Des de les nostres redaccions, acostumats a disseccionar les complexes dinàmiques que modelen l’economia global, hem estat testimonis d’un canvi sísmic en els darrers anys. La intel·ligència artificial (IA), llargament conceptualitzada com una entitat etèria de programari i algorismes, ha transcendit la seva esfera purament digital per ancorar-se fermament en la realitat tangible del comerç mundial. Aquest viratge, que va començar a manifestar-se amb una força innegable al voltant del 2025, no només ha desafiat les previsions de «desmaterialització» de l’economia, sinó que ha començat a reescriure les regles del joc, impactant inversions, cadenes de subministrament i, sorprenentment, fins i tot el paisatge geopolític.
Les xifres, sovint el reflex més fidel de les transformacions estructurals, són contundents. Segons el revelador informe del McKinsey Global Institute, titulat Geopolitics and the Geometry of Global Trade: 2026 Update, el comerç global de béns va experimentar un creixement sorprenent del 6,5% el 2025, assolint la monumental xifra de 25 bilions de dòlars nord-americans. Aquesta expansió es va produir en un context marcat per una escalada de tensions geopolítiques i l’increment de barreres aranzelàries, un escenari que molts analistes havien pronosticat com un fre a la globalització i el comerç. L’expectativa generalitzada d’una desacceleració comercial, producte de la guerra aranzelària, es va veure contrarestada per una força emergent que ara desglossem.
El que resulta particularment fascinant de l’anàlisi de McKinsey és la revelació dels veritables motors darrere d’aquest creixement. Més enllà dels sectors tradicionals, va ser el comerç de maquinari vinculat a la intel·ligència artificial —un terme que engloba des de xips d’última generació fins a servidors d’alt rendiment i equips de xarxa especialitzats— el que va disparar un increment interanual de gairebé el 40% durant el 2025. Aquest segment emergent no només va batre rècords, sinó que va ser responsable d’aproximadament una tercera part de l’expansió total del comerç mundial, demostrant que la IA, lluny de ser una abstracció, és un potent catalitzador d’infraestructura física i intercanvis comercials. Aquesta metamorfosi obre un nou capítol en la història econòmica global, on la digitalització paradoxalment exigeix una infraestructura material sense precedents.
La Intel·ligència Artificial: De l’Algoritme al Maquinari Pesat
La narrativa dominant durant anys va pintar la intel·ligència artificial com la quinta essència de la desmaterialització, un camp on la innovació residia en línies de codi i models matemàtics. No obstant això, la realitat de la seva implementació a gran escala ha demostrat el contrari. Darrere de cada avanç en IA hi ha una xarxa complexa i colossal d’actius físics. Servidors, centres de dades massius, quilòmetres de fibra òptica, i una demanda energètica insaciable són els pilars sobre els quals s’edifica el progrés de la IA. Aquest fenomen, que es podria descriure com la transformació d’un concepte de nínxol en un fenomen global amb repercussions físiques massives, ha sorprès fins i tot als experts més versats.
Els centres de dades, els cervells d’aquesta nova era, són autèntiques ciutats de circuits. Consumint quantitats ingents d’energia, requereixen una infraestructura elèctrica complexa que inclou transformadors, turbines d’alta eficiència, sistemes de refrigeració industrial d’última generació i equipament tecnològic de precisió. La construcció i el manteniment d’aquestes instal·lacions han començat a mobilitzar cadenes de subministrament globals senceres. Durant el 2025, els Estats Units van concentrar prop de la meitat de la nova capacitat global de centres de dades, consolidant la seva posició com a líder en la infraestructura física de la IA, mentre que la Xina va accelerar significativament en la construcció d’infraestructura tecnològica i de capacitat industrial associada, evidenciant una cursa per la supremacia en aquest camp emergent.
La Reconfiguració Geopolítica i els Nous Fluxos Comercials
Un dels aspectes més rellevants de l’informe de McKinsey és la seva anàlisi de les tensions comercials entre les dues grans potències mundials. La confrontació entre els Estats Units i la Xina, lluny de provocar un col·lapse del comerç global, ha generat una profunda reconfiguració dels fluxos. El comerç bilateral entre ambdós països va caure prop del 30%, una xifra significativa. No obstant això, una gran part d’aquests moviments comercials no van desaparèixer, sinó que es van redireccionar cap a tercers mercats. En essència, el comerç global no es va evaporar, sinó que va canviar de socis, de rutes i, crucialment, de sectors estratègics.
Aquesta redirecció estratègica no ha passat desapercebuda. Ha accelerat la necessitat d’altres blocs econòmics de diversificar els seus mercats i assegurar les seves cadenes de subministrament. Europa, per exemple, ha vist en aquesta reconfiguració una oportunitat per accelerar acords comercials que portaven anys estancats, buscant una major resiliència i autonomia. L’avanç de l’acord entre el MERCOSUR i la Unió Europea, llargament debatut, s’inscriu perfectament dins d’aquesta lògica de recerca de nous socis i rutes en un mapa comercial en plena evolució. Aquesta dinàmica posa de manifest com les tensions a un nivell macro es tradueixen en transformacions a escala regional, un mirall de la transformació productiva que s’observa en diverses economies davant les noves realitats globals.
Oportunitats Emergents: El Cas de l’Argentina i els Recursos Estratègics
En aquest escenari de canvi de paradigma, emergeixen noves oportunitats per a països amb recursos estratègics. L’expansió global de la intel·ligència artificial, amb la seva demanda insaciable d’energia i maquinari, ha disparat la importància de minerals crítics i serveis basats en el coneixement. És aquí on economies com la de l’Argentina comencen a posicionar-se de manera destacada.
La demanda creixent de materials essencials per a l’electrònica i l’emmagatzematge d’energia ha posat en el punt de mira recursos com:
- El liti, fonamental per a les bateries que alimenten centres de dades i dispositius.
- El coure, indispensable per a la conductivitat en tota la infraestructura.
- El gas, com a font energètica vital per a la generació elèctrica.
- La necessitat d’inversió en infraestructura energètica per suportar aquesta demanda.
- L’expansió de l’economia del coneixement, que proveeix els serveis i el talent necessaris per al desenvolupament i la gestió de la IA.
No és casualitat que el carbonat de liti hagi irromput en el top ten dels productes exportats per l’Argentina al març de 2026, segons dades de l’INDEC, reflectint la ràpida revalorització d’aquests minerals. Així mateix, l’economia del coneixement s’ha consolidat com un dels principals complexos exportadors argentins, acostant-se als 10.000 milions de dòlars nord-americans exportats el 2025. Aquestes tendències il·lustren com el desviament de fluxos comercials entre les grans potències està obrint noves vies per a proveïdors emergents en diversos mercats, redefinint les avantatges comparatives a escala global.
Conclusió: La IA com a Agent de Canvi Estructural Irreversible
En resum, la irrupció i consolidació de la intel·ligència artificial ha transcendit la seva percepció inicial com una eina d’automatització i millora de la productivitat. Estem davant d’un fenomen que està reconfigurant de manera fonamental les inversions globals, transformant les cadenes de subministrament internacionals, alterant la demanda energètica a una escala massiva i, en definitiva, redibuixant la geometria del comerç mundial. La lectura de fons és estructural i profunda: la IA no és només una innovació tecnològica; és un agent de canvi econòmic i geopolític amb repercussions que tot just comencem a comprendre en la seva totalitat. Aquells països i regions capaços d’adaptar-se a aquesta nova realitat, ja sigui com a proveïdors de la infraestructura física necessària o com a generadors de coneixement especialitzat, seran els que millor es posicionaran en el mapa comercial del futur.
Fuente original: https://www.infobae.com/opinion/2026/06/05/la-inteligencia-artificial-empezo-a-cambiar-el-mapa-del-comercio-mundial/
