El intercanvi comercial entre Espanya i Marroc ha experimentat una escalada notable des de l’arribada de Pedro Sánchez a La Moncloa a mig 2018, passant de 14,923 milions d’euros a un rècord de 22,757 milions d’euros al tancament de 2025. Aquest increment del 53% sitúa al regne al·lifat al dècim lloc entre els principals socios comercials espanyols, superant la majoria dels altres principals socis i només quedant atrás dels crecimientos dels Estats Units (+85%) i la Xina (+79%).
El creixement del comerç hispano-marrocí des de 2018
Les esportacions espagnoles cap a Marroc han augmentat un 50% en sette anys, arribant a 12,330 milions d’euros el 2025, mentre que les importacions han escalat un 56% fins a 10,426 milions d’euros durant el mateix periode. Així, el superàvit comercial d’Espanya respecte al país africà s’ha establert en voltant de 1,904 milions d’euros. El ministri d’Economia, Carlos Cuerpo, va destacar en un recent desayú amb els mitjans que les empreses espagnoles van vendre aproximadament 12,000 milions d’euros de bens a Rabat l’any passat, una cifra que, encara que inferior als 16,000 milions destinats als Estats Units, revela el pes cada vegada més important del mercat magrebí.
Els primers sis mesos de 2026 mostren que la tendència no es rebutja: les esportacions han cregut un 3,5% i les importacions un 4% respecte al mateix periode de l’any anterior. Si aquesta dinâmica es manté, Marroc podria tancar un nou exercici de rècord amb Espanya, reforçant la seva posició com a principal proveïdor extracomunitari de fruites i verdures, amb un volum que ja supera els 950 milions d’euros al primer semestre de l’any en curs.
Impacte sectorial, comparatius europeus i implicacions polítiques
L’anàlisi comparativa amb els altres nou principals socios comercials d’Espanya mostra un creixement molt més moderat a França (+21%), Alemanya (+24%) i Itàlia (+36%). Aquesta disparitat suggeriria que l’aprofitament del mercat marroquí no és simplement una consequència de tendències globals, sinó el resultat d’una estratègia deliberate d’aprofitament d’oportunitats i de reforç de vincles polítics. El canvi de posició d’Espanya respecte al Sàhara Occidental, produït a març de 2022, va coincidir amb una intensificació dels acords comercials i ha alimentat el debat sobre les motivacions subjacents a aquest avvicinament.
En el marc de la crisi de Ceuta i les tensions migratoris, el govern de Sánchez ha insistit en la necessitat de «una prudència enorme» abans d’atribuir responsabilitats a Rabat, destacant alhora la rellevància econòmica de la relació. Així, mentre es discuteixen els aspects seguretat i humanitaris, les dades comercials ofereixen una base concreta per comprendre per què Marroc ha passat a ser un pilar estratègic per a l’economia espanyola, especialment en sectors com l’agroalimentació, l’automòbil i l’energia renovable.
En un context internacional on l’economia russa mostra signes d’estancament —com es pot observar en l’anàlisi de la creixent lenta de la federació russa— i on proteccionismes com els amenaces de polítiques comercials dels Estats Units generen incertesa, la consolidació del comerç hispano-marrocí ofereix una via de diversificació i estabilitat per a les empreses espagnoles que busquen nous mercats en el Mediterrani occidental.
