Quan es compleixen 25 dies des de l’entrada massiva d’uns 80.000 immigrants a Ceuta els dies 30 i 31 de juliol, el Govern central ha decidit per fi moure fitxa amb una bateria d’anuncis que pretén tancar de cop la crisi més greu que ha viscut la ciutat autònoma en dècades. El vicepresident primer i ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ha comparegut aquest dilluns des de Ceuta per confirmar que el Consell de Ministres declararà dimarts la situació d’interès nacional i situarà el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, al capdavant d’un comandament únic que ha de coordinar tota la resposta estatal.
La mesura arriba després d’un mes de queixes constants del president de la ciutat, Juan Jesús Vivas, que ha reclamat sense descans una estructura operativa capaç d’aglutinar tots els ministeris implicats. El retard ha generat una profunda sensació d’abandó entre els ceutins, que han vist com la normalitat trigava a retornar i com el seu teixit comercial s’ofegava sota la inacció. Cuerpo ha presentat la decisió com un «punt d’inflexió» i ha garantit que la nova arquitectura suposarà «un abans i un després» en la gestió de la crisi, amb l’objectiu d’accelerar els retorns, agilitzar la tramitació dels expedients de menors i descongestionar les sol·licituds d’asil que col·lapsen els serveis territorials.
Però la sensació general que transmet el calendari és la d’una improvisació precipitada. Durant setmanes, l’Executiu va preferir mantenir un perfil baix mentre la crisi es cronificava, amb el president Pedro Sánchez reunint-se per videotrucada amb els seus ministres des del seu descans estiuenc a La Mareta, a Lanzarote. La primera reunió presencial del Consell de Ministres després del parèntesi d’agost coincideix, precisament, amb la declaració d’interès nacional d’aquest dimarts, un gest que evidencia fins a quin punt la resposta institucional s’ha anat posposant fins a l’últim moment.
Una empenta econòmica sense xifres concretes per salvar el comerç local
Més enllà del comandament únic, el gran anunci de Cuerpo té un caire estrictament econòmic. L’Executiu ampliarà de manera extraordinària el Pla de Desenvolupament Integral Socioeconòmic de Ceuta, aprovat el 2022 i que, segons el vicepresident, ja ha mobilitzat 180 milions d’euros. L’ampliació pretén actuar com a coixí per evitar que la crisi migratòria acabi d’afonar el teixit productiu d’una ciutat que viu bàsicament del comerç, l’hostaleria i el turisme de pas. El Govern ha promès ajudes directes a empresaris i comerciants, amb la participació d’organismes com l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX), sota el paraigua de la «revitalització» econòmica i la defensa de la «prosperitat» ceutina.
El problema rau en els detalls pràctics, que continuen sent una incògnita. En la seva compareixença, Cuerpo no ha facilitat cap xifra global del paquet d’ajudes i ha remès les quantitats concretes a les reunions que mantindrà l’Executiu amb empresaris, associacions i agents socials durant aquest dilluns i dimarts. Les ajudes, segons la versió oficial, es definiran «en els pròxims dies», cosa que resulta difícil d’entendre quan es porta un mes dient que s’està treballant en la resposta. La paradoxa és evident: 25 dies després de l’entrada massiva, el Govern anuncia un pla de xoc que encara no sap quines mesures inclourà ni quant costarà.
El vicepresident ha defensat, tanmateix, que l’Executiu porta «monitoritzant» l’economia ceutina des del primer minut amb dades diàries de consum elèctric, volum de vendes al comerç, facturació a l’hostaleria, ocupació hotelera i pagaments amb targeta. Segons aquestes dades internes, l’activitat econòmica va arribar a caure més d’un 30% durant els primers dies de la crisi, per després recuperar-se progressivament. La informació, però, xoca frontalment amb la sensació d’abandonament que han transmès durant setmanes els propis ciutadans i el president Vivas, que ha denunciat de manera reiterada la impotència d’una ciutat que encara es troba «lluny de la normalitat» malgrat els missatges tranquil·litzadors de Madrid.
El polvorí d’El Trampolín i la batalla política de fons
Mentre el Govern intenta reescriure el relat de la crisi amb grans titulars, Ceuta continua vivint una situació extremadament tensa al carrer. La crisi va entrar en una nova fase d’elevada conflictivitat quan centenars de veïns van tractar d’expulsar els immigrants concentrats a la zona d’El Trampolín, en un episodi que va posar en evidència la fragilitat de la convivència i la manca de dispositius policials suficients per garantir l’ordre públic. La pressió social s’ha afegit a la pressió política, amb partits com Vox que ja han anunciat que impugnaràn tots els expedients de repartiment de menors no acompanyats que proposi l’Executiu, mentre que la Comunitat de Madrid ha refusat de pla acollir els adolescents que la legislació obliga a redistribuir entre comunitats autònomes.
La batalla política ha marcat tot el mes d’agost i ha deixat al descobert les costures d’un sistema de competències territorials incapaç de donar resposta a una emergència d’aquesta magnitud. El fet que el repartiment de menors s’hagi convertit en un conflicte entre governs autonòmics, amb algunes comunitats negant-se a aplicar la llei, ha convertit la qüestió humanitària en un altre front de desgast per al Govern central, que intenta ara tancar el cap de setmana llarg amb una bateria d’anuncis presentats com a resposta definitiva: comandament únic, retorns accelerats, ajudes econòmiques, reforç de la seguretat i reactivació del consum.
La incògnita del calendari i el risc d’un anunci buit
La pregunta que es fan ara els ceutins ja no és què anuncia el Govern, sinó quan es materialitzarà tot plegat. Després de 25 dies d’una crisi que ha tensat la convivència, ha buidat els carrers i ha posat en escac el futur econòmic de la ciutat, promeses com «aterrar de manera immediata» les mesures o garantir que hi haurà «tots els recursos necessaris» sonen més a una nova declaració d’intencions que no pas a una solució real i immediata. La desconfiança és comprensible: durant setmanes s’ha pogut comprovar com la distància entre els comunicats ministerials i la realitat del carrer era abismal, i com el desfasament entre les declaracions polítiques i l’execució efectiva s’ha convertit en la norma.
En aquest context, la declaració d’interès nacional i la posada en marxa del comandament únic liderat per Ángel Víctor Torres seran la prova de foc per mesurar el grau de compromís real de l’Estat amb Ceuta. Si els pròxims dies no es concreten les xifres, els calendaris i els mecanismes d’ajuda, el risc que l’anunci quedi en paper mullat és molt elevat. I mentrestant, el teixit comercial i empresarial de la ciutat -format majoritàriament per petits comerços, bars i hotels que viuen del turisme de pas- continua patint les conseqüències d’una situació que, com reconeix el propi Govern amb les seves dades de consum elèctric i pagaments amb targeta, encara no s’ha normalitzat del tot. La reactivació econòmica de Ceuta dependrà, en bona part, de la capacitat que tingui Madrid per traduir els anuncis en recursos efectius sobre el territori. Per a una ciutat acostumada a conviure amb la pressió migratòria, el repte actual no és només gestionar l’emergència humanitària, sinó evitar que la crisi deixi seqüeles permanents en el seu model econòmic. En aquesta tessitura, la rellevància d’iniciatives locals que dinamitzin les vendes al comerç de proximitat durant l’estiu, com les que ja s’han posat en marxa en altres ciutats, podria esdevenir un complement clau per mantenir viu el pols econòmic mentre no arribin les ajudes estatals.
