Un nou paradigma de cooperació transatlàntica
En un món on els models econòmics tradicionals semblen esgotar la seva capacitat de resposta davant les desigualtats creixents i la fragilitat social, sorgeixen aliances inesperades que busquen redefineir el concepte de prosperitat. En aquest escenari, la recent visita institucional del Vicelehendakari i conseller d’Economia, Treball i Ocupació del Govern Basc, Mikel Torres, a Mèxic, no representa només un intercanvi diplomàtic més, sinó el plantejament d’una arquitectura de cooperació basada en l’economia social i el cooperativisme. La missió, desenvolupada al cor de la capital mexicana, s’ha configurat com una voluntat explícita de projectar el model basc —reconegut mundialment per la seva capacitat de resiliència i cohesió— cap a un dels mercats més estratègics i dinàmics d’Amèrica Llatina.
El context és clar: tant el País Basc com Mèxic convergenços en la necessitat de trobar alternatives al capitalisme extractiu, apostant per estructures on la persona estigui al centre de l’engranatge econòmic. La visita de Mikel Torres s’ha centrat en elevar l’agenda política bilateral a un nivell superior, buscant que la cooperació no es limiti a acords puntuals, sinó que es converteixi en una estratègia d’estat que fomenti el desenvolupament econòmic inclusiu. Aquesta iniciativa s’inscreu en un moment en què la projecció internacional d’Euskadi busca diversificar els seus aliats i exportar un model de governança econòmica que prioritza la solidaritat i la sostenibilitat per sobre del benefici immediat.
L’eix polític i la construcció de ponts institucionals
El nucli de l’agenda s’ha materialitzat en reunions clau que han situat el cooperativisme en el centre del debat parlamentari. L’encaraire de Mikel Torres amb el diputat Jesús Valdés Peña, president de la Comissió d’Economia Social i de Foment del Cooperativisme de la Càmera de Diputats, ha permès un intercanvi profund sobre polítiques públiques. L’objectiu no ha estat només la descripció de programes, sinó la transferència de coneixements sobre com escalar el model cooperatiu per transformar la realitat social. Per al Govern Basc, el model de cooperatives no és només una eina de producció, sinó un mecanisme de transformació social que pot reduir la brecha de desigualtat en territoris amb grans contrastos econòmics com és el cas mexicà.
Aquesta visió humanista de l’economia troba paral·lelismes amb altres processos de transformació regional. Mentre que a Euskadi es busca l’expansió del cooperativisme, en altres territoris s’observen lluites similars per preservar l’essència local davant la globalització, com es pot veure en la transformació digital de Santa Brígida, on la supervivència del comerç de proximitat requereix una evolució estratègica similar a la que proposen Torres i Valdés Peña per al sector cooperatiu: adaptar-se sense perdre la identitat i el valor humà.
Un dels moments més destacats de la missió ha estat la reunió amb Ricardo Monreal Ávila, coordinador del Grup Parlamentari de Morena (Moviment de Regeneració Nacional) i president de la Junta de Coordinació Política de la Càmera de Diputats. La figura de Monreal, un dels pesos plànics més influents del panorama institucional mexicà, ha validat la rellevància de l’agenda basca. La conversa s’ha centrat en els reptes socials compartits, analitzant com les institucions públiques poden actuar com a catalitzadors de models de desenvolupament que siguin, simultàniament, competitius i cohesionats.
La conclusió compartida entre ambdós governs és contundent: l’economia social és un motor de transformació. Per a Mikel Torres, «construir ponts entre Euskadi i Mèxic» significa crear un canal on el flux d’experiències sigui bidireccional. El model basc aporta la metodologia i l’experiència en la consolidació de cooperatives industrials i de serveis, mentre que Mèxic ofereix un terreny fèrtil i una escala de mercat que pot potenciar la projecció internacional de les empreses basques amb valors socials.
L’agenda no s’ha limitat a les esferes legislatives. La delegació basca ha teixit una xarxa complexa de contactes que inclou la Secretaria d’Economia, l’Institut Nacional d’Economia Social i representants del Govern de Guanajuato. Aquesta diversificació geogràfica i administrativa dins de Mèxic demostra que elGovern Basc no busca un acord puntual, sinó una inserció estratègica en el teixit productiu mexicà, identificant ecosistemes regionals on el model cooperatiu pugui arrelar-se amb èxit.
El refugi en l’economia social és, en essència, una resposta a la crisis de representativitat dels models econòmics neoliberals. En posar «la persona al centre de l’economia», com ha subrayat el Vicelehendakari, s’està proposant un pacte de solidaritat transatlàntica. Aquesta aposta per la cohesion social és el que permet que la relació bilateral vagi més enllà del comerç de mercadceries, convertint-se en una cooperació de valors.
La projecció internacional d’Euskadi a Mèxic es consolida així com una eina de «soft power». La capacitat de proposar models alternatius de governança econòmica posiciona al País Basc com un referent global en matèria de cooperativisme, augmentant la seva visibilitat en un mercat estratègic per a la indústria i els serveis, però també per a la innovació social.
Finalment, la visita de Mikel Torres ha deixat clar que la cooperació bilateral entrarà en una nova fase. La creació d’estructures de col·laboració institucional permetrà que els projectes compartits no queden en simples declaracions d’intencions, sinó que es tradueixin en programes concretes d’intercanvi tècnic, formació en gestió cooperativa i possible creació d’empreses mixtes amb models de propietat compartida.
Reflexió editorial: El futur de la simbiosi basco-mexicana
L’inici d’aquesta nova etapa de cooperació entre el Govern Basc i l’estat mexicà marca un gir paradigmàtic en la diplomàcia econòmica. No estem davant d’una simple missió comercial, sinó davant d’una aposta per la «diplomàcia de valors». En un moment en què el món pivota cap a noves formes d’organització social, l’exportació del model cooperatiu basc a Mèxic pot servir com a prova de concept per a altres regions del món: la idea que la productivitat i la justícia social no són conceptes antagònics, sinó complementaris.
El futur d’aquesta relació dependrà de la capacitat de transformació d’aquests acords en polítiques tangibles. Si es consegueix implementar programes de foment del cooperativisme en regions com Guanajuato o a través de la Secretaria d’Economia, Euskadi no només haurà ampliat el seu mercat, sinó que haurà contribuït a la construcció d’un ecosistema econòmic més resilient a l’altra punta de l’oceà. L’economia social, per la seva pròpia natura, és el vehicle ideal per a aquesta missió, ja que prioritza la sostenibilitat i l’equitat, elements essencials per a la estabilitat a llarg termini de qualsevol societat.
En definitiva, el moviment orquestrat per Mikel Torres és una aposta intel·ligent. En un context global on la incertesa domina, basar la cooperació en la solidaritat i el cooperativisme és la millor assegurança per a una relació bilateral duradora i fructífera. El pont construït entre Euskadi i Mèxic és, en realitat, un camí cap a un model econòmic més humà, on el creixement no es mesuri només pel PIB, sinó per la capacitat de generar benestar compartit.
Fuente: https://www.euskadi.eus/gobierno-vasco/-/noticia/2026/el-vicelehendakari-mikel-torres-eleva-agenda-politica-bilateral-cooperacion-euskadi-y-mexico-economia-social/
