{"id":961,"date":"2026-06-05T01:02:13","date_gmt":"2026-06-04T23:02:13","guid":{"rendered":"https:\/\/diarimataro.com\/economia-i-comerc\/costa-rica-el-mirall-de-la-transformacio-productiva-davant-locde-i-les-questions-incomodes\/"},"modified":"2026-06-05T01:02:16","modified_gmt":"2026-06-04T23:02:16","slug":"costa-rica-el-mirall-de-la-transformacio-productiva-davant-locde-i-les-questions-incomodes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/economia-i-comerc\/costa-rica-el-mirall-de-la-transformacio-productiva-davant-locde-i-les-questions-incomodes\/","title":{"rendered":"Costa Rica: El Mirall de la Transformaci\u00f3 Productiva Davant l\u2019OCDE i les Q\u00fcestions Inc\u00f2modes"},"content":{"rendered":"
\"econom\u00eda,<\/figure>\n\n\n<\/p>

En un escenari global marcat per la incertesa econ\u00f2mica, les tensions geopol\u00edtiques i un creixent debat sobre la desglobalitzaci\u00f3, la petita naci\u00f3 centreamericana de Costa Rica<\/b> ha emergit com un cas d’estudi singular, presentant el seu model de desenvolupament davant l’elit econ\u00f2mica i pol\u00edtica congregada al Centre de Desenvolupament de l’Organitzaci\u00f3 per a la Cooperaci\u00f3 i el Desenvolupament Econ\u00f2mics (OCDE)<\/b> a Par\u00eds<\/b>. Aquest gest, que va tenir lloc el passat 2 de juny<\/b> durant el 18\u00e8 F\u00f2rum Econ\u00f2mic Internacional sobre Am\u00e8rica Llatina i el Carib<\/b>, no \u00e9s una mera an\u00e8cdota diplom\u00e0tica; \u00e9s una declaraci\u00f3 estrat\u00e8gica que busca validar una traject\u00f2ria i, alhora, projectar un exemple que convida a una an\u00e0lisi cr\u00edtica sobre la seva replicabilitat i les implicacions a llarg termini per a altres economies en desenvolupament.<\/p><\/p>

La ministra costarricenca de Comer\u00e7 Exterior, Indiana Trejos<\/b>, va ser la veu que, en declaracions a l’ag\u00e8ncia EFE<\/b>, va subratllar la \u00abprofunda transformaci\u00f3 productiva\u00bb experimentada pel seu pa\u00eds en les \u00faltimes d\u00e8cades. Una transformaci\u00f3 que, segons la narrativa oficial, s’ha cimentat en una estrat\u00e8gia auda\u00e7: l’obertura econ\u00f2mica, la diversificaci\u00f3 de mercats i, fonamentalment, l’atracci\u00f3 d’inversi\u00f3 estrangera directa. El que era una economia tradicionalment arrelada en l’exportaci\u00f3 de productes agr\u00edcoles, com el caf\u00e8 i el pl\u00e0tan, ha evolucionat cap a una estructura m\u00e9s sofisticada i diversificada, amb un pes creixent dels serveis i la manufactura d’alta tecnologia. Per\u00f2, quina \u00e9s la veritable arquitectura d’aquest \u00e8xit, i quins s\u00f3n els fonaments silenciosos i sovint ignorats que sustenten aquest nou perfil econ\u00f2mic?<\/p><\/p>

L’aplaudiment de l’OCDE<\/b>, un club de nacions majorit\u00e0riament desenvolupades, confereix a la traject\u00f2ria de Costa Rica<\/b> un segell d’aprovaci\u00f3 que altres pa\u00efsos de la regi\u00f3 cobejarien. No obstant aix\u00f2, darrere de la ret\u00f2rica de l’\u00e8xit, sorgeixen preguntes crucials sobre els costos socials, ambientals i de governan\u00e7a associats a aquest model. \u00c9s aquesta \u00abtransformaci\u00f3 productiva\u00bb un cam\u00ed universalment accessible, o dep\u00e8n de condicions inicials i decisions pol\u00edtiques que s\u00f3n intr\u00ednsecament dif\u00edcils de replicar? Aquest article, amb la intenci\u00f3 de desgranar la complexitat del model costarricenc, busca anar m\u00e9s enll\u00e0 de la superf\u00edcie medi\u00e0tica per comprendre les palanques reals, els riscos impl\u00edcits i el veritable impacte a llarg termini d’una estrat\u00e8gia que s’atreveix a desafiar les velles estructures.<\/p><\/p>

Els Pilars de la Metamorfosi Costarricenca: Una An\u00e0lisi Detallada<\/h3><\/p>

La presentaci\u00f3 de Costa Rica<\/b> against 18\u00e8 F\u00f2rum Econ\u00f2mic Internacional sobre Am\u00e8rica Llatina i el Carib<\/b> no \u00e9s un fet a\u00efllat, sin\u00f3 la culminaci\u00f3 d’un proc\u00e9s iniciat fa d\u00e8cades. La base de la seva estrat\u00e8gia, tal com va assenyalar la ministra Indiana Trejos<\/b>, resideix en tres pilars interconectats: l’obertura econ\u00f2mica, la diversificaci\u00f3 de mercats i la captaci\u00f3 d’inversi\u00f3 estrangera directa (IED). Aquests no s\u00f3n conceptes nous en la teoria del desenvolupament, per\u00f2 la particularitat rau en la determinaci\u00f3 amb qu\u00e8 Costa Rica<\/b> els ha aplicat en un context llatinoameric\u00e0 sovint refractari a la liberalitzaci\u00f3.<\/p><\/p>

L’obertura econ\u00f2mica es va materialitzar mitjan\u00e7ant l’eliminaci\u00f3 gradual de barreres aranzel\u00e0ries i no aranzel\u00e0ries, aix\u00ed com la signatura de nombrosos tractats de lliure comer\u00e7 amb economies clau, incloent-hi els United States<\/b>, la European Union<\/b> i pa\u00efsos asi\u00e0tics. Aquesta integraci\u00f3 global ha perm\u00e8s a les empreses costarricences accedir a mercats m\u00e9s grans i, crucialment, ha exposat l’economia a una major compet\u00e8ncia, for\u00e7ant una millora de la productivitat i la qualitat. La diversificaci\u00f3 de mercats, per la seva banda, va ser una resposta directa a la vulnerabilitat inherent a la depend\u00e8ncia de pocs productes b\u00e0sics i destinacions d’exportaci\u00f3. Es va buscar activament expandir la base exportadora tant geogr\u00e0ficament com sectorialment, reduint el risc associat a les fluctuacions dels preus internacionals de les mat\u00e8ries primeres.<\/p><\/p>

El component m\u00e9s din\u00e0mic i, potser, controvertit, ha estat la promoci\u00f3 agressiva de la IED. Costa Rica<\/b> ha implementat pol\u00edtiques d’incentius fiscals i zones franques altament competitives, acompanyades d’una estabilitat pol\u00edtica i un nivell educatiu relativament alt en comparaci\u00f3 amb els seus ve\u00efns. Aquesta estrat\u00e8gia ha atret gegants de la tecnologia i la manufactura, especialment en el sector de dispositius m\u00e8dics i serveis d’alta tecnologia, com ara els centres de trucades multiling\u00fces o el desenvolupament de programari. Per\u00f2 aquesta depend\u00e8ncia de la IED planteja interrogants sobre l’autonomia econ\u00f2mica i la possible \u00abcarrera a la baixa\u00bb en incentius que es podria generar entre pa\u00efsos competidors.<\/p><\/p>

De la Terra al Silici: El Canvi de Matriu Productiva<\/h3><\/p>

La narrativa de la \u00abprofunda transformaci\u00f3 productiva\u00bb \u00e9s potser el punt m\u00e9s destacat del model costarricenc. Hist\u00f2ricament, Costa Rica<\/b> era sin\u00f2nim de caf\u00e8, pl\u00e0tans i pinyes. La seva economia depenia en gran mesura dels cicles dels productes agr\u00edcoles, amb tots els riscos associats a les condicions clim\u00e0tiques i les fluctuacions dels preus internacionals. Aquesta depend\u00e8ncia generava una gran vulnerabilitat i limitava el potencial de creaci\u00f3 de valor afegit i ocupaci\u00f3 qualificada.<\/p><\/p>

En les \u00faltimes d\u00e8cades, per\u00f2, s’ha produ\u00eft un gir notable. El govern i el sector privat han col\u00b7laborat en la promoci\u00f3 d’un ecosistema favorable per a sectors d’alt valor afegit. Avui, les exportacions de Costa Rica<\/b> estan dominades per productes com els dispositius m\u00e8dics, components electr\u00f2nics i serveis empresarials d’alta tecnologia. Aquest canvi ha implicat una inversi\u00f3 significativa en capital hum\u00e0, amb un \u00e8mfasi en l’educaci\u00f3 t\u00e8cnica i universit\u00e0ria orientada a les demandes del nou mercat laboral. \u00c9s una transici\u00f3 que altres pa\u00efsos de la regi\u00f3 amb models m\u00e9s tradicionals podrien mirar amb inter\u00e8s, encara que tamb\u00e9 amb escepticisme sobre la facilitat de replicaci\u00f3. Aquest impuls al mercat laboral recorda iniciatives com la que ha perm\u00e8s a Espanya tenir \u00ab22 milions de raons per continuar avan\u00e7ant: Un impuls sense precedents en el mercat laboral espanyol<\/a>\u00ab, on la diversificaci\u00f3 i la qualitat de l’ocupaci\u00f3 s\u00f3n factors clau.<\/p><\/p>

La Tribuna de l’OCDE: M\u00e9s enll\u00e0 del Reconocimiento<\/h3><\/p>

La pres\u00e8ncia de Costa Rica<\/b> al f\u00f2rum de l’OCDE<\/b> a Par\u00eds<\/b> no \u00e9s nom\u00e9s una plataforma per compartir un cas d’\u00e8xit, sin\u00f3 tamb\u00e9 un posicionament estrat\u00e8gic. En un moment en qu\u00e8 les institucions multilaterals busquen exemples de desenvolupament sostenibles i inclusius, el model costarricenc ofereix una narrativa atractiva. L’OCDE<\/b>, com a entitat que promou pol\u00edtiques que milloren el benestar econ\u00f2mic i social de les persones, troba en Costa Rica<\/b> un aliat per demostrar que la globalitzaci\u00f3 i la integraci\u00f3 econ\u00f2mica poden generar prosperitat, fins i tot per a economies petites.<\/p><\/p>

Per\u00f2 la presentaci\u00f3 tamb\u00e9 serveix per a Costa Rica<\/b> com una eina de soft power<\/i>, millorant la seva imatge internacional com a dest\u00ed d’inversi\u00f3 i turisme. Aquest aval impl\u00edcit de l’OCDE<\/b> pot obrir noves portes i legitimar pol\u00edtiques que, en altres contextos, podrien ser vistes amb recel. \u00c9s un guany de reputaci\u00f3 que pot traduir-se en m\u00e9s IED i un millor acc\u00e9s als mercats financers internacionals. No obstant aix\u00f2, aquesta visibilitat tamb\u00e9 augmenta la pressi\u00f3 sobre el pa\u00eds per mantenir els seus est\u00e0ndards i abordar els seus propis reptes interns.<\/p><\/p>

Desafiaments No Resolts i les Ombr\u00e9s del Model<\/h3><\/p>

Cap model de desenvolupament \u00e9s perfecte, i el de Costa Rica<\/b> no n’\u00e9s una excepci\u00f3. Sota la capa de l’\u00e8xit, persisteixen desafiaments estructurals que mereixen una an\u00e0lisi aprofundida. La depend\u00e8ncia de la IED, per exemple, pot fer l’economia vulnerable a les decisions de les corporacions multinacionals, que podrien reubicar les seves operacions si troben millors condicions en altres llocs. Aix\u00f2 requereix un esfor\u00e7 constant per mantenir un ambient de negoci atractiu i innovador.<\/p><\/p>

A m\u00e9s, la \u00abtransformaci\u00f3 productiva\u00bb ha generat beneficis desiguals. Si b\u00e9 ha creat ocupaci\u00f3 d’alta qualificaci\u00f3 i ben remunerada en els sectors moderns, encara hi ha grans segments de la poblaci\u00f3 que romanen en l’economia informal o en sectors de baixa productivitat. Les bretxes de desigualtat, tant en ingressos com en acc\u00e9s a l’educaci\u00f3 de qualitat i als serveis de salut, segueixen sent un problema. La pregunta que s’ha de plantejar \u00e9s si els beneficis de la globalitzaci\u00f3 i la IED s’estan redistribuint de manera equitativa per a tota la societat. De fet, la gesti\u00f3 de la riquesa i el seu impacte social i cultural es veu reflectida en iniciatives com la de la Fundaci\u00f3 Catalunya Cultura, on l’impacte va \u00abM\u00e9s Enll\u00e0 del Sorteig i la Imatge P\u00fablica<\/a>\u00ab, destacant la import\u00e0ncia de la distribuci\u00f3 dels beneficis.<\/p><\/p>

Un altre aspecte cr\u00edtic \u00e9s la sostenibilitat ambiental. Costa Rica<\/b> \u00e9s mundialment coneguda pel seu comprom\u00eds amb la conservaci\u00f3 i el turisme ecol\u00f2gic. Tanmateix, el creixement industrial i l’augment de la poblaci\u00f3 poden posar pressi\u00f3 sobre els seus delicats ecosistemes. Caldr\u00e0 veure si el model pot conciliar la seva ambici\u00f3 de desenvolupament econ\u00f2mic amb la seva identitat verda. Finalment, la infraestructura del pa\u00eds, tot i que millorada, encara necessita inversions significatives per suportar el ritme de creixement i per millorar la connectivitat interna i externa.<\/p><\/p>

Implicacions Estrat\u00e8giques a Llarg Termini: Un Mapa per a Altres<\/h3><\/p>

La presentaci\u00f3 de Costa Rica<\/b> davant l’OCDE<\/b> \u00e9s molt m\u00e9s que un relat d’\u00e8xit; \u00e9s una fita que assenyala la maduresa d’una estrat\u00e8gia de desenvolupament que, malgrat els seus matisos i desafiaments, ha aconseguit resultats tangibles. La implicaci\u00f3 estrat\u00e8gica m\u00e9s important \u00e9s que aquest model ofereix una ruta alternativa per a economies petites i en desenvolupament que busquen superar la depend\u00e8ncia de les mat\u00e8ries primeres i integrar-se en les cadenes de valor globals d’alta tecnologia. Demostra que amb una voluntat pol\u00edtica ferma, una inversi\u00f3 sostinguda en capital hum\u00e0 i un entorn de negoci favorable, la transformaci\u00f3 productiva \u00e9s possible.<\/p><\/p>

No obstant aix\u00f2, l’experi\u00e8ncia costarricenca tamb\u00e9 subratlla que no hi ha f\u00f3rmules m\u00e0giques. La replicaci\u00f3 d’aquest model requereix una an\u00e0lisi profunda de les condicions locals, la capacitat institucional i la visi\u00f3 a llarg termini. La clau de l’\u00e8xit resideix no nom\u00e9s en l’obertura i la IED, sin\u00f3 en la capacitat de generar un valor afegit local significatiu, fomentar la innovaci\u00f3 aut\u00f2ctona i assegurar que els beneficis del creixement siguin compartits de manera m\u00e9s equitativa. El \u00abpor qu\u00e8\u00bb d’aquest \u00e8xit radica en la persistent aposta per la qualitat, la governabilitat i una inserci\u00f3 intel\u00b7ligent al mercat global. La lli\u00e7\u00f3 de Costa Rica<\/b> \u00e9s que el progr\u00e9s no \u00e9s lineal i que la construcci\u00f3 d’una economia resilient i sofisticada \u00e9s un projecte continu que exigeix adaptaci\u00f3 i una cr\u00edtica constant de les seves pr\u00f2pies limitacions.<\/p><\/p>

https:\/\/www.abc.es\/economia\/costa-rica-lleva-ocde-ejemplo-transformacion-productiva-20260603210324-nt.html","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En un escenari global marcat per la incertesa econ\u00f2mica, les tensions geopol\u00edtiques i un creixent debat sobre la desglobalitzaci\u00f3, la petita naci\u00f3 centreamericana de Costa Rica ha emergit com un cas d’estudi singular, presentant el seu model de desenvolupament davant l’elit econ\u00f2mica i pol\u00edtica congregada al Centre de Desenvolupament de l’Organitzaci\u00f3 per a la Cooperaci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":962,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[74],"tags":[],"class_list":["post-961","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-economia-i-comerc"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/961","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=961"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/961\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":963,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/961\/revisions\/963"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/962"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=961"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=961"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarimataro.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=961"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}