Des d’una perspectiva de l’anàlisi geopolítica contemporània, l’aprofundiment de les relacions bilaterals entre nacions mitjanes emergeix com un pilar fonamental en l’articulació d’un nou equilibri de poder. En aquest context dinàmic i inestable, aquest article examina la recent missió oficial del vicepresident primer del Govern i ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, a Canadà, acompanyat per Sa Majestat el rei Felip VI. Aquest viatge de tres dies, iniciat un dimarts recent, transcendeix la mera diplomàcia per esdevenir una declaració estratègica d’intencions, buscant rellançar el comerç bilateral i atraure inversió d’un soci que, de manera persistent, guanya influència a Europa. La missió s’emmarca en un escenari global de reconfiguració d’aliances, on la desconfiança comuna cap a les polítiques imprevisibles dels Estats Units sota l’ombra de figures com Donald Trump ha accelerat la necessitat de diversificar i enfortir els vincles transnacionals més enllà dels aliats tradicionals.
Aquesta iniciativa no és fruit de la casualitat, sinó d’una profunda convergència de valors i una visió compartida d’un ordre mundial. Tant Espanya com el Canadà defensen amb fermesa el multilateralisme i un sistema internacional basat en regles clares. El potent discurs del primer ministre canadenc, Mark Carney, al Fòrum de Davos, ressona poderosament a aquest costat de l’Atlàntic, simbolitzant aquesta sintonia ideològica. Aquesta alineació serveix de catalitzador per explorar un vast potencial de creixement en una relació que, malgrat ser sòlida en principis democràtics i cooperació, ha estat tradicionalment discreta en termes d’intercanvis comercials. L’aspiració és revigoritzar l’anomenada «coalició de les potències mitjanes», un bloc de nacions capaces de navegar amb autonomia entre la imprevisibilitat de Washington i la creixent força coercitiva de Pequín. Aquesta aliança d’estats, que prioritzen l’estabilitat i la cooperació per sobre de la confrontació, és crucial en un moment on la geopolítica en transformació presenta reptes sense precedents, des de la recessió russa fins a la disputa per la supremacia en intel·ligència artificial. Les economies d’ambdós països, amb el Canadà com l’onzena economia global amb un PIB que supera els dos bilions d’euros i una població de 42 milions d’habitants, i Espanya la catorzena, amb prop de 50 milions d’habitants i un PIB aproximadament un 20% inferior, ofereixen una base sòlida per a aquesta col·laboració intensificada.
Potencial Econòmic i la Discreció dels Intercanvis Commerials Actuals
Malgrat la notable envergadura econòmica d’ambdues nacions, la relació comercial entre Espanya i el Canadà ha estat, fins ara, sorprenentment modesta en comparació amb el seu potencial real. Les dades reflecteixen aquesta realitat: les exportacions espanyoles de béns al Canadà van sumar 2.235 milions d’euros l’any 2025, representant tan sols un 0,6% del total de les exportacions del país. Aquests intercanvis s’han concentrat principalment en béns d’equipament, productes químics i farmacèutics, i aeronaus. Per contra, les importacions espanyoles des del Canadà van ascendir a 2.932 milions d’euros, el que suposa un 0,7% del total. Aquestes xifres, tot i indicar un balanç comercial lleugerament deficitari per a Espanya en aquesta relació específica, també subratllen el vast marge per a l’expansió. Existeix una percepció generalitzada, reforçada pels anàlisis del mateix Executiu espanyol, que el mercat canadenc, amb les seves dimensions geogràfiques apabullants (10 milions de quilòmetres quadrats, l’equivalent a gairebé 20 Espanyes) i la seva riquesa en recursos, està infrautilitzat per les empreses espanyoles. La presència d’algunes grans corporacions, com Ferrovial, que gestiona una autopista a Toronto i participa en l’ampliació d’una línia de metro a la ciutat, demostra que el talent i la capacitat d’execució espanyola són valorats, però cal una aposta més decidida i coordinada per part de la indústria espanyola en general.
Sectors Estratègics: Defensa, Intel·ligència Artificial i Recursos Naturals
La delegació que acompanya el vicepresident Cuerpo i el rei Felip VI a Canadà ha estat meticulosament seleccionada per abastar aquells sectors on la col·laboració pot generar un major impacte estratègic i econòmic. Un dels pilars és el camp de la defensa, una àrea que ha experimentat un augment global de la inversió arran de les tensions geopolítiques actuals. Espanya no és aliena a aquesta tendència, i la inclusió de representants d’empreses com Indra en la delegació subratlla la voluntat de forjar acords en aquest àmbit. Simultàniament, el Canadà ha estat un soci clau en el subministrament d’avions per al control d’incendis forestals a Espanya, un sector on la seva àmplia experiència, donades les seves immenses extensions boscoses, és de gran valor, i s’espera que aquesta col·laboració continuï i s’ampliï.
Un altre front d’actuació de màxima prioritat és la intel·ligència artificial (IA). En l’encontre que se celebrarà al Mars Discovery District de Toronto, al qual s’han inscrit uns impressionants 170 empresaris d’ambdós països, el ministre Cuerpo departirà amb Evan Solomon, el ministre d’Intel·ligència Artificial i Innovació Digital del Canadà. Aquest diàleg és fonamental per harmonitzar estratègies nacionals i explorar sinergies en una tecnologia disruptiva que redefinirà indústries senceres. Entre les ponències destacades hi haurà la de Cohere, la principal firma canadenca de IA, valorada en més de 6.000 milions d’euros, evidenciant el vigor de l’ecosistema tecnològic canadenc. En aquest mateix acte, ambdós països signaran un memoràndum d’enteniment sobre IA, que sentarà les bases per a futures col·laboracions en recerca, desenvolupament i aplicació d’aquesta tecnologia. La configuració d’aquests pols tecnològics pot ser analitzada en relació a com les característiques d’un país influeixen en la seva capacitat d’innovació, un aspecte on la arquitectura recognoscible d’una nació —entenent arquitectura no només com a edificis sinó com la seva estructura socioeconòmica— pot modelar el seu futur tecnològic.
Finalment, els recursos naturals representen un component vital de la discussió. Les dimensions del Canadà no només són geogràficament vastes, sinó que amaguen reserves colossals, especialment en hidrocarburs i matèries primeres minerals. Aquests són dos camps on Espanya és tradicionalment deficitària i, en el context de la crisi energètica i els desafiaments en les cadenes de subministrament globals (com el bloqueig de l’estret d’Ormuz), la diversificació de proveïdors esdevé una prioritat estratègica ineludible. L’Executiu espanyol buscarà, doncs, ampliar els acords de subministrament per assegurar fonts estables i fiables, mitigant els riscos associats a la dependència de regions volàtils.
El Context Geopolític: CETA i l’Aproximació del Canadà a la UE
El moment escollit per a aquesta visita no podria ser més propici. Més enllà de les oportunitats directes de negoci, la missió busca capitalitzar un conjunt de factors geopolítics convergents. D’una banda, les polítiques proteccionistes i la retòrica de «America First» de Donald Trump han generat una onada de desconfiança i han impulsat moltes economies a buscar alternatives i nous socis comercials més estables. Canadà, com a veí i aliat tradicional dels Estats Units, també ha patit els embats d’aquestes polítiques i, per tant, la seva mirada cap a Europa s’ha intensificat.
D’altra banda, la relació entre el Canadà i la Unió Europea ha assolit un nivell de maduresa sense precedents. Des del 2017, Canadà gaudeix d’una relació comercial privilegiada amb la UE gràcies a la signatura del CETA (Acord Econòmic i Comercial Global), un tractat que ha eliminat la majoria dels aranzels i ha harmonitzat estàndards, facilitant enormement els intercanvis. L’any 2026, a més, se celebren els 50 anys de relacions diplomàtiques entre la UE i el Canadà, un aniversari que serveix de marc per reforçar encara més aquests vincles. Aquesta conjuntura proporciona a Espanya una plataforma excel·lent per consolidar la seva posició. Segons fonts del Ministeri d’Economia, Espanya fa anys que intenta situar-se «en primera línia» en la seva relació comercial amb el Canadà, malgrat no ser un soci tradicional, un paper que a Europa han exercit històricament el Regne Unit, Alemanya, Itàlia i França. No obstant això, la reconfiguració de les aliances globals i l’aproximació estratègica del Canadà a la UE ara alineen els seus interessos de manera que permeten a Espanya avançar amb pas ferm en aquesta direcció.
Desafiaments i Oportunitats: Reconfigurant les Aliances Tradicionals
El viatge del vicepresident Cuerpo i el rei Felip VI a Canadà no és només una successió de reunions protocol·làries i fotogràfiques. Des del ministeri d’Economia es persegueix, per sobre de tot, que de la visita en sorgeixin compromisos comercials i d’inversió reals i mesurables. La intenció és aprofitar la finestra d’oportunitat que ofereix la incertesa del context internacional per consolidar una aliança bidireccional sòlida. Per a Espanya, significa la diversificació de mercats i proveïdors, la captació d’inversió en sectors clau com la tecnologia i la defensa, i l’accés a recursos estratègics. Per al Canadà, enfortir llaços amb Espanya significa reforçar la seva posició dins de la Unió Europea, on Espanya té un paper creixent, i establir-se com un soci fiable en un moment de canvi accelerat.
Aquesta reconfiguració de les aliances, més enllà dels socis tradicionals, és vital en un món multipolar. Les economies mitjanes, com Espanya i el Canadà, tenen la capacitat de ser àgils i d’omplir buits deixats per la indecisió o el proteccionisme de les grans potències. La construcció d’una «coalició de les potències mitjanes» no és un concepte nou, però sí que guanya una rellevància inusitada en el panorama actual. Aquesta visita, per tant, és un pas fonamental en la consolidació d’aquest eix, que pot oferir major estabilitat i prosperitat a ambdós països en un futur previsiblement complex.
En definitiva, la missió a Canadà representa una aposta estratègica d’alt nivell. Més enllà dels guanys comercials i d’inversió immediats, es tracta de posicionar Espanya com un actor rellevant en la reconfiguració de l’ordre global, buscant la resiliència a través de la diversificació d’aliats i l’enfortiment de la cooperació en àrees d’alt valor afegit. En un món on les certeses del passat s’esvaeixen, la proactivitat diplomàtica i econòmica d’aquesta naturalesa és indispensable per garantir la prosperitat i la seguretat nacionals. Aquesta aliança entre el Regne d’Espanya i el Canadà es perfila com un model de pragmatisme i visió de futur en les relacions internacionals del segle XXI.
Fuente original: https://elpais.com/economia/2026-05-19/cuerpo-viaja-a-canada-para-relanzar-el-comercio-bilateral-en-pleno-acercamiento-del-pais-a-la-ue.html
