L’antropòleg i sociòleg Roger Bartra Murià (Ciutat de Mèxic, 1942) s’ha consolidat com una de les figures intel·lectuals més rellevants de l’Amèrica Llatina en l’àmbit de les ciències socials. Fill de dos referents de les lletres catalanes, el poeta Agustí Bartra i l’escriptora Anna Murià, la seva vida ha estat marcada des del naixement per la distància geogràfica i el pes històric de l’exili republicà. Aquesta setmana, Bartra ha tornat a la terra dels seus avantpassats com a convidat d’honor de la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona (UdG), on imparteix un cicle de lliçons que disseccionen la naturalesa del viatge, la identitat i el desarrelament.
La seva presència a Girona no és només un acte acadèmic, sinó un retrobament amb una genealogia que va haver de fugir de la repressió franquista per sobreviure. Mentre els seus pares van representar la generació que va mantenir viva la flama de la cultura catalana a l’exterior amb l’esperança del retorn, Roger Bartra encarna una realitat diferent: la de l’exili heretat que es transmuta en una identitat pròpia i transnacional. En aquest context, la seva reflexió arriba en un moment en què Catalunya impulsa l’Any del Turisme Cultural 2026, buscant precisament posar en valor aquest patrimoni immaterial i històric que defineix la nació més enllà de les seves fronteres.
L’ofici de ser estranger: Una condició creativa
El nucli del seu pensament actual es recull en la seva darrera obra, «El oficio de ser extranjero». Per a Bartra, la condició d’estranger no és una mancança, sinó una eina intel·lectual i creativa que li ha permès analitzar el món amb una mirada crítica i desproveïda de prejudicis nacionalistes tancats. Aquesta perspectiva és essencial per entendre la complexitat de les ciutats modernes, un debat que també ressona quan analitzem com la cultura és l’últim recurs per recuperar l’ànima de ciutats com Barcelona.
- L’exili com a herència: Nascut a Mèxic, va créixer en una llar on es parlava català i es vivia una cultura diferent de la de l’entorn.
- Trajectòria internacional: Ha desenvolupat la seva tasca intel·lectual a Mèxic, Veneçuela, Estats Units, Londres i París.
- Diferència generacional: Els seus pares van tornar a Catalunya el 1970, però ell va decidir mantenir la seva residència a l’exterior, consolidant un «exili permanent».
- L’experiència a Girona: Participació en cinc lliçons magistrals a la Facultat de Lletres i una conferència al Centre Cultural La Mercè.
La memòria d’una família a l’exili
Durant les seves intervencions, Bartra recorda que la seva consciència sobre l’exili no va tenir un inici concret, sinó que era el teixit mateix de la seva existència. La història de la seva família està lligada a moments fundacionals de la diàspora intel·lectual catalana; els seus pares es van conèixer a França, en una concentració de refugiats on també es trobava Mercè Rodoreda. Aquesta «història romàntica», com ell la defineix, va ser el motor d’una vida dedicada a l’estudi de la identitat.
L’any 1970 va marcar un punt d’inflexió. Mentre Agustí Bartra i Anna Murià decidien tornar definitivament a Catalunya després d’una visita emocional on van ser rebuts amb honors, Roger Bartra ja havia construït la seva pròpia independència vital i acadèmica. La decisió de quedar-se a Mèxic va ser l’afirmació que la seva identitat ja no era la d’un refugiat que espera tornar, sinó la d’un ciutadà del món que utilitza el seu origen com una talaia des d’on observar la realitat contemporània.
Una conclusió sobre la identitat permanent
La figura de Roger Bartra ens recorda que les fronteres de la identitat són poroses i que l’exili, més enllà del drama polític, pot esdevenir una forma de coneixement superior. Avui, la seva reflexió és més vigent que mai en una societat globalitzada on el concepte de «llar» està en constant disputa. La seva estada a Girona no és només un homenatge a la seva trajectòria, sinó una lliçó magistral sobre com la memòria històrica pot transformar-se en un pensament viu, capaç d’il·luminar els reptes del segle XXI.
Fuente original: https://es.ara.cat/cultura/diferencia-padres-pudieron-volver-cataluna-exilio-vuelto-permanente1285736211.html
Fuente original: https://es.ara.cat/cultura/diferencia-padres-pudieron-volver-cataluna-exilio-vuelto-permanente_128_5736211.html
