La capital del Turia es converteix la propera setmana en l’epicentre del debat econòmic continental amb la celebració, per primera vegada a l’Estat espanyol, del Eurochambres Congress 2026. El Palau de la Música acollirà els dies 28 i 29 de setembre una cita bianual que reunirà representants de 91 càmeres de comerç procedents de 38 països, configurant un fòrum sense precedents per diagnosticar la salut de l’economia europea i prescriure els remeis necessaris davant un entorn geopolític i tecnològic que evoluciona a una velocitat que, segons els propis organitzadors, el Vell Continent no està sabent igualar. La tria de València no és casual: respon a la voluntat de posar en valor un territori que, malgrat les adversitats recents, exhibeix dinàmica inversora positiva, una tradició exportadora sòlida i una infraestructura portuària clau per al comerç global.
El repte del Mercat Únic: la gran assignatura pendent d’Europa
El fil conductor de les jornades girarà al voltant d’una veritat incòmoda que el vicepresident de Eurocàmbres i president de Càmara València, José Vicente Morata, ha posat sobre la taula sense ambages: Europa necessita recuperar productivitat, capacitat industrial i competitivitat urgentment. Morata ha advertit que, mentre el món canvia a «una enorme velocitat», la resposta europea roman estancada, amenaçant la base del benestar social. En aquesta línia, el CEO de Eurochambres, Ben Butters, ha endurit el to en comparació amb l’edició anterior d’Amberes (2024), assegurant que la situació per a la comunitat econòmica «s’ha tornat encara més difícil» i que les càmeres han de debatre com donar suport real a les empreses en un entorn «desafiador».
Una de les sessions més esperades serà la conferència de l’exprimer ministre italià Enrico Letta, autor de l’informe sobre el futur del Mercat Únic, sota el títol ‘Reforzament de la competitivitat a través del Mercat Únic’. Tant Morata com Butters han coincidit en señalar aquest espai com la «gran oportunitat» per combatre les crisis i guanyar velocitat. Morata ha estat taxatiu: «Estats Units té un gran mercat, però Europa en té un encara major, però amb infinites trabes que dificulten la rapidesa de creixement». La fragmentació regulatoria i administrativa impedeix que les empreses europees guanyin l’escala necessària per competir globalment. Butters ha afegit una crítica feroç cap als estats membres: «freqüentment parlen de forma molt positiva del mercat únic, però quan arriben a casa no el implementen». La paradoxa és escandalosa: hi ha empreses que troben més fàcil exportar a un tercer mercat que a un veí europeu. Per això, les càmeres exigen a la Comissió Europea que assumisca la seva responsabilitat de garantir que els estats «facin els deures» i eliminin les barreres internes que lastren la fortalesa econòmica conjunta. Aquesta incapacitat per actuar com un bloc únic contrasta amb la pressió exterior, com evidencien els estudis sobre les exportacions espanyoles als EUA sota l’ombra dels arancels de Trump, on la fragmentació interna debilita la capacitat de negociació i resistència exterior.
Electrificació i Intel·ligència Artificial: els pilastres de la nova competitivitat
Más enllà del marc regulatori, el congrés abordarà els vectors tecnològics que han de propulsar la propera dècada. El president executiu d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, protagonitzarà la sessió plenària ‘Electrificació: la clau de la competitivitat i seguretat d’Europa’. L’objectiu, segons Butters, és examinar com electrificar l’economia generant oportunitats per a les empreses en lloc d’afegir complexitat i costos, reconeixent que Espanya és pionera en energia sostenible. Paral·lelament, la Intel·ligència Artificial (IA) centrarà una mesa rodonda amb la directora d’Afers Europeans d’Adigital, Raquel Jorge Ricart, i el director de recerca de l’Institute for Economic and Enterprise Research, Endre Molnár. El debat girarà al voltant de l’impacte de la IA en l’economia i els serveis de les pròpies càmeres, una tecnologia qualificada com una «oportunitat massiva» però que arrastra «reptes i complexitats» significatives, des de l’èutica fins a la necessitat de capital humà altament qualificat.
Precisament, la identificació del talent i les habilitats adequades per implementar aquestes innovacions serà objecte d’una sessió específica, vinculant la formació professional amb les necessitats reals del teixit productiu. En un context on el dèficit comercial espanyol mostra signes d’estrès estructural, com reflecteix l’augment del 30,5% fins al juliol impulsat pels productes energètics, la transició cap a un model electrificat i digitalitzat no és una opció estètica, sinó una qüestió de supervivència econòmica. La capacitat per atraure i retindre talent tecnològic determinarà si les empreses europees —i espanyoles en particular— poden aprofitar la revolució de la IA o si, al contrari, veuran ampliat el solc amb els grans competidors globals.
Geopolítica i la urgència d’una Europa estratègica
Les conversations no obviaran l’entorn geopolític, analitzat des de la perspectiva de les càmeres de comerç com a actors claus de la diplomàcia econòmica. La inestabilitat internacional, les tensions comercials i la reconfiguració de les cadenes de subministrament globalitzen l’exigència d’una Europa més forta, més unitària i més ràpida. La celebració d’aquest congrés a València posa la ciutat i la Comunitat Valenciana «en el focus» internacional, tal com va subratllar Morata, en un moment on les notícies sobre inversió són positives i el port exerceix una influència decisiva en el comerç mundial. La conclusió implícita del fòrum és clara: sense un Mercat Únic realment integrat, sense una estratègia energètica coherent i sense una adopció massiva i responsable de la IA, Europa arrisca a convertir-se en un museu a obert del segle XX. El mandat que surti del Palau de la Música haurà de ser, per força, un crida a l’acció immediata per als governs nacionals i les institucions comunitàries.
