
El proper 5 de juny de 2027, l’Estadi Metropolitano acollirà la seva segona final de la Lliga dels Campions en vuit anys. Una decisió poc habitual per part de la UEFA, que escollint el mateix recurs amb tan poca diferència de temps, posa la casa de l’Atlètic de Madrid en el gran focus del futbol mundial. Per al club rojiblanc, és un orgulli que el màxim organisme del futbol europe hagi apostat pel seu pedaç d’estadi i pel treball de qui en forma part, però també implica un compromís: que les obres de la Ciutat de l’Esport estiguin a punt perquè la setmana de la final sigui un èxit.
El director general d’Ingressos i Operacions de l’entitat, Òscar Mayo, va clarificar la situació de les obres i va anunciar que el primer equip entrenarà allí de manera definitiva la propera temporada. La final de la Champions del proper any ha estat clau per accelerar les actuacions, ja que l’organisme europe instà el club a alliberar les immediate del recor per a l’esdeveniment. En la final del 2019, molts dels actes al voltant del partit es van celebrar al centre de Madrid —entre Callao, Sol i la Plaça Major—, mentre que ara la intenció és traslladar tot al Metropolitano, gràcies a les milles incorporades en el recor i als espais del gran complex.
«És un any molt especial. La final de la Lliga dels Campions serà a l’estadi, hem d’estar orgullosos que es faci al nostre recor. Molto poques vegades en la història s’ha repetit, la trien pel pedaç d’estadi que tenim i per tots els que treballen en ello. Si tot va bé, coincidirà amb l’obertura de la primera part de la Ciutat de l’Esport».
Una final de Champions com catalitzador de les obres
Durant els últims tres o quatre mesos, les obres de la Ciutat de l’Esport han pres un impuls molt visible. Fonts propies al projecte confirmen un augment clar del nombre de treballadors i de les hores invertides, un ritme que es explica, en gran part, per la falta de permísos que va marcar el 2025 i alguns mesos del 2026. Aquesta «prisa» obedeix a la necessitat de tenir el recor i les seves dependències preparades per acollir no només el partit, sinó tots els activitats de patrocinadors i la fanfest de la UEFA sense haver de desplaçar-los al centre de la capital, com es va fer vuit anys enrere.
L’acceleració no només busca complir les exigències europees, sinó que també responde a un projecte de transformació urbana al barri de Canillejas. El club vol que la Ciutat de l’Esport no sigui només un entorn d’entrenament per al futbol professional, sinó un espai obert a la ciutadania, amb instal·lacions que es cederàn a l’Ajuntament de Madrid com a part de l’acord per als terrenys.
Calendari d’obertes: del Centre d’Alt Rendiment al gran recinte de concerts
El primer escaló del projecte s’inaugurarà l’estiu de 2027. Es preveu l’obertura del Centre d’Alt Rendiment, les instal·lacions municipals, les zones esportives, pistes multiusos, el centre de golf, una piscina d’ones per al surf i un dels principals aparcaments, una de les queixes recorrents dels aficionats en els darrers anys. Aquesta primera fase coincidirà, si tot va segons el pla, amb la celebració de la final de la Champions.
Als finals de 2027, s’obrirà la bona part de les resta d’instal·lacions d’oci, esport i serveis, mentre que l’horitzó 2030 marcarà l’última fase del complex, inclòs el gran recinte per a concerts i esdevenions. El primer equip de l’Atlètic ja podrà entrenar de manera definitiva en aquestes instal·lacions la propera temporada, posant la base d’un model que combina rendiment professional i esport de base.
Madrid com a epicentre esportiu i el camí cap al 2030
La transformació del Metropolitano i del seu entorn s’insereix en una Madrid que s’afirma com a capital esportiva, on la infraestructura i els esdevenions de gran format conviven amb el reconeixement dels valors de l’esport. En aquest sentit, la comunitat ha estat escenari de distincions com el Premi Siete Estrelles del Deporte, on figures com Sergio Rodríguez han estat homenatjades per la seva trajectòria i vincula amb la capital. Aquesta connexió entre el futbol d’elit i l’esport en general refuerza la idea de que la Ciutat de l’Esport no és un projecte aïllat, sinó part d’un ecosistema més ampli.
La visió a llarg termini de l’Atlètic de Madrid passa per convertir aquest espai en un punt de referència no només per al club, sinó per a tota la ciutat. La comprovació dels permísos, la coordinació amb la UEFA i la implicació de les institucions locals seren clau perquè el 2030 la Ciutat de l’Esport estigui completament operativa, oferint esport, oci i concerts en un entorn que vuit anys enrere era molt diferent. La final de la Champions del 2027 serà, per tant, només el primer gran milestone d’un projecte que vol canviar la fisionomia de Canillejas i la història del club.
El desenvolupament d’infraestructures esportives de gran calfit també s’insereix en un debat més ampli sobre el futur de la pràctica esportiva a Espanya, on la institutionalització dels valors i el suport a les noves generacions són prioritat, com s’ha destacat en els Premis Nacionals de l’Esport 2025. Alhora, el reconeixement a trajectòries destacades a la capital, com el de Sergio Rodríguez amb el Premi Siete Estrelles del Deporte de la Comunitat de Madrid, mostra que Madrid aposta per l’esport en totes les seves dimensió.



