent de les limitacions del poder militar sense una base econ\u00f2mica diversificada i resilient. Aquesta realitat projecta un futur de fragilitat i depend\u00e8ncia per a Moscou, minant la seva capacitat d\u2019influ\u00e8ncia a llarg termini i q\u00fcestionant la sostenibilitat del seu model d\u2019estat. Al mateix temps, l\u2019expansi\u00f3 de l\u2019<strong>afroyuan<\/strong> no \u00e9s una an\u00e8cdota financera, sin\u00f3 un s\u00edmptoma de l\u2019erosi\u00f3 gradual de l\u2019hegemonia del <strong>d\u00f2lar<\/strong> i l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019un sistema financer multipolar. Aquest canvi no nom\u00e9s afectar\u00e0 la liquiditat global i els tipus de canvi, sin\u00f3 que tamb\u00e9 redistribuir\u00e0 la influ\u00e8ncia geopol\u00edtica, donant m\u00e9s autonomia als pa\u00efsos en desenvolupament i consolidant el paper de la Xina com a pot\u00e8ncia financera.<\/p><p>La reorientaci\u00f3 dels <strong>Emirats \u00c0rabs Units<\/strong>, abandonant velles aliances i forjant-ne de noves amb <strong>Israel<\/strong> and the <strong>United States<\/strong>, reflecteix una pragmatisme radical en un Orient Mitj\u00e0 vol\u00e0til. Aquesta maniobra no \u00e9s nom\u00e9s una recerca de seguretat, sin\u00f3 una aposta per consolidar la seva posici\u00f3 com a pot\u00e8ncia regional i econ\u00f2mica, aprofitant les fissures en l\u2019ordre tradicional. Les seves accions prefiguren una era de menys multilateralisme i m\u00e9s aliances estrat\u00e8giques ad hoc, impulsades per interessos particulars m\u00e9s que per blocs ideol\u00f2gics. Finalment, la batalla per la supremacia en IA, amb l\u2019ascens d\u2019<strong>Anthropic<\/strong> sobre <strong>OpenAI<\/strong> impulsat per una base \u00e8tica, \u00e9s potser la tend\u00e8ncia m\u00e9s esperan\u00e7adora i, alhora, la m\u00e9s desafiant. Aquest episodi subratlla la creixent import\u00e0ncia de la responsabilitat social corporativa i la governan\u00e7a \u00e8tica en el desenvolupament de tecnologies disruptives. La projecci\u00f3 a llarg termini \u00e9s clara: les empreses que prioritzin l\u2019\u00e8tica i la seguretat en la IA no nom\u00e9s podrien guanyar la confian\u00e7a del p\u00fablic, sin\u00f3 tamb\u00e9 consolidar una posici\u00f3 de lideratge en una ind\u00fastria que modelar\u00e0 profundament les nostres societats.<\/p><p>En conjunt, aquestes tend\u00e8ncies dibuixen un m\u00f3n en transici\u00f3, on les velles certeses es desfan i les noves realitats prenen forma. L\u2019impacte a llarg termini ser\u00e0 profund, afectant des de la pol\u00edtica exterior de les grans pot\u00e8ncies fins a la butxaca del ciutad\u00e0 com\u00fa, obligant-nos a reavaluar les nostres expectatives i a preparar-nos per un futur on la volatilitat i la redefinici\u00f3 seran la norma.<\/p><p>https:\/\/www.elmundo.es\/economia\/empresas\/2026\/05\/17\/6a062841fdddffb30c8b45a0.html","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Les coordenades de l&#8217;ordre mundial estan experimentant una redefinici\u00f3 s\u00edsmica, on els vells pilars trontollen i noves forces competeixen per dominar el panorama econ\u00f2mic i estrat\u00e8gic. Aquest article s&#8217;endinsa en una an\u00e0lisi cr\u00edtica de les tend\u00e8ncies m\u00e9s disruptives observades el diumenge, 17 de maig de 2026, tal com documentava Pablo Pardo, i que, de manera [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":739,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[74],"tags":[],"class_list":["post-738","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-economia-i-comerc"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/738","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=738"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/738\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":740,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/738\/revisions\/740"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/739"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=738"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=738"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=738"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}