Aquells fragments de paper que cada dia passen de mà en mà sense que ens aturem a contemplar-los estan a punt de canviar. Els bitllets de l’euro, la moneda que des de fa més de dues dècades identifica visualment el projecte d’integració econòmica més ambiciós del continent, iniciaran un procés de renovació disseny que culminarà el 2026 i que, per primera vegada, comptarà amb la participació directa dels ciutadans europeus. El Banc Central Europeu (BCE) ha obert una enquesta ciutadana per recollir opinions sobre els nous dissenys que substituiran els icònics bitllets emesos originalment el 2002, aquells que representaven finestres, ponts i capitals europees en un estil clarament inspirat en el moviment modernista.
La consulta pública, disponible fins que es prengui la decisió definitiva a finals de 2026, arriba emmarcada en un debat profund sobre què ha de representar visualment la moneda única. El grup consultiu nomenat pel BCE ha reduït les propostes inicials a dos grans temes: «Rius i ocells» i «La cultura europea». Duesvisions aparentment oposades que reflecteixen tensions entre el que és natural i el que és construït, entre la identitat territorial i la identitat cultural, entre el passat prístin i el llegat compartit.
De les finestres de 2002 als simbolismes del 2026
Quan l’euro es va llançar a la circulació el gener de 2002, els bitllets van néixer amb una estètica deliberadament abstracta i supranacional. Les finestres i els arcs que apareixien als diferents valors no representaven monuments concrets sinó l’esperit d’obertura d’Europa cap al món. Els ponts, amb els seus estils arquitectònics successius des del clàssic fins al modern, simbolitzaven la connexió entre pobles i cultures. No hi havia cares de presidents ni herois nacionals; no hi havia escenes històriques reconeixibles. L’objectiu era precisament evitar que la moneda única fos percebuda com un instrument d’un sol país o una sola tradició.
Aquella decisió, defensada en el seu moment com a garant de neutralitat, ha estat qüestionada les darreres dècades. Molts ciutadans expressen que els bitllets actuals transmeten una imatge fredament tècnica, buida de contingut emocional. En un moment en què el projecte europeu travessa crisis existencials —des del Brexit fins a les tensions amb Polònia i Hongria, passant per la gestió migratòria i les desigualtats internes—, la necessitat de reconnectar la ciutadania amb els valors fundacionals de la Unió s’ha fet més urgent que mai. D’aquí que el BCE hagi optat per obrir el debat i permetre que els europeus participin escollint no només el disseny final, sinó el concepte mateix que ha d’inspirar-lo.
Els два temas finalists no podrien ser més diferents. Per una banda, «Rius i ocells» proposa un retorn a la natura com a element unificador: rius que travessen continents i aus que migren sense respectar fronteres estatals. És una imatge potent de la unitat biològica del continent, de la connectivitat ecològica que existeix més enllà de les divisions polítiques. Presenta l’Europa natural com a patrimoni comú, un recordatori que compartim un mateix espai geogràfic i uns mateixos ecosistemes que no entenen de murs ni de duanes.
D’altra banda, «La cultura europea» apostaprecisament pel que les persones han construït al llarg de mil·lennis: la filosofia grega, la grandesa de Roma, l’arquitectura romànica i gòtica, la revolució científica, les arts plàstiques, la literatura, la música clàssica. És un tema que reconeix que la identitat europea no és sols un concepte geogràfic o biològic sinó un llegat intel·lectual i artístic que ha marcat la civilització mundial. La Comissió per a la Ciutadella del Coneixement, amb la seva ambiciosa inversió de 500 milions d’euros, és precisament un exemple contemporani d’aquesta voluntat de posar el coneixement i la ciència al centre del projecte europeu.
El valor simbòlic d’escollir la cultura com a emblema monetari
Si ens preguntem què ha donat Europa al món que realment la defineix com a civilització diferenciada, la resposta apuntarà, gairebé inevitablement, cap al domini de les idees. La democràcia, nascuda a Atenes; el dret romà, base dels nostres ordenaments jurídics; el Renaixement i la revolució científica que van canviar la comprensió de l’univers; la Il·lustració i els drets humans; la música clàssica, el cinema, l’arquitectura… Tots aquests fenòmens van néixer aquí i des d’aquí es van escampar globalment, transformant cultures arreu del planeta.
Representar tot aquest llegat en un bitllet no és una qüestió menor. Significa triar, entre centenars de figures i obres, quines expressen millor l’esperit col·lectiu. Significa decidir si el bitllet de deu euros ha de portar la imatge d’Aristòtil o de Leonardo, de Goethe o de Mozart, de Marie Curie o de Picasso. I aquesta decisió, per mínima que sembli, té un component pedagògic immens: cada cop que un ciutadà agafi un bitllet, sostindrà a les mans un fragment d’història cultural que li recorda d’on ve i què ha aportat la seva societat al conjunt de la humanitat.
No és casualitat que països com Catalunya hagin apostat decididament pel turisme cultural com a eix estratègic de desenvolupament. El govern català ha impulsat el 2026 com l’Any del Turisme Cultural, amb la voluntat de consolidar el territori com a destinació de referència mundial. Aquesta decisió xoca, però, amb disputes històriques com la que envolta les pintures de Sijena, avui complint el 90è aniversari de l’expoli, una controvèrsia que recorda que la qüestió cultural a Europa no sempre és un terreny de consensus sinó un camp de battalles identitàries i territorials.
I és aquí on emergeix una pregunta fonamental: quina Europa volem veure reflected als nostres bitllets? Una Europa natural, Harmònica, disconnectada de les tensions històriques? O una Europa que assumeixi el seu llegat cultural en tota la seva complexitat, incloent-hi les disputes, les conquestes i lestransformacions que l’han definit com a tal? La segona opció és, segurament, la més honesta i la que més s’adiu amb la realitat d’un continent que ha après de les seves pròpies tragèdies i que ha trobat en la cultura compartides un camí de diàleg i de pau.
Participació ciutadana i futur de la moneda única
El fet que el BCE hagi decidit obrir una consulta ciutadana no és un gest gratuït. Respond a una demanda creixent d’apropiació del projecte europeu per part dels seus ciutadans. Des de la crisi financera de 2008, i especialment des de la crisi migratòria de 2015 i la pandèmia de 2020, una part significativa de la ciutadania ha percebut les institucions europees com a entitats distants i tecnocràtiques, incapaces de respondre a les seves inquietuds quotidianes. Implicant les persones en decisions aparentment tan tècniques com el disseny d’un bitllet, el BCE busca restablir un pont de confiança, fer tangible la idea que Europa no és sols una burocràcia sinó un projecte compartit.
Tanmateix, la participació real en consultes d’aquest tipus acostuma a ser baixa. Els mecanismes d’enquesta en línia, tot i ser accessibles, requereixen un esforç deliberat que molts ciutadans no estan disposats a fer, especialment quan es tracta de temes percebuts com a complexos o abstractes. És probable que el perfil predominant de participants acabi sent el de persones ja compromeses amb la causa europeista, la qual cosa pot distorsionar el resultat final. Això no treu valor al procés, però sí que obliga a interpretar-ne els resultats amb cautela.
El que sí que està clar és que la decisió que es prengui el 2026 tindrà un impacte que anirà molt més enllà de l’estètica monetària. Els bitllets de l’euro circulen per més de 340 milions de persones a vint dels vint-i-set estats membres de la Unió Europea. Són, de fet, l’objecte quotidià amb major difusió visual de tota la construcció europea. Cada cop que algú paga amb un bitllet de vint euros, estén cap a la caixa un document que parla d’ell i del món en què viu. Que en aquest document s’hi representi un riu o una obra d’art, un ocell o un geni cultural, no és una qüestió menor: és una declaració d’identitat que arriba a les mans de milions de persones cada dia.
Europa té pendent, encara avui, definir amb claredat què la constitueix com a subjecte col·lectiu. La cultura, amb tota la seva riquesa i contradicció, ofereix un marc idoni per fer-ho. Els rius flueixen i les aus migren, però són les persones les que construeixen significats, les que composen simfonies, les que pinten catedrals i les que escriuen filosofies que transformen el món. Triar la cultura com a eix del nou disseny dels bitllets seria, al capdavall, triar-nos a nosaltres mateixos: la nostra memòria, la nostra creativitat, el nostre llegat compartit.
En un moment en què les identitats nacionals es rigiditzen i els populismes assetgen els valors democràtics, disposar d’un emblema monetari que ens recordi el que tenim en comú potser no resoldrà els grans desafiaments del continent, però sí que ajudarà a mantenir viva la consciència d’una herència col·lectiva que mereix ser preservada i celebrjada. Perquè la història no és sols el que vam fer sinó el que vam crear, i en aquest sentit, Europa pot estar-ne justament orgullosa.
