
Des d’abril de 2025, la obligatorietat d’aplicar una taxa específica per cobrir els costos de recollida, transport i tractament dels residus urbans ha convertit el tribut conegut col·loquialment com el suposat «basurazo» en un veritable calvari financer per al petit i mitjà comerç de la província de Castelló. Implicada directament en el compliment de la normativa europea d’economia circular, transposada al ordenament jurídic espanyol mitjançant la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats, aquesta mesura ha desencadenat una cascada de pèrdues que amenaça la viabilitat de milers de petites i mitges empreses (PMEs). La patronal autonòmica Confecomerç ha elaborat un informe interne on s’alerta d’efectes «altos» i «molt alts» en la cuenta de resultats d’establerts de municipis clau com Castelló de la Plana, Vila-real, Vinaròs, Onda o Benicarló.
Una aplicació desigual i desproporcionada que genera incertesa econòmica
L’estudi realitzat per les associacions integrades en Confecomerç Castelló posa de manifest una situació insostenible per als negocis locals. Segons els resultats de l’informe, la implantació d’aquesta taxa s’està duent a terme d’una manera «molt desigual segons el municipi», amb criteris d’aplicació, sistemes de càlcul i importos diversos. Aquesta manca d’homogeneïtat provoca incrementos desproporcionats que, segons les associacions, no sempre es corresponen amb una millora palpable de la neteja urbana. Per als comerciants, això suposa una injustícia addicional en un context on els negocis ja han de fer front a un entorn exigent marcat per l’augment dels costos energètics, fiscals i laborals.
«La taxa de residus afegeix més pressió a uns negocis que ja suporten rècords de costes», reconeix l’informe interne de la patronal, que exigeix que la càrrega no acabi sent la gota que vessi el got per a molts establiments que ja lluiten per mantenir-se a flotació.
La demanda de diàleg, incentius i un modele fiscal més just
Davant d’aquesta situació, les organitzacions comercials de la província consideren prioritari reforçar els espais de diàleg amb les administracions locals. La reclamació principal gira entorn de la necessitat d’una major participació del comerç en els processos d’elaboració d’ordenances, consultes públiques i taules de treball que permetin identificar solucions equilibrades i ajustades a la realitat empresarial de cada municipi. L’objectiu és clar: compatibilitzar el compliment de la normativa mediambiental amb mesures que redueixin el seu impacte econòmic sobre el teixit comercial. Per aconseguir-ho, les associacions insten a incorporar incentius que reconeguen l’esforç d’aquells establiments que desenvolupen bones pràctiques de prevenció, reciclatge i gestió responsable dels residus, fomentant així una aplicació més justa alineada amb el comportament ambiental real de cada activitat econòmica.
- Major participació del comerç en l’elaboració d’ordenances i consultes públiques.
- Inclusió d’incentius fiscals per a qui practica el reciclatge i la prevenció.
- Creació de taules de treball per trobar solucions equilibrades per a cada municipi.
El camí cap a un model més sostenible i equitatiu ja ha començat a donar els seus primers passos en alguns municipis de la zona. Un exemple clar és Vila-real, on l’Ajuntament ha posat en marxa un paquet de mesures compensatòries per mitigar l’impacte de la nova taxa tant en comercis com en establiments d’hostaleria. Aquestes mesures inclouen bonificacions d’fins al 95 % en l’IBI per a determinats negocis, així com reduccions en la taxa de residus per als establiments que s’adhereixin a pràctiques de gestió responsable. Aquesta iniciativa demostra que és possible compatibilitzar la responsabilitat ambiental amb la protecció de l’economia local, un repte que altres municipis de la província haurien d’assumir per evitar més tancaments.
El sector comercial de la Plana no és l’únic que lluita per mantenir el capellà a flotació en un marc d’inflació i increment de costos. De fet, en diverses comunitats autònomes s’han posat en marxa iniciatives per donar un respir al teixit productiu, com és el cas de La Comunitat impulsa la recuperació del comerç de la Sierra Oeste amb milers de mitjans per a les petites empreses i els autònoms, on s’inverteixen recursos per dinamitzar el comerç de proximitat. De la mateixa manera, estratègies com Leó busca als seus comerços històrics per preservar l’herència de la ciutat demostren que la aposta per protegir el patrimoni comercial i evitar la desertificació dels nuclis urbans és una necessitat transversal. Els comerços són l’esperit de les ciutats, i sense suports adequats, la taxa d’escombraries podria accelerar una despoblació comercial que ja de per si és preocupant.
En definitiva, l’alerta llançada per Confecomerç posa el focus en una contradicció fonamental: una normativa pensada per fomentar l’economia circular que, en la seva aplicació actual, està castigant precisament aquelles petites empreses que tenen menys capacitat d’absorbir xocs fiscals. La revisió dels criteris d’homogeneïtat i la implementació d’incentius reals seran clau per evitar que el compliment de la legislació mediambiental acabi sent el preludi d’una crisi comercial irreversible a la província de Castelló.



