Setembre de 2026 marca un nou cicle en la llarga i complexa disputa pel patrimoni cultural que ha enfrontat diferents institucions i col·lectius al llarg de les darreres dècades. La Plataforma Sijena Sí ha anunciat oficialment que commemorarà el pròxim 24 d’octubre el 90è aniversari de l’arrançament i posterior «expoli» de les pintures murals del Reial Monestir de Santa Maria de Sijena, uns fets històrics que han generat controvèrsia constant i que, segons els organitzadors de la jornada, continuen sent objecte d’interpretacions interessades i d’una creixent campanya de desinformació que distorsiona la memòria col·lectiva. L’efemèride pretén ser un punt de trobada per a les famílies afectades, els historiadors i tots aquells ciutadans que consideren que cal esclarir els detalls exacts d’una operació que va traslladar obres d’art de gran valor des del seu emplaçament original a Barcelona, on romanen exhibides en l’actualitat.
Els fets d’octubre de 1936: l’incendi, les milícies i l’encàrrec a Josep Gudiol
Els esdeveniments que van donar origen a aquesta disputa es van produir durant els mesos més convulsos de la Guerra Civil espanyola, quan el territori català vivia una situació de caos i violència generalitzada. L’octubre de 1936, el cenobi va ser incendiat per milicians anarquistes procedents de Barcelona, causant greus danys estructurals a l’edifici històric i posant en risc la integritat de les pintures murals que decoraven les seves parets internes. Davant d’aquesta situació d’emergència, la Generalitat de Catalunya, aleshores sota el control de les autoritats republicanes, va prendre la decisió d’encarregar a l’historiador i conservador Josep Gudiol l’extracció sistemàtica de les obres d’art, una actuació que en aquell moment va ser justificada com una mesura urgent de protecció patrimonial per evitar la pèrdua definitiva de les peces.
L’operació de remoció, que va ser portada a terme amb relativa rapiditat, va implicar l’arrancament físic de les pintures des dels seus murs originals, un procés que va deixar les superfícies exposades i vulnerables. Josep Gudiol, reconeguda figura en el món de la conservació artística de l’època, va coordinar l’extracció i el posterior trasllat de les obres cap a Barcelona, on van ser ingressades en les col·leccions que gestionava la Generalitat. Aquesta decisió, que en principi podria semblar tècnica i purament conservadora, ha esdevingut posteriorment el centre d’un intens debat jurídic i històric que enfronta les institucions catalanes amb els interessos de l’Església catòlica i les autoritats municipals d’Osca, que consideren que les obres haurien de romandre o ser retornades al seu lloc d’origen.
La commemoració del 24 d’octubre: visibilitzar l’«expoli» i combatre la desinformació
La Plataforma Sijena Sí ha dissenyat una jornada especial per reivindicar la memòria d’aquests fets i contribuir a esclarir els detalls exactes de l’operació de remoció de les obres, que segons els seus membres constitueix un autèntic «expoli» sistemàtic. L’event pretenu posar en relleu com les pintures van passar del monestir oscense al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on romanen exhibides en l’actualitat, generant un debat sobre la legitimitat d’aquesta situació que es perllonga durant gairebé un segle. La commemoració també busca posar en evidència el que consideren una narrativa institucional que ha minimitzat o distorsionat els fets, creant un ambient de desinformació que dificulta l’accés a la veritat històrica completa i que, segons els seus promotors, ha sofert una manipulació interessada al llarg dels anys.
Aquesta iniciativa s’emmarca en un context més ampli de reivindicació del patrimoni cultural i la memòria històrica que ha guanyat rellevància en els últims anys, similar a altres moviments que han tingut lloc a diferents indrets del territori, com el cas de Sitges commemora la Diada amb una jornada institucional i cultural per reivindicar la identitat catalana, on la memòria col·lectiva i la identitat territorial es tornen a posar en el centre del debat públic. La tensió entre la preservació del patrimoni i la sobirania cultural continua sent un tema sensible que afecta diferents col·lectius i que revela les ferides obertes per la Guerra Civil i les seves conseqüències polítiques i socials en l’actualitat, generant debats que transcendixen el món estrictament acadèmic i arriben a la societat civil.
El conflicte legal i la sentència judicial contra el MNAC
El conflicte no es limita a l’àmbit commemoratiu o simbòlic, sinó que ha arribat als tribunals de justícia amb conseqüències legals directes per a les institucions implicades. Recentment, la justícia ha ordenat al Museu Nacional d’Art de Catalunya la devolució de les pintures de Sijena en un termini de 56 setmanes, una sentència que suposa un punt d’inflexió en la disputa legal que enfronta les parts des de fa anys i que reconeix, de fet, la irregularitat en la gestió del patrimoni artístic durant la contesa bèl·lica. Aquesta resolució judicial obre el camí cap a la tornada d’aquestes obres d’art al seu emplaçament original, tot i que el procés legal i logístic per dur-ho a terme presenta encara nombrosos desafiaments tècnics i administratius que hauran de ser resolt pels tribunals.
Les implicacions d’aquesta sentència són profundes i poden establir un precedent significatiu per a altres peces patrimonials que es troben en situacions similars d’apropiació o desplaçament durant conflictes armats. El cas de Sijena exemplifica com la Guerra Civil espanyola va generar un autèntic botí cultural que ha estat motiu de disputa durant gairebé un segle, i que continua generant debats sobre la propietat, la custòdia i la responsabilitat històrica. De fet, analistes culturals han assenyalat que la nova cultura catalana es rebel·la contra les imposicions de l’independentisme, un moviment que també qüestiona com s’ha gestionat el patrimoni històric des de les diferents administracions al llarg dels darrers anys, generant tensions entre la voluntat de preservació i les reivindicacions territorials que afecten el futur del MNAC.
Reflexions sobre el llegat patrimonial i el futur de les pintures oscenses
Les pintures de Sijena, considerades entre les obres més rellevants del gòtic internacional català, van ser arrancades de les seves parets originals en condicions d’emergència i traslladades a Barcelona per a la seva conservació, però el que en principi va ser una mesura de protecció es va convertir en una retenció indefinida que ha generat enfrontaments legals i polítics que persisteixen en l’actualitat. La commemoració del pròxim 24 d’octubre no només servirà per recordar els fets de 1936, sinó que també representarà un moment de reflexió sobre el futur d’aquestes obres i les condicions del seu possible retorn al monestir original. Amb la sentència judicial recent i la campanya de la plataforma ciutadana, el debat sobre la propietat, la custòdia i la devolució del patrimoni cultural segueix sent viu i amb repercussions en el panorama institucional català, exigint una resolució que respecti tant la història com els drets de les diferents parts implicades en una disputa que ja té més d’un segle d’antiguitat.
