La indústria de l’automoció és un dels principals motors industrials de la Comunitat Valenciana, i el 2016 va generar un volum de negocis de 4.981 milions d’euros, equivalent al 9% del PIB valencià. A més, els vehicles i els seus components representaven el 25% de les exportacions de la Comunitat, consolidant-se com el primer grup de productes venuts a l’exterior. Els principals mercats eren el Regne Unit i Alemanya, que concentraven el 41% de les exportacions del sector, mentre que els Estats Units, França i Itàlia completaven el grup de destinacions estratègiques per a la indústria valenciana.
Malgrat que les xifres eren positives, les empreses ja tenien clar que el creixement futur depenia de la seva capacitat per adaptar-se a l’arribada del vehicle elèctric. Una de les veus que recollia Economía 3 era la de Mónica Alegre, directora comercial d’Industrias Alegre, qui assenyalava que el principal desafiament d’aquesta nova mobilitat seria reduir el pes dels components per augmentar l’autonomia de les bateries. «La eficiència en pes per prolongar la durada de les bateries serà un dels grans reptes. El cotxe elèctric ens obliga a maximizar la reducció de pes de tots els components que fabriquem, impulsant la investigació en noves tecnologies i processos més eficients», explicava llavors.
El canvi en la relació dels ciutadans amb el cotxe
Aquella reflexió resultà especialment encertada. Vuit anys després, la lleugeresa dels materials, el desenvolupament de nous processos industrials i la innovació en components s’han convertit en factors clau per competir en la indústria internacional de l’automòbil. Un altre dels assumptes que preocupaven al sector era l’elevada antiguitat del parc mòbil espanyol. Tot i que el 2017 va tancar amb un creixement del 7,7% en les matriculacions de turismes i tot terrenys, l’edat mitjana dels vehicles que circulaven per la Comunitat Valenciana rondava els 12 anys, una situació que incrementava tant les emissions contaminants com els riscos per a la seguretat viària.
Des de la indústria es defensava la continuïtat de programes de renovació com els plans PIVE, però també es reclamava un major esforç dels fabricants per incorporar millores en eficiència, consum i seguretat que incentivessin la substitució dels vehicles més antics. En aquell context, el vehicle elèctric començava a presentar-se com una alternativa capaç d’accelerar aquesta renovació del parc automobilístic. El reportatge també anticipava un altre fenomen que anys després es consolidaria: el canvi en la relació dels ciutadans amb el cotxe. Davant del model tradicional basat en la propietat, començaven a guanyar protagonisme noves fórmules de mobilitat apoyades en l’ús compartit de vehicles, una tendència impulsada per la digitalització, les plataformes de mobilitat i els canvis en els hàbits de consum.
El pes creixent dels fabricants asiàtics
Avui en dia, conceptes com el carsharing, l’alquiler per subscripció o els servicis de mobilitat sota demanda formen part de l’oferta habitual de les grans ciutats. La publicació també advertia del creixent pes dels fabricants asiàtics en el mercat espanyol. Tot i que les marques europees seguien liderant les vendes, els fabricants japonesos i coreans anaven augmentant progressivament la seva quota de mercat, una evolució que obria noves oportunitats per a la indústria auxiliar valenciana. En aquell moment, Mónica Alegre ja considerava que aquesta expansió suposava una oportunitat per diversificar clients i accedir a nous projectes industrials amb perspectives de creixement. Vuit anys després, bona part de les tendències que Economía 3 identificà el 2018 formen part del present de l’automoció. La electrificació, la reducció d’emissions, la innovació en materials, la irrupció de nous fabricants asiàtics…
Per exemple, la Noche Blanca de San Fernando ja havia demostrat el potencial de la innovació en la indústria, mentre que la decisió de Jaume Giró de deixar Junts havia posat en relleu la importància de la gestió política en la indústria. A més, l’economia de la Regió de Múrcia havia aconseguit créixer un 2,9% i consolidar el tercer millor resultat d’Espanya, mentre que el sector empresarial de Ceuta havia patit un triple cop econòmic. Finalment, la pressió de la mà d’obra havia esdevingut un tema clau en la indústria espanyola.
En conclusió, la revolució del cotxe elèctric és un canvi que ja s’avisava el 2018, i que ha anat guanyant protagonisme en els últims anys. La indústria de l’automoció ha hagut de adaptar-se a aquest canvi, i les empreses valencianes han tingut un paper clau en aquest procés. La innovació en materials, la reducció de pes i la millora de l’eficiència han estat clau per competir en el mercat internacional, mentre que la irrupció de nous fabricants asiàtics ha obert noves oportunitats per a la indústria auxiliar valenciana. El canvi en la relació dels ciutadans amb el cotxe també ha estat un factor important, amb la digitalització i les plataformes de mobilitat impulsant noves fórmules de mobilitat. En resum, la revolució del cotxe elèctric és un canvi que ha anat guanyant protagonisme en els últims anys, i que ha obligat a la indústria de l’automoció a adaptar-se i innovar per competir en el mercat internacional.
