La imposició d’aranzels per part de l’administració de Donald Trump l’abril de 2025 ha deixat una petjada tangible en el panorama exportador espanyol cap als Estats Units. Una caiguda del 9% en les vendes, una xifra que, a primera vista, podria semblar alarmant, oculta una realitat més complexa i matisada. Mentre el Govern insisteix en un impacte «acotat», una anàlisi més profunda revela la fragilitat de les petites i mitjanes empreses i la necessitat urgent d’una reorientació estratègica davant els canvis estructurals en la demanda global. La qüestió no és només quant ha caigut, sinó per què, qui ho ha sentit més i quines implicacions a llarg termini té aquesta reconfiguració del comerç internacional per a l’economia espanyola. La dependència de sectors tradicionals i un dèficit comercial persistent amb la potència nord-americana subratllen la urgència d’una mirada crítica sobre la capacitat d’adaptació del nostre teixit productiu.
L’Anatomia d’una Caiguda i la Resposta Sectorial
Des que l’administració nord-americana va activar la seva política aranzelària, les exportacions de les empreses espanyoles al que és el principal mercat del món han experimentat un descens del 9%. Aquesta disminució, segons l’anàlisi presentada pel vicepresident primer i ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, al Congrés dels Diputats, s’atribueix directament a una menor demanda per part dels consumidors estatunidencs cap als productes espanyols. El ministre ha qualificat l’impacte d’aquests aranzels com a «acotat», una afirmació que es basa principalment en la relativament baixa exposició del comerç espanyol al mercat nord-americà, que representa només el 4% del total de les exportacions. L’aranzel aplicat als béns espanyols, lleugerament superior al 9%, és similar al que afronten altres economies europees com Alemanya o Itàlia.
Tanmateix, la lectura d’aquest «impacte acotat» ha de fer-se amb cautela. Darrere de la mitjana, es troba una realitat molt més dura per a les petites empreses. Les dades mostren que gairebé la meitat de les companyies amb vendes inferiors a 50.000 euros al país han hagut de renunciar a exportar. Això posa de manifest una vulnerabilitat estructural de les petites i mitjanes empreses que sovint manquen dels recursos i la diversificació necessaris per absorbir aquests xocs comercials. La bona notícia és que la caiguda en les exportacions a l’economia nord-americana ha estat compensada, en part, per un increment del 50% en les vendes cap a altres mercats. El sector de la perfumeria n’és un exemple clar, registrant un augment de 1.263 milions d’euros en les seves exportacions a altres destinacions en els 16 mesos posteriors a la imposició dels aranzels.
Les raons de la menor demanda nord-americana no són només aranzelàries. El ministre Cuerpo ha assenyalat un canvi en el perfil de les importacions dels Estats Units, que ara s’inclinen més cap a productes relacionats amb l’economia digital, un àmbit on la quota espanyola és limitada. Paral·lelament, s’ha observat una reducció en la compra de béns com medicaments, sèrums i vacunes, sectors on les empreses espanyoles tradicionalment tenien una presència més consolidada.
Més Enllà dels Números: El Dèficit Estructural i la Resiliència Empresarial
Malgrat la complexitat del context, les empreses espanyoles demostren una notable persistència. Les dades de duanes de l’Agència Tributària confirmen que, tot i la continuïtat dels aranzels, les companyies no estan abandonant el mercat nord-americà. Entre desembre de 2023 i març de 2025, el valor total dels béns venuts als Estats Units va ascendir a 22.500 milions d’euros, una xifra que es va situar en 21.000 milions d’euros des de l’entrada en vigor dels aranzels. Això suggereix que, si bé hi ha una contracció, la presència espanyola es manté, buscant potser noves estratègies o esperant una eventual normalització de les relacions comercials.
El mercat nord-americà està augmentant especialment les importacions de productes relacionats amb l’economia digital, un sector en el qual Espanya té poca quota, i ha reduït les compres de medicaments o sèrums i vacunes, on les empreses espanyoles tenien una major presència.
Aquesta resiliència contrasta amb un element estructural persistent: el dèficit comercial amb els Estats Units de 12.000 milions d’euros. Aquest desequilibri és fonamentalment energètic i s’ha vist agreujat per l’increment dels preus de productes com el gas. Aquesta dependència energètica no només influeix en la balança comercial, sinó que també exposa l’economia espanyola a les fluctuacions dels mercats internacionals de matèries primeres, un factor que va molt més enllà dels aranzels i que requereix una estratègia a llarg termini per a la diversificació i la transició energètica. La persistència d’aquest dèficit, juntament amb la vulnerabilitat de les petites empreses i la reorientació de la demanda nord-americana, dibuixa un escenari on la simple compensació de vendes no és suficient; cal una transformació profunda.
El quadre que emergeix és el d’una economia espanyola que, si bé ha aconseguit mitigar l’impacte directe dels aranzels de Trump mitjançant la diversificació de mercats, es troba davant de reptes estructurals significatius. La caiguda del 9% en les exportacions als Estats Units, tot i ser «acotada» en termes macroeconòmics, revela una profunda vulnerabilitat en el teixit de les petites empreses, que són la base de moltes economies locals i regionals. Aquestes empreses, menys capacitades per absorbir els costos addicionals dels aranzels o per pivotar ràpidament cap a nous mercats o productes, queden exposades a la disrupció, amb el risc de pèrdua de competitivitat i, en el pitjor dels casos, de tancament. A més, el canvi en la demanda nord-americana cap a l’economia digital, on Espanya té una presència limitada, és una clara advertència sobre la necessitat d’accelerar la transformació digital i la inversió en sectors d’alt valor afegit. La persistència d’un dèficit comercial substancial, principalment energètic, afegeix una capa de complexitat, subratllant la interconnexió de les polítiques comercials, energètiques i de desenvolupament industrial. Per tant, la lliçó principal no és només la capacitat de reacció, sinó la urgència d’una estratègia proactiva que fomenti la resiliència de les pimes, impulsi la innovació tecnològica i redueixi les dependències estratègiques, assegurant una posició més robusta i sostenible per a les exportacions espanyoles en un món comercial cada vegada més volàtil.
