En un context global on el turisme de masses ha començat a generar una resistència social sense precedents, la Generalitat de Catalunya ha presentat una nova aposta estratègica per redefineir la seva imatge internacional. ElGovern català, conscient de la fragilitat dels models turístics basats en la concentració, busca moure el centre de gravetat del visitant des de les zones saturades cap a un model basat en la cultura i el patrimoni. Aquest moviment no és només una campanya de màrqueting, sinó un intent de gestionar la tensió entre el creixement econòmic i la sostenibilitat urbana, intentant que el valor immaterial de la terra actui com a imant per a un perfil de turista més conscient i distribuït geogràficament.
La nova campanya, batejada com «Sente nostra cultura. Viu Catalunya», s’estrena en un moment crític on la pressió sobre els centres urbans ha arribat a un punt de saturació. Amb una inversió significativa i una col·laboració interdisciplinària, el Departament d’Empresa i Treball, juntament amb el Departament de Cultura, intenten projectar una imatge que vagi més enllà de la postal clàssica de Barcelona. L’objectiu és clar: utilitzar l’arquitectura, la música, la llengua i la tradició popular com a eixos vertebradors per desviar el flux turístic cap a zones del territori que, històricament, han quedat a l’ombra de la capitalitat, transformant així el model de consum turístic en un model de fruïció cultural.
L’inversió i els eixos vertebradors de la nova campanya
El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha presidit l’acte de presentació al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), on s’ha revelat una inversió d’uns cinc milions d’euros destinada a la difusió d’aquesta iniciativa. Aquesta xifra reflecteix la voluntat política de fer un gir radical en la promoció del territori. La campanya no es limita a la publicitat convencional, sinó que aposta per una narrativa visual i sensorial on el patrimoni actua com a vehicle de connexió emocional amb el visitant.
Els protagonistes visuals d’aquesta aposta són monuments emblemàtics com la Sagrada Família, la cripta de la colònia Güell, l’anfiteatre romà de Tarragona, la Seu Vella de Lleida o el Barri Vell de Girona. No obstant això, la Generalitat vol que el visitant no només vegi pedres, sinó que visqui la cultura viva, incloent-hi els castellers i diversos personatges de la tradició popular. Aquesta aposta per la «espiritualitat» i la «llengua» busca crear un vincle més profund, intentant que el turisme deixi de ser un producte de consum ràpid per esdevenir una experiència d’aprenentatge i descoberta.
Col·laboració artística: Una nova generació de creadors
Per evitar el clixé turístic, la Generalitat ha contractat una nova generació de creadors amb projecció internacional per dirigir la peça audiovisual. El vídeo, dirigit per Max Larruy, és el resultat d’una sinergia entre diversos talents: l’escultora Berta-Blanca T. Ivanow, l’artista visual Eva Fàbregas, l’estudi RCR Arquitectes, el director de fotografia Artur Pol Camprubí, el dúo musical Tarta Relena, la violinista Maria Florea, el compositor Nil Ciuró, la dissenyadora de moda Flor Violeta Sobrequés i la fotògrafa Ana Larruy. Aquesta aposta per l’avantguarda artística suggerisceix que Catalunya no vol ser vista només com un museu a l’aire lliure, sinó com un pol d’innovació creativa constant.
Aquest enfocament artístic busca atraure un segment de mercat més qualificat, similar a com altres sectors econòmics han hagut d’adaptar-se per sobreviure; per exemple, el comerç de proximitat ha hagut de plantejar-se si la seva transformació digital és una qüestió de supervivència o evolució estratègica. De la mateixa manera, el turisme català es troba en un punt d’inflexió on la «supervivència» del model passa per una evolució cap a la diversificació.
La lluita contra la gentrificació i la massificació
Uno dels punts més crítics i analítics de la presentació ha estat l’admissió de la problemàtica de la gentrificació. Miquel Sàmper ha estat explícit en afirmar que l’objectiu és «evitar punts de gentrificació importants». La massificació de Barcelona ha generat un desgast social i urbanístic que la Generalitat ja no pot ignorar. Per això, la nova estratègia busca incentivar que el turisme es desplaçi cap a la Catalunya Central, la Garrotxa, el Pirineu o les Terres de l’Ebre.
L’objectiu és doble: per un costat, despressuritzar Barcelona i, per l’altre, distribuir la riquesa econòmica per tot el territori. La meta és que el flux de visitants no sigui només estacional, sinó que es mantingui «durant tot l’any», eliminant la dependència dels pics de temporada que col·lapsen els serveis públics i inflen els preus dels habitatges en zones específiques.
El pes econòmic: El dilema del 12% del PIB
Malgrat les crítiques socials al turisme, el conseller no ha esquivat la realitat econòmica: el sector representa el 12% del PIB de Catalunya. Aquesta xifra és el motor que justifica la defensa del sector per part delGovern, ja que, com ha assenyalat Sàmper, «detrès hi ha molta gent que viu d’això». La tensió entre la sostenibilitat social i la dependència econòmica és el nucli del conflicte actual.
La Generalitat es troba en la posició delicada de «rompre una llança» a favor del turisme mentre admet la necessitat de «millorar i estar attents i d’escoltar». Aquesta ambivalència reflexa la complexitat de gestionar una indústria que és, alhora, la gran font de riquesa i la gran font de malestar veïnal. L’estratègia cultural és, per tant, l’eina política per intentar conciliar aquests dos mons.
Implicacions estratègiques i visió a llarg termini
A llarg termini, aquesta campanya marca un canvi de paradigma: el pas del «turisme de quantitat» al «turisme de qualitat». Si Catalunya aconsegueix que el visitant s’interessi per la Seu Vella de Lleida o el patrimoni de l’Ebre amb la mateixa intensitat que per la Sagrada Família, s’estaria aconseguint una redistribució del capital econòmic que podria revitalitzar zones rurals en decadència.
L’impacto real dependrà de si aquesta inversió de cinc milions d’euros és suficient per canviar els hàbits de consum d’un turista que, per inèrcia, tendeix a concentrar-se en els punts més conduits. La clau estarà en la capacitat d’infraestructures per absorbir aquests nous fluxos sense repetir els mateixos errors de massificació en noves zones. L’estratègia és arriscada però necessària: o es diversifica el model, o el conflicte social a les ciutats es tornarà ingestionable.
Resum Executiu de l’Impacte Estratègic
La nova aposta de la Generalitat representa un intent de descentralització econòmica a través de la cultura. Les implicacions principals són:
- Redistribució Geogràfica: Desviar el flux turístic cap a la Catalunya rural i perifèrica per reduir la pressió sobre Barcelona.
- Rebranding d’Imatge: Passar d’una imatge basada en el sol i platja o el modernisme urbà a una imatge de «identitat cultural completa» (llengua, música, espiritualitat).
- Sostenibilitat Social: Mitigar els efectes de la gentrificació per reduir el malestar social, tot mantenint el pes del 12% del PIB.
- Aposta per el Talent Local: La implicació de creadors contemporanis busca connectar amb un públic més jove i sofisticat, augmentant el valor additit de l’oferta turística.
https://es.ara.cat/economia/cataluna-proyectara-mundo-traves-cultura-patrimonio15781298.html
Fuente original: https://es.ara.cat/economia/cataluna-proyectara-mundo-traves-cultura-patrimonio_1_5781298.html
