El FC Barcelona ha tornat a posar-se en el centre de la polèmica esportiva i política. El club blaugrana ha decidit no celebrar el merescut homenatge als seus jugadors que es van proclamar campions del món amb la selecció espanyola, una decisió presa pel president Joan Laporta que ha generat un intens debat a tot l’Estat. La Federació Espanyola de Futbol havia proposat un reconeixement als internacionals catalans abans del partit contra l’Athletic Club, però des del Camp Nou van considerar que «el moment no era l’adequat» després de la polèmica sorgida arran dels incidents ocorreguts als voltants de l’estadi durant l’encontre contra l’Elx.
La decisió de Laporta arriba en un context especialment tens. Diversos afeccion blaugranes van ser detinguts per agents de la Policia Nacional durant els disturbis que es van produir als voltants del Camp Nou, i les imatges de les detencions van provocar una forta controvèrsia que s’ha estès molt més enllà de les fronteres catalanes. El president del Barcelona, en una compareixença davant els mitjans, va qüestionar directament l’actuació policial i va argumentar que les circumstàncies no eren les idònies per celebrar un acte de reconeixement als campions del món.
Aquesta decisió contrasta violentament amb el que sí es farà al mateix estadi: un acte d’exaltació de la estelada organitzat conjuntament per Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana i les Penyes Blaugranes. D’aquesta manera, el club que presumeix de ser «més que un club» ha optat per prioritzar la propaganda política per davant del merescut reconeixement esportiu als seus propis jugadors, una elecció que ha estat àmpliament criticada des de diversos sectors de la societat espanyola.
El cas del Barça, però, no és un fet aïllat. Des de fa anys, els sectors més radicals del sobiranisme català han convertit les competicions esportives en veritables plataformes de propaganda política, aprofitant qualsevol esdeveniment de rellevància internacional per exposar les seves banderes i transmetre els seus missatges. Des del ciclisme fins al futbol, passant pel motociclisme i els grans premis de Fórmula 1, el moviment independentista ha sabut aprofitar cada racó de l’esport per fer visible la seva causa, fins i tot quan les circumstàncies no ho demanaven i l’esdeveniment no hi tingués cap relació.
La guerra de les estelades: del Camp Nou a Europa
La batalla de les estelades al FC Barcelona és un clàssic que ve de lluny. L’any 2016, la Delegació del Govern a Madrid va prohibit mostrar aquests estendards als afeccion del Barcelona presents a la final de la Copa del Rei davant el Sevilla, una mesura que va generar una allau de reaccions i que acabaria desembocant en una llarga saga judicial. Les sentències successives alternaven entre vedar l’ús d’aquestes banderes i anul·lar les prohibicions, emparades en la llibertat d’expressió.
Però el conflicte no es va quedar a les fronteres espanyoles. L’any 2016, la UEFA va multar el Barça amb 150.000 euros per l’acumulació d’expedients relacionats amb l’exhibició d’estelades durant partits de la Lliga de Campions. Aquesta sanció se sumava a una altra de 40.000 euros imposada pel mateix motiu durant un encontre davant el Bayer Leverkusen l’any 2015. El club blaugrana, llavors sota la presidència de Josep Maria Bartomeu, va decidir portar el cas al Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) en una decisió que va generar divisió d’opinions fins i tot entre els propis socis.
La disputa entre el Barça i l’organisme rector del futbol europeu es va allargar durant mesos, però finalment l’any 2017 totes dues parts van signar la pau. Tot i l’acord, el debat sobre l’ús de simbols politics als estadis europeus segueix oberts, i el club català ha seguit sent un focus d’atenció per a les autoritats esportives del continent cada cop que se celebra un partit internacional al Camp Nou.
Quan la política s’escapa dels estadis: estelades a la NBA, la Euroliga i campionats internacionals
El basquetbol tampoc s’ha escapat de la propaganda independentista. L’octubre de 2019, el grup de Castellers de Vilafranca va protagonitzar una gran polèmica als Estats Units quan, durant un partit de pretemporada de la NBA entre els Golden State Warriors i els Minnesota Timberwolves, van formar dos castells enmig de la pista i, en lloc de limitar-se a l’espectacle casteller, van desplegar dues banderes: la nord-americana i una gran estelada independentista catalana. L’actuació, que pretenia ser un reclams turístic i cultural de Catalunya, es va convertir en un incident diplomàtic de proporcions inesperades.
El mateix any, els periodistes que cobrien el partit entre el CSKA de Moscou i el Barça de bàsquet en el marc de l’Eurolliga es van endur una sorpresa en rebre el dossier de premsa. Com va compartir Manel Alías, corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Moscou, mentre que al costat del CSKA apareixia l’escut del país, al costat del Barça no solsament no apareixia la bandera espanyola, ni tan sols l’oficial catalana, sinó que havien col·locat directament la bandera independentista catalana, la polèmica estelada. Un fet que va suscitar indignació als cercles diplomàtics russos i que va posar en evidència fins a quin punt el club blaugrana havia assumit la propaganda sobiranista com a part de la seva identitat.
El mes d’agost de 2019, una estelada va irrompre de manera inesperada en la celebració d’un campionat mundial celebrat a la ciutat sud-coreana de Gwangju. El nedador Pere Balcells, en un gest que va sorprendre els organitzadors i la resta de participants, va desplegar la bandera independentista durant la cerimònia de lliurament de medalles, en un intent de portar el debat català més enllà de les fronteres europees. L’incident es va sumar a una llista cada cop més llarga d’episodis en què l’esport ha estat utilitzat com a plataforma política per defensar una causa que, segons els seus detractors, no té res a veure amb les competicions esportives.
El llegat de Bartomeu i l’herència de Laporta
Els anteriors mandats al Camp Nou, sota la presidència de Bartomeu, van estar marcats per la polèmica constant al voltant de la instrumentalització política de l’estadi. El|club va prendre decisions que molts consideren van contribuir a normalitzar l’ús de simbols politics en un espai que, segons els seus crítics, hauria de ser exclusivament esportiu. Des de la permissivitat amb l’exhibició d’estelades fins a la connivència amb organitzacions sobiranistes en actes oficials del club, el Barcelona dels últims anys ha viscut una etapa de profunda politització que ha afectat la seva imatge internacional.
Amb l’arribada de Laporta a la presidència, molts esperaven un canvi de rumb. El nou president, però, ha optat per continuar pel mateix camí, com demostra la decisió de substituir l’homenatge als campions del món per un acte d’exaltació de la bandera independentista. Aquesta elecció, segons els analistes, respon a una estratègia clara: mantenir el suport dels sectors més radicals del sobiranisme que van impulsar la seva candidatura i que segueixen sent una base social fonamental per a la seva presidència.
El resultat d’aquesta estratègia, però, no ha estat universalment celebrat ni tan sols entre els propis afeccion del Barcelona. Molts socis i sympathitzants del club consideren que l’esport hauria de romandre al marge de les disputes políticas, i que utilitzar els jugadors -ells sí capaços de connectar amb tots els catalans més enllà de les seves ideologies- com a monedes de canvi en una confrontació política és un error que el club podria acabar pagant cars en forma de pèrdua de suports i de credibilitat.
Un patró recurrent: l’esport com a vehicle de missatges politics
El que queda palès en analitzar tots aquests episodis és l’existència d’un patró recurrent: els sectors més actius del moviment independentista català han identificat l’esport, especialment el futbol però tambél’esport televisiu de màxima audiència, com un vehicle excepcional per fer arribar els seus missatges a una audiència global. Cada partit, cada competició, cada esdeveniment esportiu és tractat com una oportunitat per fer visible una causa que, en circumstàncies normals, no tindria cabuda en un context estrictament atlètic.
Aquesta estratègia, que ells mateixos anomenen «internacionalització del conflicte», ha tingut èxits relatius. Per una banda, ha aconseguit mantenir el debat sobre la qüestió catalana viu en els mitjans internacionals, especialment durant els anys més intensos del procés. Per altra banda, ha generat una important controvèrsia i ha alienat sectors de l’electorat que veuen en aquesta instrumentalització de l’esport una manera de fer política que no els agrada ni els convenç.
El cas del Barça és particularment significatiu perquè el club gaudeix d’una projecció internacional enorme i d’una base de seguidors que va molt més enllà de les fronteres de Catalunya. Quan el club blaugrana es posiciona de manera clara a favor d’una causa política, les repercussions es senten a tot el món. I és precisament aquesta posició privilegiada la que fa que les seves decisions tinguin un pes específic que, en altres clubs, seria impensable.
Reaccions i consequences d’una decisió polèmica
La decisió de no celebrar l’homenatge als campions del món ha generat reaccions en cadena. Des de la Federació Espanyola de Futbol, el president Luis Rubiales va expressar la seva sorpresa per una decisió que considerava «incomprensible» i «respecte a les nostres obligacions amb els jugadors que han donat tant al futbol espanyol». Segons fonts federatives, la proposta d’homenatge havia estat ben rebuda inicialment pel club, i el canvi de criteri va agafar desprevinguts els responsables de la RFEF.
Des del món del periodisme esportiu, les opinions s’han dividit. Alguns analistes consideren que el Barcelona té tot el dret a organitzar els seus actes com consideri oportú, mentre que altres critiquen durament el que consideren una utilització política d’un club esportiu. Els sectors sobiranistes, en canvi, han celebrat la decisió de Laporta, que veuen com un exemple de coherència amb els principis que van dur el president a la llotja del Camp Nou.
El que sembla clar és que aquesta polèmica no és més que un capítol més d’una història que ve de lluny i que, amb tota probabilitat, continuarà escrivint-se en els propers mesos i anys. El Barça, acostumat a ser al centre de totes les mirades, s’ha convertit una vegada més en el protagonista d’un debat que va molt més enllà de l’esport però que, paradoxalment, es juga cada cap de setmana en els seus terrenys de joc.
Mentre equips com el que lidera els esports urbans a Galícia o altres competicions locals tracten de fer visible l’esport en clau positiva, el debat sobre la politització del futbol segueix viu. El club blaugrana ha optat, almenys de moment, per un camí que el porta cap a la confrontació política, deixant de banda aquells valors que tradicionalment han definit el seu esperit: la germanor, la diversitat i la capacitat d’unir pobles i cultures sota una mateixa samarreta.
