Introducció
Aquest article analitza la configuració d’una estratègia de pressió política a través de la pràctica esportiva de competició, centrada en la disciplina de la escalada i el seu ecosistema federatiu internacional. La indústria esportiva global, estructurada en federacions nacionals i organismes rectors continentals i mundials, s’ha vist progressivament exposada a tensions derivades de conflictes geopolítics externs als terrenys de joc. El cas que ocupa aquest reportatge no és menor: la Federació Espanyola de Deportes de Montaña y Escalada (FEDME) ha acordat, per majoria absoluta, votar a favor de l’exclusió d’atletes israelians en els àmbits regulats per la World Climbing, l’ens mundial de la disciplina.
El punt de ruptura es va fer visible durant el mes de maig, quan la Copa del Món d’escalada es va celebrar al complex esportiu José Caballero d’Alcobendas (Madrid). Allà, set escaladors israelians classificats van ser objecte de protesta per part de col·lectius propalestins, en una edició marcada per les altes temperatures i per una convocatòria de boicot que va reduir dràsticament l’assistència. La organització havia distribuït 40.000 entrades gratuïtes, però només van acudir «uns pocs milers» de persones durant els quatre dies de competició. La FEDME no va oferir dades oficials d’assistència ni explicacions públiques sobre aquesta discrepància.
La indústria de l’escalada competitiva, amb un calendari que ara arriba a la seva fase decisiva a Montmeló (Barcelona), s’enfronta a una Assemblea Extraordinària de la World Climbing convocada precisament després de diversos episodis de rebuig. En aquesta reunió es votarà el veto d’Israel, Rússia i Bielorússia a totes les competicions. Cap federació internacional ha prohibit encara totalment la presència d’Israel des dels fets del 8 d’octubre de 2023; la de escalada podria ser la primera en fer-ho. Aquest article examina com el moviment Climbers for Palestine i més de 130 organitzacions han articulat una campanya que connecta el territori català i espanyol amb la presa de decisions d’un ens privat internacional, amb implicacions directes sobre patrocinadors, administracions públiques i la integritat del model esportiu neutral.
Crònica dels fets i estructura de la pressió
La conjunció de l’escalada com a esport de masses i l’activisme polític va tenir lloc sota condicions climàtiques extremes. El relat dels fets a Alcobendas permet establir la base tàctica del que ara es replica a Catalunya.
- 7 escaladors israelians van ser rebuts amb xiulits per prop de la meitat dels assistents a la Copa del Món de maig.
- Parts del públic van aixecar banderes palestines i kufiyas mentre corejaven «Boicot Israel» o «Free, free Palestine».
- Alguns assistents van abandonar el recinte en senyal de protesta; altres van recollir entrades sense acudir-hi, seguint la directriu de no omplir les graderies.
- La FEDME va distribuir 40.000 entrades gratuïtes i no va publicar xifres reals d’ocupació.
- El col·lectiu Climbers for Palestine va liderar la crida a la desocupació de les instal·lacions a Alcobendas i ara a Montmeló.
La cita d’aquest cap de setmana a Montmeló inclou 8 esportistes procedents d’Israel i tanca el calendari internacional previ a l’Assemblea Extraordinària. La voluntat de les entitats és «culminar» el que es va iniciar a Madrid. En aquest escenari, més de 130 organitzacions han signat un comunicat dirigit al Ministeri d’Esports, la Secretaria General de la Generalitat, l’Ajuntament i als patrocinadors per exigir el veto als atletes hebreus.
La qüestió ha tingut ressò parlamentari: ERC, Comuns i la CUP van registrar una proposta de resolució al Parlament per instar el Govern a aplicar el veto. Aquesta via institucional reflecteix precedents on l’esport i la política s’han creuat amb efectes estructurals, com es documenta a Sòcrates, el futbolista que sí va mesclar esport i política (i li va sortir bé).
Dades clau del procés de votació internacional
- L’Assemblea Extraordinària de la World Climbing decidirà sobre el veto a Israel, Rússia i Bielorússia.
- La FEDME va acordar per majoria absoluta votar a favor de l’exclusió després de la prova d’Alcobendas.
- Cap federació internacional ha exclòs totalment Israel des del 8 d’octubre de 2023; la escalada podria marcar un precedent.
- La competició a Montmeló és l’última abans de la votació i concentra la pressió de 130 organitzacions.
El buit de dades oficials per part de la federació espanyola i l’absència de transparència en l’ús d’entrades públiques contrasta amb la traçabilitat exigida en altres àmbits de gestió pública, qüestió que connecta amb debats de governança local com els recollits a Reafirmació del Suport al Comerç Local: L’Acord de Col·laboració entre l’Ajuntament i DeAlcalá per al 2026.
Conclusió i implicacions estratègiques
El desenllaç de la Assemblea Extraordinària de la World Climbing determinarà si l’escalada es converteix en la primera disciplina esportiva amb veto total a Israel, Rússia i Bielorússia. La posició de la FEDME, adoptada per majoria absoluta, situa l’estat espanyol com a node central d’una estratègia de boicot que ha sabut utilitzar les seué espai competitiu —Alcobendas primer, Montmeló després— per influir en la governança d’un ens privat internacional.
Les implicacions estratègiques són múltiples. En primer lloc, la pressió combinada d’activisme federat i resolutions parlamentàries catalanes (ERC, Comuns, CUP) mostra un model de coordinació entre societat civil i institucions que pot estendre’s a altres esports. En segon lloc, la manca de transparència de la FEDME en xifres d’assistència qüestiona la rendició de comptes en esdeveniments amb finançament o espai públic. En tercer lloc, patrocinadors i ajuntaments reben ara una demanda directa de responsabilitat política que abans quedava fora de l’àmbit esportiu.
Si la World Climbing aprova el veto, el precedent afectarà el calendari 2026 i possibles competicions globals, incloses dinàmiques similars a les descrites a La Gran Final del Mundial 2026: Espanya contra Argentina en un Enfrontament Històric. El cas demostra que la indústria esportiva ja no opera com a àmbit aïllat: la seva estructura federativa és ara terreny de disputa geopolítica amb conseqüències mesurables sobre atletes, administracions i marques.
