Pressió de l’últim termini per tancar coalicions
Amb el termini per presentar les coalicions electoral·les avançant a grans passos, els partits de l’esquerra es troben en una fase crítica de negociacions. Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, ha dirigit una crida pública a Podemos per que s’unin al projecte d’una front antifascista, assegurant que «la historia nos va a juzgar per com actuem». Aquesta insistencia es basa en la convicció que, sense una candidatura única que agrupi a les forces progressistes, el risc d’una victòria de les dreües radicales augmenta considerablement.
El termini, que es veu com un «temps de descompte», ha provocat que diverses aliances es formalitzin en temps record. A les Illes Balears, Ara Més ha confirmat que ja té un acord de principi amb Sumar i Esquerra Unida per concurrir al Congrés, encara que la presència de Podemos encara no es definida. Similarment, a Canàries s’ha sellat el primer pacte de coalició entre Nova Canàries, Podemos, IU i Sumar, un acord que es presenta com a model per a altres territoris on la fragmentació podria ser perjudicial.
Declaracions de leaders i negociacions territorrials
Diverses figures del panorama polític han exprimir les seves positions respecte a la possibilitat d’unaunitat de l’esquerra. Elma Saiz i Ángel Moleón, cabeços de lista del PSN al Congrés i al Senat, han reiterat la necessitat de mantenir una plataforma oberta al diàleg, mentre que el PSPV ja ha definit les seues candidatures a València, Alicant i Castelló amb Pilar Bernabé, Toni Francés i María Jiménez a la capçalera.
Per altra banda, l’exvicepresidenta del Govern, Nadia Calviño, ha destacat que l’executiu estudia la possibilitat de revaloritzar les pensions abans del 29N, una mesura que vol reforçar la percepció de sostenibilitat del sistema públic. Pedro Sánchez, intervenint en un acte a la Cúpula del Milenio de Valladolid, ha affirmat que «totes les opcions estan sobre la taula, també concurrir conjuntament amb altres forces», deixant obert l’espai a possibles aliances de última hora.
En el camp de Podemos, la secretària general Ione Belarra ha reprovat a Ada Colau per no haver participat en les primàries que el parti va oferir per escollir el candidat al 29N, mentre que la líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha avisat per a les propostes del PP i Vox en matèria de pensions, defensant que el sistema ha de ser «robust» i resistir a pressures externes.
Reaccions del PP, Vox i altres forces al debat de pensions i migració
El PP, per mitjà de la seva portaveu Cayetana Álvarez de Toledo, ha cuestionat el «liston moral» d’Adriana Lastra, que encabeça la lista del PSOE a Astúries, suggerint que la seva elecció podria debilitar la credibilitat de la formació progresista. A la vegada, el dirigent popular Alfonso Sémper ha acusat al PSOE de «hipocresia oceánica» en els seus discursos sobre vivenda i honradez, una crítica que es repeteix en diversos foros.
Vox, representat per Santiago Abascal, ha fet notar la seua reunió amb la primera ministra italiana Giorgia Meloni a Brussel·les, on Abascal ha declarat que Espanya seria «més fuerte i respetada» seguint el model italià. Aquesta aliança internacional es contraponeix a les advertències de la ministra de Igualtat, Irene Montero, qui ha demanat sortir del «bucle» i ha assegurat que Más Madrid ha fet tot el possible per facilitar un acord de l’esquerra.
En matèria de pensions, el dirigent del PP Juan Bravo ha defensat la necessitat de revaloritzar les prestacions, però ha afegit la condició de que això només es farà «si l’economia és adequada», una precisió que ha generat debat entre els sindicats i els grups de jubilats. Paral·lel·ment, la Red d’Atenció a Adiccions ha demanat al futur govern una llei de prevenció del consum d’alcohol entre menors, enmarcant la petició dins d’un ampli esforç de salut pública.
Finalment, la qüestió del vot dels espanyols naturalitzats per la «llei dels nets» ha tornat a emergir, ja que alguns d’ells han presentat alegacions al Tribunal Suprem per a recuperar el dret de vot que van perdre per canvi de residència. Aquesta situació es veu com un altre element que podria influir en la participació electoral i, per tant, en les estratègies de coalició de les forces progressistes.
Per a més informació sobre com la crisi de l’habitatge està afectant les protestes socials a tot l’estat, podeu consultar l’anàlisi detallada disponible aquí: L’Estat en Ebullició: La Crisi de l’Habitatge Desferma una Onada de Protestes i Tensions Socials.
Si voleu comprendre com la crisi migratoria a Ceuta està entrant en una nova fase judicial, llegiu l’article següent: La crisi migratoria de Ceuta entra en una nova fase judicial amb el desallotjament de la platja de Benítez.
