Introducció: Un sector en paradoxical transformació
Aquest article analitza a profunditat el panorama socioeconòmic del sector cultural català a partir de les dades revelades en l’‘Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts 2025’. Aquest document, elaborat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i presentat formalment al Parlament per Salvador Casals, membre del Plenari de l’organisme, actua com una radiografia detallada d’una indústria que, malgrat els seus índexes de creixement, navega en una dualitat constant. El sector cultural no és només un motor de prestigi i identitat, sinó un component essencial del Producte Interior Brut (PIB) regional, on la interacció entre la inversió pública, el consum privat i la innovació tecnològica defineix la seva viabilitat a llarg termini.
L’anàlisi tècnica que proposa aquest reportatge se centra en la disparitat entre la vitalitat del mercat —manifestada en un increment substancial de la despesa dels hogars— i les carències sistèmiques que encara persisten, com la precarietat laboral i els desequilibris territorials. En un context on la digitalització i la intel·ligència artificial estan redefineix els models de producció i consum, el sector cultural català s’enfronta a un repte estructural: com escalar el seu impacte econòmic sense sacrificar la diversitat lingüística ni la dignitat professional dels seus creadors. L’estudi del CoNCA, presidit per Margarida Troguet, no només recull dades quantitatives, sinó que alerta sobre riscos qualitatius que podrien comprometre el futur del teixit artístic si no s’apliquen polítiques de governança transparents i actualitzacions legislatives urgents.
L’estudi s’inscreu en una tendència global on les indústries creatives busquen el seu lloc en una economia post-pandèmicia, on el consum d’oci ha tornat amb força, però on les estructures de finançament públic segueixen sent insuficients en comparació amb els estàndards europeus. Aquest article desglosa els sectors del teatre, l’edició, la música, l’audiovisual i els museus per entendre on resideixen els motors del creixement i on es troben els punts de ruptura que podrien generar una crisi de sostenibilitat en el sector.
Anàlisi sectorial: El pes econòmic i la realitat dels mercats
El primer dato que crida l’atenció és l’explosió del consum privat. Durant l’any 2024, els catalans van destinar 6.659 milions d’euros a l’oci i la cultura, el que representa un increment del 35% respecte a l’any anterior. Aquesta xifra, que suposa el 5,7% de la despesa total dels hogars, demostra una efervescència artística i un increment dels públics que posa en valor la capacitat de regeneració del sector. No obstant això, aquest creixement del consum no s’ha traduït necessàriament en una millora de les condicions laborals per als professionals, mantenint-se una precarietat que el CoNCA defineix com a «fragilitat estructural persistent».
La inversió pública, per la seva part, ha assolit el seu màxim històric amb un pressupost de 1.517 milions d’euros per a l’any 2025, un augment del 11%. Però, en una comparativa internacional, la dada és inquietant: la despesa per habitant a Catalunya és de 189 euros, una xifra significativament inferior als 219 euros d’Espanya i als 259 euros de la mitjana de la Unió Europea. Aquesta bretxa indica que, malgrat l’augment nominal, el suport institucional encara està per sota dels estàndards dels països líders en cultura, el que limita la capacitat d’expansió dels equipaments i la professionalització del sector.
En el detall dels sectors, el teatre ha demostrat una solidesa notable amb una recaptació de 107,9 milions d’euros en 2024 (un 7,8% més). Per la seva banda, la indústria editorial ha registrat una facturació de 1.689 milions d’euros, amb un creixement del 9,4%. Tot i això, la presència del català en l’edició es manté en un 13,2% dels títuls publicats, una xifra que reflecteix la lluita constant per mantenir la visibilitat del idioma en un mercat globalitzat. Aquest fenomen de resistència cultural és similar a altres processos de transformació econòmica on, per exemple, l’aposta per la innovació i el relleu generacional és clau per a la supervivència d’una indústria.
La música popular ha viscut un any excepcional amb 17.093 concerts i gairebé cinc milions d’assistents, generant uns ingressos de 69 milions d’euros. Tant el nombre d’espectadors com els ingressos han augmentat un 20%, consolidant la música com un dels pilars més dinàmics de l’economia del leisure. Aquesta vitalitat contrasta amb la situació del sector audiovisual, on s’observa una fractura profunda entre el model tradicional i el digital.
L’exhibició cinematogràfica ha patit un retrocess, baixant a 11,6 milions d’espectadors i 85,7 milions d’euros recaptats, davant dels 13 milions i 95 milions de 2024. En canvi, les subscripcions a plataformes digitals han disparat la seva xifra, passant de 15,4 milions a 20,4 milions. Aquesta migració cap al consum a la demanda està canviant els hàbits de consum i posant en risc la viabilitat de les sales de cinema tradicionals.
Un punt crític és la paradoxa del cinema català. Mentre que la producció catalana ha aconseguit una quota de pantalla superior al 9%, el cinema en llengua catalana ha caigut al 4,6%, després d’haver estat al 7,8% l’any anterior. Aquest descens és un senyal d’alarma sobre la visibilitat lingüística en el cinema, indicant que el creador català és reconegut, però la llengua catalana perd terreny en la pantalla.
Els museus i monuments també han registrat un creixement, amb 24,3 milions de visitants en museus (+9%) i 6,2 milions en monuments (+3%). Aquest augment del turisme cultural i del consum local reforça la posició de Catalunya com un pol d’atracció internacional, però planteja el repte de gestionar aquests fluxos sense degradar l’experiència cultural ni saturar els espais.
Finalment, l’informe dedica un espai central a la intel·ligència artificial (IA). El 14% dels professionals l’utilitza habitualment, mentre que el 43% ho fa ocasionalment. El CoNCA alerta sobre riscos greus: la homogeneïtzació estètica, la precarització dels creadors i la possible invisibilització de les llengües minoritzades. La manca de regulació legal crea un escenari d’incertesa que pot conduire a una degradació dels referents culturals i a un consum més superficial per part del públic.
La gestió d’aquests riscos requereix una governança rigorosa. Qualsevol error en la contractació pública o en la implementació de polítiques tecnològiques pot tenir conseqüències greus, recordant que, en l’administració, certains errors en la contractació pública poden costar adjudicacions estratègiques, cosa que accentuaria la fragilitat del sector si els fons no es gestionen amb transparència i eficàcia.
Conclusió: Implicacions estratègiques i perspectives de futur
El panorama cultural català per al 2025 es defineix per una tensió constant entre el creixement econòmic i la vulnerabilitat social i lingüística. El fet que la despesa dels hogars hagi augmentat un 35% és un indicador positiu de la demanda, però és insuficient si no es concretíssim en polítiques que combatin la precarietat laboral i la desigualtat de gènere. La cultura no pot basar-se només en el consum, sinó que ha de basar-se en la sostenibilitat de qui crea.
Estratègicament, Catalunya ha de reduir la bretxa de la inversió pública per rapport a la mitjana europea. L’actual inversió de 189 euros per habitant és un mínim que no permet afrontar els reptes de la modernització. És imperatiu que la Generalitat i els ajuntaments (que aporten el 58% del pressupost) coordinin una estratègia que no només augmenti els fons, sinó que els distribueixi de manera equitativa per evitar els desequilibris territorials.
L’impacte de la IA és, potser, el repte més urgent. La proposta del CoNCA d’actualitzar el dret d’autor i regular l’ús de l’IA és vital per evitar que la creativitat es converteixi en un producte algorítmic sense alma. La protecció de la llengua català en el cinema i l’edició no és només una qüestió d’identitat, sinó de supervivència cultural en un entorn digital dominat per grans corporacions tecnològiques.
En resum, el sector cultural català està en un moment de gran vitalitat econòmica, però aquesta prosperitat és fràgil. La clau del futur residirà en la capacitat de convertir aquests ingressos récord i aquesta afluència de públics en una infraestructura professional sòlida, amb condicions laborals dignes i una protecció real del patrimoni lingüístic i artístic davant l’avanç de la tecnologia.
https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20260615/informe-conca-cultura-y-arte-2025-catalunya-131419818
