La ciutat autònoma de Ceuta viu una de les seves Crisis més punyents dels darrers temps. Des de finals del mes de juliol, la situació humanitària i de seguretat derivada de l’entrada Massiva de migrants procedents del Marroc ha posat contra les cordes una ciutat que, durant Anys, havia treballat intensament per construir una imatge turística sòlida i atractiva. Ara, les autoritats i els sectors econòmics alerten d’unes conseqüències que poden marcar el futur de la demarcació durant molts mesos, si no Anys.
La Mesa del Turismo de España ha sortit en defensa dels ciutadans ceutins i ha llançat un missatge clar al Govern central: cal actuar amb decisió i rapidesa per evitar que la crisi actual es converteixi en un problema estructural de llarg Termini. L’organització, que aplega els principals actors del sector turístic estatal, ha reclamat un pla de recuperació econòmica integral que tingui en compte les necessitats específiques d’una ciutat la principal font de dinamització econòmica de la qual depèn, precisament, del turisme i del comerç.
Setanta-vuit milions de pèrdues: la magnitud del cop econòmic
Les xifres que maneja la Cambra de Comerç de Ceuta dibuixen un panorama especialment preocupant per al teixit productiu de la ciutat. Segons les estimacions oficials, les pèrdues econòmiques derivades de la crisi se situen en aproximadament 27,76 milions d’euros, una quantitat que, per a una ciutat de les dimensions de Ceuta, suposa un Cop massiu al seu PIB local. Aquesta dada, però, només reflecteix una part de la realitat, perquè l’impacte sobre la imatge turística i la percepció del destí és, segons els experts, molt més difícil de quantificar però igualment devastador.
El sector hoteler i de restauració ha estat dels més afectats per la situació. Les cancel·lacions massives de reserves han provocat que les agències de viatges hagin confirmat la suspensió de prop del 90% de les reserves turístiques previstes per al mes d’agost, el mes àlgid de la temporada turística. hotels, restaurants, comerços i empreses vinculades a l’activitat turística han vist com els seus negocis quedaven pràcticament buits en plena temporada alta, quan habitualment treballaven a ple rendiment.
Cal tenir en compte que, a diferència d’altres regions espanyoles on el turisme es concentra principalment en el model de sol i platja, a Ceuta aquesta activitat juga un paper encara més estratègic com a motor de dinamització comercial i cultural. La ciutat havia apostat, durant l’última dècada, per diversificar la seva oferta i posar en valor elements singulars com el seu ric patrimoni històric, la seva gastronomia, la seva condició de frontera natural entre Europa i Àfrica i la seva ubicació estratègica al Mediterrani occidental.
Anys de treball invertits en construir una imatge ara amenaçada
El president de la Mesa del Turismo de España, Carlos Garrido de la Cierva, ha volgut subratllar la gravetat de la situació en termes d’imatge i reputació del destí. «Aquesta crisi està tenint, a més, un seriós impacte econòmic sobre el territori autònom en colpejar de ple el turisme i el comerç, posant en perill els negocis d’ambdós sectors i arruïnant la imatge turística que Ceuta havia construït i projectat amb notable èxit des de fa Anys com a destí cultural, comercial i de costa», ha manifestat Garrido de la Cierva.
Durant els darrers Anys, Ceuta havia endegat una estratègia sistemàtica per rellançar la seva imatge com a destí turístic alternatiu. Les administracions públiques, en col·laboració amb el sector privat, havien invertit recursos significatius en la promoció del patrimoni històric -des de les seves muralles fins als seus llocs d’interès militar-, la recuperació d’espais culturals, el foment de la gastronomia local i la creació d’una oferta de lleure que combinava tradició i modernitat. Aquesta feinapacient estava donant els seus fruits, amb un creixement sostingut del nombre de visitants i una millora notable de la percepció del destí tant al mercat nacional com a l’internacional.
Ara, però, la repercussió de la crisi en mitjans de comunicació nacionals i internacionals ha difós imatges que poden haver fet malbé, en qüestió de setmanes, el treball de molts Anys. Els informatius internacionals han donat àmplia cobertura als esdeveniments, i les imatges de la crisi humanitària han eclipsat, de cop, tota la feina de promoció feta anteriorment. Segons els analistes del sector, aquesta mena de danys a la imatge d’un destí turístic són particularmentcomplexos de revertir, ja que afecten la percepció subjectiva dels potencials visitants i tarden molt de temps a ser oblidats.
«Per a un destí com Ceuta, la imatge turística constitueix un actiu essencial, ja que sosté la confiança del visitant i afavoreix la inversió», ha insistit el president de la Mesa del Turismo, que ha fet una crida al Govern central perquè mobilitzi tots els mitjans necessaris per evitar que situacions similars es reprodueixin i perquè, simultàniament, s’aprovi un pla de recuperació econòmica específic per a la ciutat autònoma.
Un futur a mig termini en risc si no s’actua amb rapidesa
L’alerta llançada des del sector turístic no és, en absolut, alarmista. Els experts en economia del turisme adverteixen que, si no s’actua amb rapidesa i eficàcia, el futur a mig termini de l’economia de Ceuta pot quedar seriosament compromès. La combinació de pèrdues econòmiques immediates, deteriorament de la imatge del destí i incertesa sobre la situació de seguretat pot generar un efecte multiplicador negatiu que afecti no només la temporada en curs, sinó tambél’exercici vinent i els posteriors.
En aquest sentit, cal tenir present que la recuperació de la confiança del consumidor i dels operadors turístics és un procés lent i costós. Caldrà, segons els sectors afectats, un esforç significatiu en comunicació i màrqueting per refermar la imatge de Ceuta com a destí segur i atractiu. Alhora, serà fonamental que les administracions públiques garanteixin que la situació de seguretat està sota control i que no es reproduiran els esdeveniments dels darrers mesos.
Els Anys de treball invertits en construir una marca turística sòlida per a Ceuta no es poden deixar perdre. La ciutat disposa d’uns actius turístics innegables: la seva posició geoestratègica com a porta d’Europa cap a l’Àfrica, el seu ric patrimoni cultural i històric, la seva oferta gastronòmica singular i la calidesa dels seus ciutadans. Tots aquests elements continuen estant presents i constitueixen la base sobre la qual caldrà edificar la recuperació.
Tanmateix, la Mesa del Turismo és clara en el seu diagnòstic: la recuperació del que s’ha perdut, especialment en termes d’imatge turística, requerirà molt de temps i esforç. I els recursos per aquesta recuperació no poden provenir només del sector privat, que ja ha patit les conseqüències de la crisi. Cal una resposta institucional ferma i immediata, amb compromís polític i amb assignació de recursos econòmics suficients per posar en marxa un pla de xoc que permeti a Ceuta refer-se d’aquest Cop inesperat.
La situació de crisi que viu Ceuta no és, únicament, una qüestió de seguretat o humanitària. És, alhora, una crisi econòmica de primera magnitud que posa en joc el futur d’una ciutat que havia apostat pel turisme i el comerç com a sectors estratègics del seu desenvolupament. Tots els actors implicats coincideixen que cal actuar ara, abans no és massa tard, per evitar que les conseqüències d’aquesta crisi es prolonguin durant Anys i acabin condicionant definitivament les perspectives econòmiques de la demarcació.
