Introducció: Un canvi de paradigma en el hàbit esportiu nacional
En el actual escenari sociodemogràfic d’Espanya, estem presenciant una transformació profunda en la manera com la població entén i gestiona la seva salut física. Aquest article es proposa analitzar un fenomen que ha deixat de ser una moda pasajera per convertir-se en un pilar estructural de l’estil de vida contemporani: l’ascens meteòric del running. Segons els dades més recents, aquesta disciplina s’ha consolidat com l’esport més practicat a l’estat espanyol, superant disciplines històriques i consolidant un nou ecosistema de benestar que redefineix la indústria del fitness i l’ocupació dels espais públics. La notícia, sostinguda per dades tècniques rigoroses, no només parla de xifres, sinó d’un canvi de mentalitat col·lectiu que s’ha accelerat en l’últim lustre.
Per situar aquest fenomen en context, cal mirar la indústria del deporte no només com un sector econòmic, sinó com un reflex de la salut pública. La ‘Enquesta de Hàbits Deportius a Espanya 2025’, elaborada pel Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esport, actua com el termòmetre oficial que revela una tendència claríssima: el desplaçament dels esports organitzats i d’equip cap a activitats individuals, flexibles i d’estil de vida. El running, per la seva naturalesa democràtica, ha aconseguït penetrar en totes les estrates socials, des de l’atleta d’elit fins al ciutadà que busca una escapada al estrès urbà. Aquesta dinàmica s’inscreu en un marc més ampli on la prevenció de malalties cardiovasculars i la salut mental han passat a ser prioritats per a una població que, després de crisis globals, busca refugi en el moviment.
L’anàlisi tècnica d’aquesta augmentada participació ens permet entendre que no estem davant d’un creixement lineal, sinó d’una explosió exponencial. L’estudi revela que el running ha aconseguit una tracció massaiva gràcies a la seva accessibilitat i a la proliferació de comunitats digitals que fomenten la motivació. En un món on la digitalització domina cada aspecte de la nostra vida —i on, a vegades, ens trobem davant de riscos com la gran estafa de la confiança digital i l’industrialització de l’engany mitjançant la IA—, el running representa el retorn a l’essència física, al contacte amb l’entorn i a la superació personal tangible, convertint-se en el gran refugi del segle XXI.
Anàlisi del creixement: De la pràctica ocasional al fenomen de masses
Les xifres són contundents i substancialment reveladores. El running compta actualment amb 5,95 milions de persones majors de 15 anys que es declaren corredors. Si analitzem l’evolució temporal, el creixement és vertiginos: en els últims cinc anys, s’ha registrat un increment del 44,4%. Per entendre la magnitud d’aquest salt, només cal comparar el present amb l’any 2020, quan el nombre de practicants era de 4,12 milions. Això significa que, en només un lustre, s’han sumat 1,83 milions de nous corredors, una xifra que redefineix qualsevol previsió anterior de la indústria esportiva.
Aquest creixement no és aïllat, sinó que forma part d’una tendència generalitzada de millora en els hàbits de vida. Si el 2020 hi havia 11,1 milions de persones que feien esport habitualment, el 2025 aquesta xifra s’ha disparat fins als 18,1 milions. Això representa el 61,3% de la població nacional major de 15 anys, un augment de set punts percentuals que indica que la societat espanyola és més activa que mai. En aquest context, el running lidera el ranking absolut, superant al fitness i al gimnasi, que sumen 5,5 milions de persones.
Comparativa sectorial i el nou mapa esportiu
Si observem el panorama complet, el running ha desbancat el llegendaris futbol, que ara ocupa la tercera posició amb 3,92 milions de practicants. La natació es manté en quarta posició amb 3,45 milions, seguida pel ciclisme amb 3,05 milions. És interessant observar el cas del pádel: tot i que en termes porcentuals ha tingut l’expansió més alta (un increment del 75%, passant de 1,44 a 2,52 milions de jugadors), no ha estat suficient per desplacar el running en números absoluts.
Altres disciplines completen el taullet esportiu, com el senderisme i la muntanya amb 2,35 milions, el basquetbol amb 1,55 milions, les activitats dirigides i el ball amb 1,4 milions, i el voleibol amb 1,02 milions. Aquesta diversificació mostra que, tot i que el running és el rei, l’espanyol actual busca una combinació de disciplines. Aquest interès pel moviment també es veu reflectit en l’interès per disciplines més específiques, similar a com l’anàlisi de la boccia i l’ascens esportiu d’El Langui demostra que l’esport, en totes les seves modalitats i capacitats, està guanyant visibilitat i reconeixement tècnic.
Causes del fenomen i repercussions a llarg termini
El fet que el running roqui els sis milions de practicantes no és casualitat. Hi ha diversos factors determinants:
- Baix cost d’entrada: A diferència d’altres esports que requereixen infraestructures costoses o equipaments complexos, el running només demanda un bon calçat.
- Flexibilitat temporal: La possibilitat de entrenar a qualsevol hora i lloc s’ajusta perfectament a les agendas laborals modernes.
- Comunitats i carreres populars: La proliferació de maratones i curses locals ha creat un sentiment d’appartenença i un objectiu tangible per a l’usuari.
A llarg termini, aquest fenomen tindrà repercussions directes en la salut pública, reduint potencialment la incidència de malalties cròniques i disminuint la pressió sobre el sistema sanitari. No obstant això, també genera nous reptes urbanístics. L’ocupació d’espais naturals, com el cas de la prohibició de correr a Collserola durant l’estiu confirmada per Albert Batlle, el tinent d’alcalde de Seguretat de Barcelona, indica que la pressió humana sobre els entorns naturals està arribant a un llimit crític que obligarà a gestionar millor els fluxos de persones.
Conclusió: El running com a motor de canvi social
El running ha deixat de ser una simple activitat física per convertir-se en un fenomen sociocultural. L’ascens a gairebé sis milions de corredors és el símbol d’una societat que ha prioritzat el benestar personal i la salut sobre el sedentarisme. La democratització de l’esport, impulsada per la seva accessibilitat i la creació de xarxes de suport, ha convertit el córrer en la eina més eficàç per combatre l’estress de la vida urbana. Aquest creixement sostenit no només afanya que el running sigui el «esport rei», sinó que estableix una base sólida per a una generació més conscient de la seva salut física i mental. L’estabilització d’aquest hàbit a llarg termini serà la clau per a una població més sana i activa.
Fuente original: https://www.mundodeportivo.com/running/20260616/1004195628/running-deporte-practicado-espana-roza-seis-millones-corredores.html
