El panorama cultural de Catalunya presenta en 2024 una paradoxa estructural: mentre el consum i la inversió públics escalen cap a màxims històrics, el teixit humà que sosté aquesta indústria continua atrapat en un cicle de vulnerabilitat econòmica. Segons les dades del CoNCA, l’increment del consum no ha estat homogeni, revelant una bretxa social on les llars amb més capacitat adquisitiva han impulsat el repunt, mentre que els professionals del sector continued afronten salaris baixos i una manca crònica de protecció social. Aquest escenari planteja una pregunta inconvenient: com és possible que un sector que bateix rècords de recaptació no sigui capaç de garantir condicions laborals dignes per als seus creadors?
L’explosió del consum: entre el sector privat i la inversió pública
L’any 2024 s’ha consolidat com un exercici de creixement numeric sense precedents. El despesa total destinat a la cultura ha arribat als 6.659 milions d’euros, una xifra que reflecteix un interès renovat per les activitats d’oci i la cultura. En termes per càpita, cada ciutadà ha destinat una mitjana de 834 euros, mentre que el despesa per llar ha ascendit als 2.115 euros, el que suposa un increment impactant del 35% respecte a l’any anterior.
Tanmateix, aquest optimisme numerical té matisos socials profunds. El creixement ha estat impulsat principalment per les capes de la població amb majors ingressos, cosa que indica que l’accés a la cultura segueix condicionat per la capacitat econòmica dels hogar. Paral·lelment, la inversió pública ha accompaniment aquest moviment amb un pressupost de 1.517 milions d’euros, un augment del 11% que es tradueix en 189 euros per habitant, la xifra més alta registrada fins ara.
La distribució d’aquests fons públics s’ha repartit de la següent manera:
- Ajuntaments: Aportació del 58% del total.
- Generalitat: Aportació del 31%.
- Diputacions i consells comarcals: El restant del pressupost.
Artes escèniques i música: el triomf de la taquilla i la tragèdia laboral
El sector dels teatres ha viscut un moment d’eufòria en termes de freqüentació. La recaptació total ha arribat als 107,9 milions d’euros (un 7,8% més que el 2023), consolidant una recuperació total post-pandèmia. L’activitat s’ha intensificat amb 177 teatres actius, 19.871 representacions i una assistència de 4,2 milions d’espectadors.
No obstant això, el CoNCA adverteix que aquest èxit comercial és un miratge per als treballadors. La precarietat laboral es manté intacta, caracteritzada per:
- Salaris baixos que no corresponen a l’augment de la recaptació.
- Intermitència laboral i falta de contractes estables.
- Absència de protecció social eficaç.
- Una dependència excessiva de la vocació, que acaba derivant en autoexplotació.
En el sector musical, la tendència és similar. La música popular ha programat 17.093 concerts amb prop de 5 milions d’espectadors i una recaptació de 69 milions d’euros (un augment del 20%). Per la seva part, la música clàssica ha recuperat els nivells pre-pandèmia amb 2.130 concerts, 607.139 espectadors i una recaptació de 11,5 milions d’euros, superant els 11,3 milions del 2019.
La indústria discográfica i el domini del digital
La indústria discográfica catalana manté una trajectòria ascendent, amb una facturació de 22,1 milions d’euros, el doble de figures registrades el 2020 i un augment del 31% respecte a l’any anterior. Aquest creixement està totalment vinculat a la digitalització, ja que el mercat digital concentra el 84% dels ingressos. En contrast, el format físic i els drets d’autor han patit una caiguda del 27%, confirmant que el consum analògic ha passat a ser un nicho residual.
Aquesta transformació digital recorda altres projectes de modernització i expansió, com el que viu el Museu Nacional d’Art de Catalunya, que s’amplia per connectar amb la ciutat, intentant adaptar les institucions tradicionals a les noves dinàmiques socials i urbanes.
El cinema: la paradoxa de la producció i la caiguda de la sala
El sector cinematogràfic ha patit un revés sorprenent. Malgrat que el nombre de títols estrenats ha estat el més alt de la història, la freqüentació ha caigut dràsticament:
- Espectadors:11,6 milions (per rapport als 13 milions de l’any anterior).
- Recaptació:85,7 milions d’euros (per rapport als 95 milions predecessors).
El cinema de producció catalana és el punt lluminós, mantenint una cuota de pantalla superior al 9%. Tanmateix, el consum de cinema en català ha patit un revés alarmant: la cuota s’ha reduït fins al 4,6% (des del 7,8%), passant de 1.024.916 a 532.290 espectadors. Aquesta caiguda coincideix amb l’expansió massiva del streaming, amb un increment de subscriptors del 68% entre el 2021 i el 2025, arribant als 20,4 milions.
Anàlisi final: El futur de la cultura catalana
L’anàlisi dels dades revela que Catalunya viu una era de «consum massiu però desigual». El sector cultural està generant riquesa i atraient públic, però el model de gestió econòmica no està redistribuint aquests beneficis cap a la base professional. Si el sector no transiciona cap a un model de contractació digna, el risc és la pèrdua de talent i la degradació de la qualitat artística a llarg termini.
La dependència del streaming i la caiguda del cinema en llengua catalana suggereixen que el suport a la cultura pròpia no pot basar-se només en la producció, sinó que requereix estratègies de consum i distribució més agressives. El repte per al 2025 no és augmentar la recaptació —que ja és rècord—, sinó transformar aquests milions d’euros en condicions laborals estables per als seus creadors, evitant que la «vocació» sigui l’única moneda de canvi en un sector que, econòmicament, és un gegant amb peus de fang.
https://es.ara.cat/cultura/catalanes-baten-record-gasto-cultura-precariedad-laboral-mantiene-sector15769408.html
Fuente original: https://es.ara.cat/cultura/catalanes-baten-record-gasto-cultura-precariedad-laboral-mantiene-sector_1_5769408.html
