La precampaña de les eleccions generals del 29 de novembre ha entrat en la seva fase més acalorada, convertint-se en un escenari de confrontació directa entre les diferents forces polítiques espanyoles. Amb les llistes de candidatures gairebé tancades i la huelga general programada, el panorama electoral és més incert que mai. Les declaracions dels principals líders polítics han servit per dibluir el mapa de forces, on estrategies, aliances i polèmiques socials són el combustible principal de la campanya. La unitat de l’esquerra, la participació de nous actors com el Frente Amplio i les qüestions identitàries, com la ‘ley de nietos’, han estat els temes dominants que han captat l’atenció mediàtica.
Les estratègies de dretes i centre-dreta: Feijóo, Abascal i les apostes per Madrid
En el camp de la dreta, el Partit Popular (PP) i Vox han continuat marcant el discurs amb una estratègia clara: la confrontació amb el govern del PSOE. Santiago Abascal, líder de Vox, ha centrat la seva retòrica en la necessitat de «convencer a molts més» socialistes que el seu partit, acusant-los d’haver estafat els seus votants. La seva estratègia també ha inclòs accions legals, com la querella presentada contra el delegat del Govern a Balears per haver permès una protesta enfront del seu mitin, un fet que ha servit per enaltir la imatge de partit defensor de l’ordre. En paral·lel, Alberto Núñez Feijóo ha continuat apostant per la renovació de candidatures, com la nomenament d’Alma Ezcurra com a candidata per Madrid al Congrés, amb la vicealcaldesa madrileña com a senadora, una movida que vol simbolitzar la renovació i la fermesa.
La línia discursiva del PP s’ha caracteritzat per la dicotomia entre la «decencia» de Feijóo i la «delinqüència» del sanchisme, un missatge que s’ha repetit en diferents actes de precampaña, com el que ha realitzat a Salamanca. Feijóo ha acusat el govern de «crujir el currante» i hausat que el «muro» de Sánchez «alimenta als extremistes», una metàfora que vol encarnar la seva oposició a la gestió del primer ministre. La resposta del PSOE no s’ha fet esperar, amb Pedro Sánchez avissant que «véns el lobo (i l’odi)», en un intercanvi de acusacions que ha definit el to de la campanya com un camp de batalla on «vale tot». La polèmica sobre el Ministeri d’Igualtat ha estat un altre punt calent, amb Ada Colau advertint a Feijóo que el ministeri «no és una opinió ni una opció», sinó un dret que defensaran, mentre que Torres ha assegurat que Sánchez incentivarà aquest departament si guanya les eleccions.
L’esquerra en joc: Aliances, Frente Amplio i la defensa de l’autogovern
La possible aliança entre Podemos i el Frente Amplio ha estat un dels grans debats de la precampaña, amb tensions evidents sobre la estratègia a seguir. Membres de Podemos i representants del Frente Amplio han Entrat en la gresca, però tots coincideixen en un punt clau: «Tenim clar que l’adversari és l’extrema dreta». La unitat de l’esquerra és, doncs, una necessitat estratègica, però també una font de discòrdia. El Frente Amplio, que ha proposat a l’exdiputat i sindicalista Kike López com a candidat, ha avançat les seves propostes, com jubilar-se amb 65 anys i garantir que cap pensió baixi del salary mínim, posant en marxa un discurs de protecció social que busca captar el vot desafectat del PSOE.
La qüestió catalana ha estat un altre element crucial en la precampaña. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha avusat Feijóo i Abascal que el català i l’autogovern de Catalunya «no es toca», un missatge clau per als votants d’aquest territori. En el camp de l’independentisme, Oriol Junqueras (ERC) ha defensat la col·laboració amb la intenció de «someter al PSOE i no per estar sotmesos», una declaració que resumeix la complexitat de les aliances a l’esquerra. La participació d’actors com Néstor Rego, que repetirà com a candidat del BNG, o l’avançament d’Urtasun sobre la importància del futur en joc en les eleccions, mostren la diversitat de veus que busquen fer-se heard en un panorama fragmentat.
Polèmiques socials i la qüestió de la ‘ley de nietos’ com a focus d’atenció
La ‘ley de nietos’ ha estat, sens dubte, un dels temes que han generat més polèmica i debat durant aquesta precampaña. Santiago Abascal ha acusat el govern d’utilitzar «trampes electorals» amb aquesta llei, mentre que ha acusat directament Pedro Sánchez d’estar «dispósit a tot» amb el seu aplicació. La polèmica ha arribat al punt més crític amb l’últimatum del Tribunal Suprem, que ha forçat el Ministeri d’Exteriors a reforçar el personal dels consulats per accelerar la presentació de la llista, un fet que ha posat de manifest la pressió institucional i la urgència d’una qüestió que afecta a molts ciutadans. En paral·lel, la qüestió de la immigració ha estat un altre punt de confrontació, amb declaracions com les de Javier Milei, que ha tornat a qualificar Sánchez de «ladrón corrupto» i l’ha acusat de voler amanyar les eleccions amb la mateixa llei, en un discurs que ha trobat ressò en determinats sectors de la dreta espanyola.
La precampaña també ha estat marcada per qüestions socials i de gènere. Sánchez ha fet una apel·lació als sentiments, llegint un poema de Federico García Lorca, i ha promès blindar el dret a l’avortament a la Constitució, assegurant que «cap home tornarà a opinar i a controlar el cos d’una dona». Aquest missatge ha rebut una resposta ferma d’alguns sectors, com Álvarez de Toledo, que ha augurat que el PP liderarà la «revolució de la decència» front a l'»egolatria corrupta» de Sánchez. La crida a la mobilització de les dones, encapçalada per Armengol, i les crítiques a Feijóo per considerar-se feministes, mostren com la qüestió de gènere continua sent un camp de batalla electoral clau.
En conclusió, la precampaña de les eleccions generals del 29N ha estat un veritable laberint d’estratègies, aliances i polèmiques. La lluita per la unitat de l’esquerra, la definició de les estratègies de la dreta i les qüestions socials com la ‘ley de nietos’ o la defensa de l’autogovern han estat els temes dominants. El panorama és complexe i la participació ciutadana serà clau per decantar el balanç de forces en un escenari on la incertesa és la gran constant. La propera setmana serà decisiiva per veure com es consoliden aquestes posicions i quin serà el missatge final que arriba als ciutadans abans del dia de les urnes. La unitat de l’esquerra, tal com apunta l’anàlisi de les eleccions generals del 29N, és un dels grans reptes que pot decidar el futur polític del país, davant del risc del fascisme que alguns sectors identifiquen com a amenaça real.
