El Congrés dels Diputats ha tornat a ser el escenari d’una batalla parlamentària que ha deixat el Govern en posició fràgil. Amb els vots en contra de PP, Vox i Junts per Catalunya, s’han derogat els dos decretos llei sobre habitatge aprovats aquesta mateixa setmana pel Consell de Ministres. El primer text, que recollia un paquet ampli de mesures per augmentar l’oferta d’habitatge assequible, havia entrat en vigor amb expectatives altes, però no ha rebut el suport necessari per seguir endavant. El segon decreto, que establia la renovació automàtica dels contractes d’alquiler, ha durat tan sols 16 hores en vigor i ha obtingut 167 vots a favor davant de 184 en contra.
El vot que s’esvaeix: els decretes derrocats i les seves mesures clau
El primer text derogat recollia un conjunt ambicios de mesures que apuntaven a transformar el mercat de l’habitatge. Entre les principals figures la prohibició dels desnonaments fins al 2030, la limitació de les pujades dels preus dels lloguers, la prohibició de la compra especulativa per part dels anomenats «fons buit» —sense que s’hagués definit clarament què s’entén per aquest terme—, la regulació de l’alquiler turístic i d’habitaments, així com deduccions fiscals per als inquilins i bonificacions per als propietaris que reduïssin els imports dels lloguers.
La rapiditat amb què s’ha derogat el segon decret, el que regulava la renovació automàtica dels contractes, evidencia la fragilitat del Govern en aquesta matèria. Només 16 hores després d’entrar en vigor, el text ha quedat sense efecte. Una situació que posa en relleu la dificultat de governar amb decretos llei quan l’oposició té capacitat de resposta immediata i els números del ple no acostumen a acompanyar.
Carrers que no callen: l’encampada a Sol i la crida a la vaga general
Mentre el debat parlamentari s’esvaïa amb la derrota dels decretos, els carrers assumien el protagonisme. El Sindicato de Inquilinas manté l’acampada a la Puerta del Sol de Madrid, on més de 200 militants han estat desplegats durant setmana. La portaveu del sindicat a Madrid, Valeria Racu, ha assegurat que l’acampada «ja no els necessita» com a organització per sortir endavant, un reconeixement implícit que la protesta ha adquirit vida pròpia i va «molt més enllà» del sindicat.
Racu ha explicat que la militància continuarà implicada en la protesta però «amb menys presència» a partir d’ara, concentrant les forces en la preparació d’una vaga general que busca una participació «històrica i molt àmplia». Diferents sindicats i associacions han transmès la intenció de mantenir l’acampada fins que es decrete la vaga general amb motiu de la crisi d’habitatge. La pròpia Racu ha expressat que «ha de ser la mateixa acampada la que decideixi de forma autònoma en assemblea quant de temps desitja prolongar-se i amb quins objectius polítics». Aquesta postura reflecteix una voluntat de descentralitzar la presa de decisions i evitar que quedi en mans d’una sola organització.
Les manifestacions convocados per aquest cap de setmana arriben a més de 50 ciutats de tot l’Estat, amb una crida clara «cap a la vaga general» que s’ha anat consolidant al llarg de la setmana. La crisi d’habitatge ha esdevenit un dels temes transversals que uneix diferents sectors de la societat civil, des de joves fins a famílies amb fills, passant per persones grans que veuen com els preus dels lloguers els fan inviable romandre als seus hogars.
Reaccions polítiques: Puigdemont, Montero i la crisi de govern
Les reaccions polítiques no s’han fet esperar. Carles Puigdemont ha publicat un text a les xarxes socials on qualifica el PSOE de «grup d’irresponsables» que governa «sense principis» i amb l’únic interès de «salvar» al propi partit. Per a Puigdemont, la derogació dels decretos és «molt útil electoralment» per al PSOE, una derrota que els permet «atribuir a la malícia de l’oposició, i en especial i de manera obsessiva a Junts per Catalunya, tots els problemes d’habitatge que tenen els ciutadans».
«Aquest grup de cínicos», ha zanjat Puigdemont, «prefereix convertir els set diputats de Junts per Catalunya en la diana de totes les amenaces (tot molt democràtic i progressista, clar), de tots els insults, de totes les difamacions». El líder republicà ha qualificat el debat d’aquest divendres com «una de les més obscenes operacions de propaganda política pagada amb diners públics, al servei d’una campanya electoral que serà molt aviat o molt tard, però serà».
Des del costat del Govern, Irene Montero, secretària política i eurodiputada de Podemos, ha donat suport al crida a una «vaga general» que ha capitanejat aquesta setmana el Sindicato de Inquilinas per «forçar que el sistema canviï». Montero ha evitat respondre si el president del Govern hauria de convocar eleccions, i ha afirmat que és una qüestió que no està «a la seva mà» ni «a la de la majoria de la gent que s’està…». La interrupció del missatge deixa entreveure la prudència amb què s’han de moure els aliats del Govern en aquests moments de crisi.
Des del Govern s’ha afirmat que Pedro Sánchez es prendrà uns dies de reflexió per avaluar la possibilitat d’avançar les eleccions generals. Una decisió que suposaria un gir radical en la legislatura i que obriria un període d’incertesa política sense precedents. Les fonts governamentals no han aclarit si aquesta reflexió implica una decisió ja presa o simplement l’inici d’una avaluació interna que podria desembocar en diverses escenaris.
La crisi d’habitatge ha esdevenit el mirall on es reflecteixen les fragilitats d’un Executiu que governava amb majoria fràgil i que ara es veu obligat a replantejar-se els seus objectius. La derogació dels decretos no només és una derrota legislativa, sinó un símptoma d’una situació més amplia on la capacitat d’aprovar reformes estructurals es redueix dia a dia.
Mentre l’encampada a la Puerta del Sol es consolida com a símbol de la protesta ciutadana i les ciutats de tot l’Estat s’preparen per a les manifestacions del cap de setmana, el panorama polític espanyol entra en una fase d’incertesa sense precedents. La decisió de Sánchez sobre les eleccions, la capacitat dels sindicats per convocar una vaga general amb suport massiu i la reacció dels partits d’oposició seran les claus que determinin els pròxims mesos.
La situació a les carrers i al Congrés converteixen aquesta setmana en un punt d’inflexió que podria redefinir el curs de la legislatura. La crisi d’habitatge ja no és només una qüestió de política habitacional, sinó un factor que condiciona la estabilitat mateixa del Govern i el futur del debat polític a l’Estat.
La Crida per l’Habitatge continua resonant a l’Estat amb una força que va més enllà de les convocatòries parlamentàries, i la crisi que afecta des de les grans capitals fins als territoris més perifèrics no fa més que creixer. El desallotjament de la platja de Benítez a Ceuta, amb la crisi migratòria que hi ha darrere, és una mostra més de com la manca d’habitatge adequat afecta les poblacions més vulnerables en un context de creixent emergència social.
