La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi ha fet un pas més en el seu compromís amb el reconeixement del talent i la implicació social en el món de la cultura. En una cerimònia solemne celebrada aquest passat 16 de setembre a la Casa Llotja de Mar, l’històric saló d’actes que acull la institució, l’hoteler i mecenes Jordi Clos va ser investit com a acadèmic d’honor. Un nomenament que no respon a un gest protocol·lari, sinó que reconeix una trajectòria vital i professional que ha convertit la cultura, el patrimoni i el coneixement en eixos vertebradors de la seva acció pública i privada.
L’acte, que va reunir personalitats del món institucional, empresarial i cultural de Barcelona, va servir per posar de manifest una manera d’entendre la cultura que va molt més enllà de la contemplació passiva. La figura de Clos, president del Gremi d’Hotels de Barcelona, es projecta com la d’un agent actiu, capaç de generar ponts entre el sector privat i les institucions públiques, i també com la d’un ciutadà compromès amb la memòria i la divulgació del llegat històric. La seva incorporació a l’Acadèmia no és un punt d’arribada, sinó una plataforma per seguir impulsant una visió de la cultura com a motor de transformació social i de projecció internacional.
Un mecenes del patrimoni arqueològic amb visió de país
Si hi ha un àmbit on la tasca de Jordi Clos ha deixat una empremta inconfusible és en el de la preservació i difusió del patrimoni arqueològic. L’any 1993, en un moment en què la societat barcelonina començava a mirar cap a les seves arrels històriques amb una nova perspectiva, Clos va impulsar la creació de la Fundació Arqueològica Clos i del Museu Egipci de Barcelona. El que va començar com una col·lecció privada, forjada gràcies a la seva passió per l’antic Egipte, s’ha consolidat amb els anys com un dels centres de referència a l’Estat espanyol per a l’estudi i la divulgació de la civilització faraònica.
La seva visió no es va limitar a aixecar un equipament cultural. Des del primer moment, Clos va entendre que un museu del segle XXI havia de ser un espai viu, capaç de connectar amb tots els públics. Les exposicions temporals, les conferències, els tallers didàctics i les publicacions especialitzades han estat una constant en la seva gestió, convertint el museu en un veritable laboratori d’idees. Aquesta tasca ha contribuït de manera decidida a situar Barcelona al mapa de les grans ciutats europees que aposten per la divulgació del patrimoni antic, un esforç que també ha tingut un impacte notable en la dinamització cultural dels barris del voltant de la institució.
En aquest context de defensa de les arrels i de la identitat, cal subratllar que la cultura catalana viu un moment de reflexió sobre el seu futur, amb iniciatives que reclamen més presència popular a les institucions. La mateixa voluntat de fer arribar la cultura a tothom, sense barreres ni exclusions, és la que mou projectes com el que impulsa la Coordinadora de Colles Castelleres, que demana al Parlament que la cultura popular tingui veu pròpia en la nova llei de drets culturals. Una reivindicació que connecta directament amb la idea de Clos que el patrimoni i el coneixement són béns comuns que cal defensar i transmetre.
L’agraïment de Clos i el seu compromís renovat amb la memòria
Durant el seu discurs d’acceptació, Jordi Clos va voler mostrar el seu agraïment més sincer a l’Acadèmia per la distinció, però va anar més enllà del simple agraïment protocol·lari. Clos va reivindicar el paper de la cultura com a motor de coneixement i cohesió social, i va assegurar que aquest reconeixement institucional suposa, sobretot, una responsabilitat renovada per continuar treballant en la defensa del patrimoni històric. En les seves paraules, la cultura no pot ser un àmbit secundari o accessori, sinó que ha d’esdevenir una prioritat estratègica per a Barcelona i per a Catalunya, especialment en un món globalitzat on la identitat i la memòria són més necessàries que mai.
El nomenament d’enguany també arriba en un moment significatiu per al sector. D’una banda, la ciutat es prepara per a grans esdeveniments culturals que posaran de nou Barcelona al focus internacional, com la celebració de La Mercè, on espais emblemàtics com el Park Güell esdevenen escenaris de creació artística. De fet, la programació d’aquest any ha estat especialment pensada per reforçar el vincle entre cultura i territori, una línia que connecta amb la filosofia de Clos: el dret a la cultura no pot dependre del codi postal on es neix. Una màxima que també defensa el projecte del camión-teatro que porta les arts escèniques als pobles de Catalunya i que il·lustra perfectament aquesta voluntat d’accessibilitat.
La tasca de mecenatge de Clos, però, no s’ha limitat a l’àmbit arqueològic. El seu suport a projectes d’investigació, a la producció d’exposicions i a iniciatives educatives ha estat constant durant dècades. Una manera d’entendre el mecenatge com una eina per generar oportunitats i per obrir camins als joves investigadors, que sovint veuen limitat el seu futur per la manca de recursos. Aquesta filosofia, que posa l’accent en la funció social del col·leccionisme i del patrocini, ha estat una de les claus que l’Acadèmia ha tingut en compte a l’hora de distingir-lo.
Amb la incorporació de Jordi Clos, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi no només amplia el seu quadre d’acadèmics, sinó que es reafirma en la seva voluntat d’obrir-se a la societat. Una institució històrica que mira al futur, que vol reconèixer la feina ben feta i que entén que la preservació del llegat no és una mirada enrere, sinó una manera de construir un millor demà. El compromís de Clos, ara ja com a acadèmic d’honor, queda lligat al de la mateixa institució, en una aliança que promet donar molts fruits en els propers anys.
