El Govern d’Espanya ha tornat a activar una partida de 20 milions d’euros en subvencions directes a diverses entitats de Catalunya, mantenint viva una iniciativa que ja va encetar Miquel Iceta sota el concepte de «capitalitat cultural» de Barcelona. Es tracta de la sisena convocatòria consecutiva d’aquestes ajudes, que des del 2021 han injectat un total de 120 milions d’euros a projectes culturals de la Ciutat Comtal, amb un sistema de concessions «a mà» emparat en un conveni d’època Zapatero que Pedro Sánchez va recuperar amb Ada Colau.
Continuïtat política i opacitat en la comunicació
L’anunci oficial el va fer la portaveu del Executiu, Elma Saiz, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, tot i que ni el Ministeri de Cultura va difondre cap nota oficial ni Ernest Urtasun va fer cap referència als fons a les seves xarxes socials. El titular de Sumar sí que va optar per Bluesky per explicar les mesures de crisi habitatgària i va gravar contingut per a TikTok i Instagram per presentar el que va qualificar d’«històric paquet de mesures». Aquesta estratègia de comunicació indirecta contrasta amb la importància política del desplegament econòmic, especialment en un moment en què el departament de Urtasun ha de fer front a reptes com el reconeixement de Jordi Clos, nou acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, o la preparació d’events de pes com El Park Güell que s’afegeix a La Mercè 2026 amb un gran espectacle de música, dansa i cultura catalana.
49 línies d’ajuda i la qüestió dels robatoris als museus
Segons els objectius recollits per l’executiu, les 49 linies de subvencions pretén «apujar econòmicament projectes i iniciatives culturals rellevants per fomentar l’ecosistema cultural de la ciutat, el seu impacte social i econòmic i extendre les seves xarxes de col·laboració al conjunt del país». Les ajudes abasten institucions, equipaments, creació i exhibició, festivals, patrimoni, llibre i lectura, ciència i programes de proximitat. Tanmateix, Urtasun ha evitat fins ara assumir un pla nacional per fer front a l’oleada de robatoris als museus, una omissió que genera crítiques des dels sectors conservadors i que qüestiona la capacitat de resposta de l’administració davant delictes que afecten al patrimoni artístic.
Inversió pública i debat sobre la cultura catalana
La xifra de 120 milions acumulats en tres anys posa sobre la taula un debat més ample sobre el paper de l’Estat en el finançament cultural de Catalunya, especialment en un context on entitats com la Coordinadora de Colles Castelleres reclamen al Parlament que la cultura popular tingui veu pròpia en la nova llei de drets culturals, i on veus com la de Aitana defensen el català com a pilar essencial de la identitat territorial. Amb la cultura convertida en eix de debats polítics i socials, aquests 20 milions addicionals representen tant una oportunitat per consolidar Barcelona com a far cultural com un test per mesurar la voluntat real de l’executiu de dotar d’estabilitat financera un sector que enfrenta reptes estructurals, des de la salvaguarda del patrimoni fins a l’accés de la ciutadania a les arts.
Un model de subvencions directes sota l’ombra de la crisi habitatgària
El fet que Urtasun hagi estat més actiu en plataformes com Bluesky parlant de la crisi de l’habitatge que no pas anunciant aquesta partida cultural, posa en relleu les prioritats d’un executiu que intenta equilibrar invertiment en identitat territorial i necessitats socials urgents. La decisió de mantenir aquestes ajudes «a dedo», sense concurrencia competitiva comuna en altres departaments, alimenta el debat sobre la transparència en la gestió pública, mentre Barcelona prepara els escenaris per a un 2026 on la cultura ha de ser simultàniament vehicle de turisme, argument polític i bé social. La qüestió és si aquests 20 milions serviran per consolidar un ecosistema resilient o simplement per mantenir l’estatus quo d’un model que dependeix de la voluntat política de cada moment.
