El nou govern federal, liderat pel president Abelardo de la Espriella, ha introduït una pràctica sense precedents en la política colombiana: la transformació de la transició entre governs en un exercici públic de rendició de comptes sobre l’Estat que es rep. Aquesta iniciativa, coneguda com l’«Empalme Anticorrupció 2026», romp el silenci implícit que habitualment envolta les transferències de poder, imposant una revisió exhaustiva del funcionament de les institucions durant el mandate sortint.
Una arquitectura basada en dades obertes i intel·ligència artificial
Per superar les dificultats per a un empalme convencional, l’equip del nou govern ha desenvolupat una arquitectura pròpia basada en fonts obertes. Aquesta estructura creua informació oficial —especialment del Sistema de Contractació Pública, SECOP—, sol·licituds de dret de petició, fonts periodístiques i dades proporcionades per funcionaris del govern sortint. Els resultats són processats per equips sectorials utilitzant eines d’intel·ligència artificial, permetent una anàlisi massiva de possibles irregularitats.
«La transparència no pot ser opcional en una democràcia», ha destacat un portaveu del govern, ressaltant que aquesta metodologia busca establir una línia de base objectiva per a futures comparacions.
L’informe revela una radiografia detallada que inclou contratacions qüestionables, baixa execució pressupostària, debil·lines en la supervisió i, sobretot, institucions que, tot i disposar de recursos, mostren dificultats per transformar-los en resultats concrets.
Exemples concrets: de Bogotá al Ministeri de Salut
Aquestes dificultats no són abstractes. A Bogotá, un dels nuclis centrals de la capacitat institucional del país, s’han detectat problemes en el Centre d’Alt Rendiment, mentre que el Ministeri de l’Esport gairebé duplica el nombre de contractes en execució: 1.192 contractes actius, repartits entre 667 contractistes, amb sistemes d’informació i d’arxiu contractual que presenten deficiències significatives.
El capítol dedicat a la Salut mereix una atenció especial, ja que la ineficència administrativa deixa de ser una abstracció contable per convertir-se en una qüestió de vida o mort per als ciutadans. El document qüestiona un programa de sanitat pública valorat en $6,8 bilions de pesos, que, segons els seus autors, mancava de seguiment adequat de l’execució i d’indicadors verificables d’impacte. Paral·lelament, persisteixen problemes en l’abastament de medicaments, l’atenció sanitària i l’compliment de les obligacions financeres amb diferents actors del sistema.
Més preocupant encara és la constata que $109.000 milions de pesos destinats a investigació sanitària romanien sense executar al juny de 2026, incloent recursos adreçats a salut pública, medicaments, malalties tropicals i capacitat diagnòstica. Aquesta inacció representa una incompliment greu de les obligacions estatals en un àmbit crític per a la població.
Riscos polítics: entre la rendició de comptes i la deslegitimació
Des del punt de vista polític, iniciatives com aquesta poden tenir un efecte doble. D’una banda, són saludables: qui rep l’Estat té dret a descriure com l’ha trobat, i els ciutadans tenen dret a coneixre-ho. A més, establir una línia de base permet comparar, dins de quatre anys, les denuncis actuals amb els resultats del nou govern, creant un cicle de responsabilitat contínua. Com ha afirmat un analista polític: «Qui audita avui ha de estar preparat per ser auditat demà».
Sinòbres, existeix el risc de convertir una eina tècnica en un instrument de legitimació política del govern entrant mitjançant la deslegitimació del que l’ha precedit. Seleccionar únicament les dades que confonen amb una narrativa prèviament construïda podria transformar la rendició de comptes en un judici unilateral. Aquesta tendència ja s’observa en altres contexts globals, on els llibres de text oficials esdevenen eines de manipulació ideològica.
Per evitar aquest desllic, és fonamental que l’«Empalme Anticorrupció 2026» es mantingui com un esforç tècnic i imparcial, recolzat per transparència i verificabilitat. Només així podrà complir la seva missió de fortalecer les institucions colombianes sense caure en la trampa de la política partidista.
Com aquest debat continua, el repte és clar: com convertir la rendició de comptes en un mecanisme de millora contínua, en lloc de ser un arma de confrontació política. L’experiència colombiana podria ser un model a seguir o un avís sobre els límits de l’acció governamental quan es confon amb la narrativa dominante.
Per seguir l’actualitat de Bogotá i la resta de Colombia, visca la secció corresponent a El Espectador.
Temes relacionats: Bogotá Noticies Avui, Notícies hoypensant la capital, Opinió.
Per aprofundir en debats similars sobre institucionalitat i transparència, es recomana consultar l’opinió publicada a «Quan el Parlament s’esvaci», així com l’anàlisi sobre «Què coneixement té valor?», que exploran les tensions entre poder i responsabilitat en contextos democràtics.
