El sector cultural català s’està movent en una contradicció sistèmica: mentre el consum privat experimenta un augment vertiginosos, les estructures que sostenen la creació artística s’enfonsen sota el pes de la precarietat laboral i un finançament públic insuficient. L’últim ‘Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts 2025’, elaborat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i presentat per Salvador Casals al Parlament, revela que el sector viu un «moment de gran vitalitat» que, no obstant això, oculta fragilitats estructurals persistents. No es tracta només d’una recuperació post-pandèmia, sinó d’una mutació del consum on la efervescència artística i l’expansió d’equipaments coexisteixen amb un retrocess del català i una vulnerabilitat professional crònica, plantejant una pregunta inquietant: què serveix de poc que el públic gasti més si els creadors no poden viure dignament de la seva obra?
L’explosió del consum privat i la bretxa del finançament públic
Les xifres del 2024 són, a primera vista, deslumbrants. Els catalans han destinat 6.659 milions d’euros a l’oci i la cultura, el que representa un increment del 35% respecte a l’any anterior i suposa el 5,7% de la despesa total dels hogares. Aquest augment indica una demanda social robusta i una projecció internacional crescent, però el contrast es torna alarmant quan s’analitza la inversió pública. El pressupost de les administracions catalanes per al 2025 s’ha fixat en 1.517 milions d’euros, un augment de gairebé l’11%, però el valor per habitant —189 euros— continua sent significativament inferior a la mitjana d’Espanya (219 euros) i, molt més encara, a la de la Unió Europea (259 euros).
Aquesta disparitat revela una dependència excessiva dels governs locals, ja que els ajuntaments aporten el 58% del finançament, mentre que la Generalitat es queda amb el 31%, les diputacions amb el 10% i els consells comarcals amb menys de l’1%. Aquesta distribucció descentralitzada pot generar desequilibris territorials on la cultura es concentra en els nuclis urbans, deixant el món rural en una situació de vulnerabilitat. Aquesta realitat confirma que els catalans baten el rècord de despesa en cultura, però la precarietat laboral persisteix al sector, creant un escenari on el mercat consumeix, però el sistema no protegeix els seus agents.
Rendiments sectorials: Del triomf editorial al declivi de les sales de cinema
L’anàlisi per sectors mostra un panorama heterogèni. La indústria editorial s’ha consolidat amb una facturació de 1.689 milions d’euros, un augment del 9,4%, tot i que els títols en català només representen el 13,2% del total publicat. Per la seva part, els teatres de Catalunya han recaptat 107,9 milions d’euros (un 7,8% més), i la música popular ha viscut una efervescència amb 17.093 concerts, prop de cinc milions d’assistents i una recaptació de 69 milions d’euros, amb un creixement del 20% tant en ingressos com en públic.
No obstant això, l’audiovisual presenta dues cares diametralment opposites. La exhibició cinematográfica tradicional ha patit un cop sever, amb una caiguda a 11,6 milions de spectators i 85,7 milions d’euros recaptats, comparat amb els 13 milions i els 95 milions del 2024. En contraposició, el consum digital ha explotat: les subscripcions a plataformes digitals han saltat de 15,4 milions a 20,4 milions. El cinema de producció catalana ha mantingut una cuota de pantalla superior al 9%, però el cinema en català ha caigut dràsticament al 4,6%, davant del 7,8% de l’any anterior, un dany linguistic que el CoNCA identifica com a un dels riscos més greus de l’actualitat cultural.
El turisme cultural i la resistència dels museus
El sector dels museus i monuments continua sent un motor econòmic i d’imatge per al territori. Els museus i col·leccions de Catalunya van rebre 24,3 milions de visitants en 2024, un augment del 9%, mentre que els monuments van sumar 6,2 milions de visitants (un 3% més). Aquest flux de visitants demostra l’atractiu del patrimoni català, però també posa en qüestió si aquest creixement es tradueix en una millora de les condicions laborals dels professionals que gestionen aquests espais o si es tracta simplement d’una explotació del flux turístic sense un retorn social profund.
La Inteligència Artificial: El nou front de la precarització i la homogenització
L’estudi presidit per Margarida Troguet posa el focus en l’impacte de la Intel·ligència Artificial (IA). Les dades són reveladores: el 14% dels professionals l’utilitzen habitualment, el 43% ocasionalment i el 29% no preveu fer-ho mai. El CoNCA alerta sobre riscos sistèmics: la homogenització estètica, la pèrdua de creativitat i la substitució de creadors. Més enllà de la tècnica, existeix un risc lingüístic clar: l’invisibilització de llengües minoritzades i la degradació de referents culturs propis.
L’IA no és només una eina de productivitat, sinó que pot convertir-se en una eina de control i simplificació del gust popular. Aquest fenomen s’alinea amb la reflexió sobre la gran estafa de la confiança digital i l’industrialització de l’engany mitjançant la IA, on la cultura corre el risc de convertir-se en un producte algorítmic buit de contingut humanista. El CoNCA ha proposat vuit recomanacions urgents, incloent l’actualització del dret d’autor, per evitar que la tecnologia es converteixi en el clau final de la precaritat dels artistes.
Conclusions: Una vitalitat superficial sobre una base fràgil
L’estat de la cultura catalana al 2025 és el reflex d’una societat que valora l’experiència cultural però que no està disposada —o el sistema no ho permet— a garantir la sostenibilitat de qui la crea. El creixement del 35% en la despesa d’oci és una xifra maquilladora si no s’acompanya d’una política pública que superi la mitjana europea de finançament i que combattegi la precarietat laboral i les desigualtats de gènere. La cultura catalana està en un punt d’inflexió: o s’estabilitzen els drets dels creadors i es protegeix el català davant l’onsla de l’IA i el consum digital, o acabarem tenint una indústria cultural rica en xifres però pobra en identitat i dignitat professional.
Fuente original: https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20260615/informe-conca-cultura-y-arte-2025-catalunya-131419818
