En un món on els hàbits de consum i les dinàmiques demogràfiques es transformen a una velocitat vertiginosa, el comerç local s’erigeix com un pilar fonamental de la identitat i l’economia de les ciutats. Conscient d’aquesta realitat i dels desafiaments que se’n deriven, Donostia ha marcat un punt d’inflexió amb l’aprovació del seu ambiciós Pla Estratègic de Comerç 2026-2030. Aquesta iniciativa no és només un document; és una declaració d’intencions, una fulla de ruta meticulosament elaborada per blindar la competitivitat, la innovació i la sostenibilitat del seu teixit comercial, garantint-ne la vitalitat en les pròximes dècades. El procés de creació, liderat per Fomento de San Sebastián, ha estat un exercici de democràcia participativa, involucrant tots els actors clau per construir una visió compartida i robusta del futur comercial de la capital guipuscoana.
Desafiaments en un Mercat en Constant Evolució
El comerç urbà, especialment en ciutats amb una marcada identitat com Donostia, es troba immers en un procés de canvi profund. Segons les dades recents del baròmetre de la ciutat, s’observen tendències que exigeixen una resposta estratègica i concertada. Els nous hàbits de consum, impulsats per la digitalització i la recerca d’experiències personalitzades, juntament amb els canvis demogràfics, estan redefinint el panorama comercial. Un dels reptes més significatius és l’evolució del nombre d’establiments i la imperiosa necessitat de facilitar el relleu generacional, assegurant que el coneixement i la passió dels comerciants no es perdin. A això s’hi suma un descens progressiu del consum per persona, una tendència que afecta tant els residents com els visitants de la ciutat, posant pressió sobre la viabilitat dels negocis locals.
Aquests factors subratllen la urgència d’una planificació a llarg termini que no només reaccioni als canvis, sinó que anticipi i lideri la transformació. La capacitat d’adaptació, la formació contínua i la integració de noves tecnologies esdevenen crucials. Precisament, en línia amb aquesta visió, iniciatives com la de Candelaria, que posa en marxa programes de formació gratuïta per introduir la intel·ligència artificial en els negocis locals, il·lustren la mena de respostes que el comerç del futur necessita per prosperar.
Les Tres Grans Línies d’Acció per a l’Excel·lència Comercial
Per fer front a aquests desafiaments amb una visió clara i accions concretes, el Pla Estratègic de Comerç 2026-2030 s’estructura al voltant de tres grans línies estratègiques, cadascuna amb les seves respectives Comissions Tècniques per garantir-ne l’execució i el seguiment:
- Impuls d’un model de comerç innovador i d’excel·lència: Aquesta línia se centra en la promoció d’un comerç que no només sigui competitiu, sinó que es distingeixi per la seva qualitat, creativitat i capacitat d’adaptació. Inclou el suport a la digitalització, la promoció de noves formes de venda i la valoració del producte local i de proximitat. Es busca fomentar un entorn on el talent emergent pugui trobar el seu lloc i on els negocis existents puguin evolucionar.
- Sostenibilitat i dinamització urbana: El comerç no pot entendre’s sense el seu entorn. Aquesta línia posa el focus en la integració del comerç amb l’espai urbà, promovent pràctiques sostenibles, millorant l’accessibilitat i cuidant els carrers i places on es desenvolupa l’activitat comercial. La dinamització inclou la creació d’esdeveniments, rutes temàtiques i la promoció de l’experiència de compra com a part de l’oferta cultural i turística de la ciutat.
- Governança col·laborativa i enfortiment de l’ecosistema comercial: La coordinació és clau. Aquesta línia estratègica busca consolidar un model de governança multiagent que enforteixi la col·laboració entre institucions públiques, el propi sector comercial i la resta d’agents implicats. Es tracta de crear un ecosistema on la comunicació flueixi, els recursos s’optimitzin i les decisions es prenguin de manera conjunta, amb l’objectiu comú de potenciar el comerç local. Aquesta visió de col·laboració ressona amb els esforços a nivell europeu, com el Congrés d’Eurocàmbres que va acollir València, on 91 cambres de comerç van dibuixar estratègies per revertir el descens competitiu d’Europa, mostrant una preocupació global per la vitalitat del sector.
De manera transversal, el pla incorpora un robust sistema de monitorització de l’activitat comercial. Aquest sistema permetrà mesurar l’impacte de les accions al llarg del període 2026—2030, no només a través d’indicadors clau, sinó també mitjançant el desenvolupament d’estudis específics que aprofundiran en les dinàmiques del mercat.
La regidora d’Economia i Ocupació Local, Ane Oyarbide, ha subratllat la importància d’aquesta estratègia: «El comerç urbà de Donostia s’enfronta a importants desafiaments, per la qual cosa comptar amb una estratègia és fonamental per reforçar la seva competitivitat i consolidar-lo com a motor d’ocupació. Aquesta fulla de ruta posa el focus en qüestions clau com el relleu generacional, el talent, la cura dels carrers i places on desenvolupen la seva activitat els establiments, la formació o l’impuls a la digitalització. I tot això ho hem fet des de la col·laboració, de la mà d’altres institucions, del propi comerç i dels diferents agents que formen part d’aquest ecosistema». Les seves paraules encapsulen l’esperit del pla: una aposta decidida per un futur pròsper i resilient per al comerç donostiarra, fonamentat en la innovació, la sostenibilitat i, sobretot, la cohesió comunitària.
