Les proves PISA, amb les seves limitacions, són l’eina principal internacional per mesurar, amb una metodologia comuna, les competències en comprensió lectora, matemàtiques i ciències de l’alumnat de 15 anys. Elaborades per l’OCDE cada tres anys, permeten comparar sistemes educatius, identificar tendències i avaluar si les polítiques impulsades produeixen millores o retrocessos. Precisament per això, l’exclusió de Catalunya de l’edició de 2025 suposa la pèrdua d’una eina essencial per conèixer l’estat del sistema educatiu.
El retrocés de l’educació a Catalunya
El que ha succeït es veu agreujat pel fet que Catalunya arribava a aquesta edició després de resultats molt negatius. Entre 2015 i 2022, el rendiment de l’alumnat català va caure entre treinta i quaranta punts en les tres competències avaluades, un retrocés equivalent a gairebé un curs escolar. Per això, les proves de 2025 havien de permetre comprovar si les mesures adoptades des de llavors havien produït algun efecte. Aquesta possibilitat s’ha perdut, ja que l’OCDE ha invalidat la mostra catalana al haver estat exclosos el 23,2% de l’alumnat seleccionat, molt per sobre del límit del 5% establert per garantir la seva representativitat. En total, van quedar eximits 591 estudiants, la majoria per necessitats específiques de suport educatiu, a més d’alumnat amb dominio insuficient de la llengua o discapacitat física, el que impedirà comparar els resultats amb els d’altres països, comunitats autònomes i edicions anteriors.
La responsabilitat del Departament d’Educació
La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha reconegut al Parlament que el Departament no disposava de protocols clars per controlar l’aplicació de les proves. També ha apuntat com a hipòtesi que la coincidència temporal amb les avaluacions de final d’etapa va poder haver provocat una confusió en l’aplicació dels criteris d’exempció, tot i que ha evitat identificar una causa concreta i ha emplaçat a esperar el resultat de les diligències internes. El propi Departament ha anunciat, a més, la creació d’una comissió de coordinació de proves i nous protocols de control per evitar que una situació similar torni a produir-se.
Per exemple, si volem comparar les proves PISA amb altres competicions, com el partit de futbol entre Riestra i Boca, podem veure que les proves PISA són molt més complexes i requereixen una preparació molt més exhaustiva. A més, les proves PISA tenen un impacte molt més gran en la societat, ja que influeixen en la forma en que els estudiants són educats i com es preparen per al món laboral.
Les preguntes sense resposta
Persisteixen, no obstant, preguntes rellevants sense aclarir. Es desconeix qui havia de verificar la correcta aplicació dels criteris d’exempció establerts per l’OCDE, per què la desviació no va ser detectada abans de remetre la mostra, quins mecanismes de supervisió van fallar durant el procés i per què una incidència coneguda pel Departament des de març no es va fer pública fins a finals de juliol. Tampoc ha quedat acreditat que la reorganització dels òrgans d’avaluació expliqui el que ha succeït, com sosté la pròpia Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació.
Com a exemple, podem veure com la elecció del rellotge Garmin adequat pot ser un procés complex que requereix una anàlisi detallada de les necessitats i preferències de l’usuari. De la mateixa manera, les proves PISA requereixen una anàlisi detallada dels resultats per entendre les fortaleces i febleses del sistema educatiu.
La importància de la transparència
Precisament perquè segueix havent preguntes sense resposta, resulta insuficient reduir el que ha succeït a una incidència tècnica. Els procediments, els protocols i els mecanismes de supervisió formen part de l’acció de govern i són responsabilitat de qui dirigeix l’administració. Les causes concretes hauran de ser aclarides i les responsabilitats tècniques determinades, i quan es dirimin, caldrà veure si també existeixen responsabilitats polítiques. Quan una institució falla en els seus mecanismes de control, cal assegurar que el problema sigui únicament tècnic, i no també de direcció política.
Com a exemple, podem veure com la celebració de la cultura catalana pot ser un esdeveniment important que requereix una planificació i execució adequades. De la mateixa manera, les proves PISA requereixen una planificació i execució adequades per assegurar que els resultats siguin fiables i útils.
En resum, les proves PISA són un instrument important per avaluar el sistema educatiu, però la seva aplicació requereix una planificació i execució adequades. La exclusió de Catalunya de l’edició de 2025 és un exemple de com les deficiències en la planificació i execució poden tenir conseqüències negatives. Cal que les autoritats educatives prenguin mesures per assegurar que les proves PISA siguin aplicades de manera adequada i que els resultats siguin fiables i útils. Com a exemple, podem veure com la opinió de Pablo Iglesias sobre la proposta de Yolanda Díaz a l’OIT pot ser un exemple de com les opinions polítiques poden influir en la forma en que es percep el sistema educatiu.
