El incendi forestal de Burgohondo, a Àvila, ha assolit ja les 50.000 hectàrees calcinades i s’ha convertit en el major foc de la història recent d’Espanya. Tot i que l’evolució dels incendis que afecten el centre peninsular és «molt positiva» i alguns focusos estan «consolidats», les autoritats adverteixen que la situació continua sent «complexa» i mantenen desplegats tots els mitjans disponibles.
L’evolució dels incendis
La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, ha confirmat des del punt de comandament unificat de Navalcarnero, a Madrid, que l’incendi abulenc supera ja les 37.765 hectàrees cremades en agost de l’any passat a Larouco, Quiroga i Oencia, entre les províncies d’Ourense, Lugo i León. En conjunt, els incendis d’Àvila, Madrid i Toledo han arrasat aproximadament 77.000 hectàrees dins d’un perímetre de 280 kilòmetres. Al foc de Burgohondo se sumen les 25.000 hectàrees cremades a la serra madrilenya i unes 2.000 a Toledo.
Les conseqüències dels incendis
Les flames han obligat a evacuar o confinar a prop de 90.000 persones a les tres províncies. El Govern ha ordenat l’evacuació de 39 municipis: 16 a Àvila, 12 a Madrid i 11 a Toledo. A més, set localitats romanen confinades a Àvila i Madrid. A elles se suma durant la tarda Villa del Prado, mentre que la urbanització El Encinar del Alberche, situada en direcció a aquest municipi madrileny, ha hagut de ser evacuada.
La resposta dels poders públics
El president del Govern, Pedro Sánchez, ha destacat des del punt de comandament avançat de Navaluenga, a Àvila, que l’evolució en el control dels incendis del centre d’Espanya és «molt positiva» i que alguns sectors del perímetre estan ja «consolidats». No obstant això, Aagesen ha insistit que l’emergència continua sent «complexa» i que tots els mitjans permenecen treballant. La vicepresidenta ha defensat que resulta «fonamental» actuar units i amb anticipació.
El president del Govern ha avançat a més que el Consell de Ministres aprovarà aquest dimarts el reial decret per declarar zones greument afectades per una emergència de protecció civil els territoris castigats per les flames. Això permetrà als afectats accedir a ajuts i recursos per a la seva recuperació.
Altres incendis a Espanya
L’atenció es manté també sobre l’incendi de La Vall d’Uixò, a Castelló, que continua fora de control després de cremar més de 6.500 hectàrees. El foc, amb un perímetre d’uns 40 kilòmetres, ha obligat a desallotjar a més de 16.000 persones de gairebé una vintena de municipis.
Les previsions segueixen sent desfavorables i està previst que Sánchez visiti demà l’àrea afectada. La delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, ha indicat que «no sembla» que el foc s’originés per causes naturals, tot i que ha precisat que totes les línies d’investigació continuen obertes.
La solidaritat internacional
Felipe VI i la reina Letizia han visitat el punt de comandament de Navalcarnero, on el monarca ha elogiat la coordinació «exemplar en tots els sentits» entre els diferents serveis. Els reis han traslladat el seu suport a les persones damnificades i la seva preocupació per la pèrdua de patrimoni natural.
En les tasques d’extinció participen mitjans procedents de Grècia, Itàlia, Turquia i Portugal, a més d’efectius de onze comunitats autònomes i diverses entitats locals. La UME manté desplegats 1.500 militars i uns 500 mitjans.
Conseqüències econòmiques
El gran incendi d’Àvila és un exemple clar de com els canvis climàtics estan afectant la nostra economia i la nostra societat. Com podem aprendre de l’experiència d’Espanya-Argentina: una lliçó d’economia del comportament, és important que els països treballin junts per abordar els reptes del canvi climàtic i desenvolupar estratègies per a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
A més, els incendis forestals com el de La Vall d’Uixò mostren la importància de la prevenció i la preparació enfront dels desastres naturals. Com podem veure a Els incendis al centre de la Península deixen prop de 90.000 afectats, 45.000 hectàrees cremades i una víctima mortal a Manises, la col·laboració entre les autoritats i la població és clau per a abordar aquests reptes.
El gran incendi d’Àvila és un recordatori de la importància de la protecció del medi ambient i de la necessitat de treballar junts per a abordar els reptes del canvi climàtic. Com a societat, hem d’aprendre de les experiències passades i desenvolupar estratègies per a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i protegir els nostres recursos naturals. A més, la solidaritat internacional és fonamental per a abordar aquests reptes i garantir un futur més segur i sostenible per a tothom. També és important recordar que, com a el ‘dragon boat’, un esport grupal per a la recuperació muscular, podem treballar junts per a aconseguir objectius comuns i superar els reptes que ens plantegen. Finalment, com a país, hem de prendre mesures per a protegir els nostres recursos naturals i garantir un futur més sostenible per a les generacions futures, com ho fa el programa de formació avançada en comerç exterior, FORMACOEX PLUS 2026. I és que, com diu el refrany, «qui no arrisca, no crema», però també és cert que «qui no protegeix, no conserva».
