Estocolm s’ha convertit aquest cap de setmana en l’epicentre d’una explosió cultural catalana sense precedents. Més de 1.200 participants, agrupats en 42 colles, han pres la capital sueca per celebrar la 38a edició de l’Aplec Internacional d’Adifolk, un esdeveniment que aquest any s’integra dins del prestigiós Stockholm Culture Festival. Des de les emblemàtiques sardanes i els impressionants castells humans fins a la vitalitat dels gegants, el bestiari festiu, la dansa i la música tradicional, les expressions més arrelades de la cultura catalana ompliran durant tot el cap de setmana els racons més icònics de la ciutat nòrdica, oferint un espectacle vibrant i una oportunitat única de projecció internacional.
Aquesta macroexpedició cultural no només busca exhibir la riquesa de les tradicions catalanes, sinó també fomentar un diàleg genuí amb la cultura del país amfitrió. L’objectiu és clar: compartir, conèixer i construir ponts a través de l’art i el patrimoni. L’esdeveniment es presenta com una poderosa eina de diplomàcia cultural, capaç de transcendir fronteres i reforçar els llaços entre pobles, mostrant una Catalunya oberta, moderna i orgullosa de les seves arrels.
Un Pont Cultural entre Catalunya i Suècia
La presència catalana a Estocolm ha estat rebuda amb entusiasme per les autoritats locals i catalanes, que han subratllat la importància d’aquest intercanvi. La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha reivindicat l’Aplec com una oportunitat inigualable per projectar Catalunya a l’exterior. Ha defensat amb fermesa que «la cultura en general i la cultura popular en particular són una molt bona manera d’estrènyer ponts entre cultures», posant èmfasi en el potencial de les expressions tradicionals com a ambaixadores del país.
«Som tradició i modernitat, som innovació», ha resumit la consellera Hernández, destacant la imatge d’una cultura «molt arrelada, amb els peus molt a terra», però al mateix temps «amb una mirada molt moderna».
La consellera també ha expressat el desig que els ciutadans suecs percebin Catalunya com un país «obert», amb una clara voluntat d’estrènyer vincles i «molt vinculat a Europa». Aquesta visió d’una Catalunya que abraça la seva identitat mentre mira cap al futur i cap al continent és fonamental en aquesta missió cultural. Per a molts, la cultura és el millor vehicle per explicar la identitat d’una nació, i esdeveniments com aquest consoliden la imatge de Catalunya, el destí turístic més visitat d’Espanya, no només per les seves platges sinó també per la seva rica oferta cultural.
Des de la capital sueca, la tinent d’alcalde de Cultura d’Estocolm, Torun Boucher, ha assenyalat que la cultura catalana arriba «al cor» de la ciutat en el marc d’un festival que l’any passat va registrar més de dos milions de visites. Boucher ha situat aquesta trobada dins d’una «relació cultural de llarg recorregut» entre ambdues regions, construïda sobre els pilars de l'»intercanvi, el respecte mutu i la creença compartida en la importància de les arts». Ha emfatitzat que «les expressions culturals creen trobades entre les persones», i que les tradicions tenen la capacitat de «creuar fronteres», reforçant l’enteniment i teixint vincles duradors entre ciutats i societats.
L’Aplec Internacional: Història i Projecció Global
L’Aplec Internacional, organitzat per Adifolk, té una trajectòria consolidada en la difusió de la cultura catalana arreu del món. El seu president, Ivan Besora, ha ressaltat la magnitud d’aquesta 38a edició, amb 42 grups i 1.200 participants, com un clar exemple del «gran esperit de col·laboració» del moviment associatiu català i la seva ferma voluntat de donar a conèixer les tradicions més autèntiques a l’exterior. Aquest esperit de comunitat i la feina de les colles són fonamentals per a la vitalitat de la cultura popular.
La història de l’Aplec es remunta a 1988, quan va néixer a Amsterdam amb la intenció inicial d’internacionalitzar la sardana, i posteriorment, el conjunt de la cultura popular catalana. Aquesta edició marca un retorn a Suècia després de vint anys, ja que la primera vegada que l’Aplec va visitar el país va ser a Malmö. La projecció que ofereix compartir escenari amb un esdeveniment de la talla del Stockholm Culture Festival, amb la seva massiva afluència, és incalculable. «Que Catalunya i la cultura catalana puguin estar com a convidades d’honor en aquest gran festival crec que és un gran honor per al país», ha afirmat Besora, subratllant el prestigi que atorga aquesta participació. De manera similar, la Xunta de Galícia ha destacat el paper d’entitats com ‘Toxos e Xestas’ com a ambaixadors de la cultura gallega a Catalunya, evidenciant la importància d’aquestes iniciatives per a la difusió cultural.
El president del Parlament, Josep Rull, també s’ha sumat a les veus que defensen la importància d'»exportar» la cultura catalana al món. Segons Rull, aquesta és una manera directa i efectiva d'»explicar qui som», reivindicant el paper de l’Aplec com un instrument essencial de projecció exterior. Ha destacat com la llengua, les institucions i la cultura tradicional són els pilars que serveixen per explicar la singularitat i la identitat del poble català.
Aquesta gran mostra a Estocolm no és només una festa, sinó una declaració d’intencions: Catalunya vol que la seva cultura sigui vista, entesa i celebrada més enllà de les seves fronteres. És un missatge d’identitat, de cohesió i de voluntat de diàleg amb el món, demostrant que la tradició, lluny de ser un element estàtic, és una força viva i dinàmica capaç d’inspirar i connectar persones de totes les latituds.
