En el marc d’una col·laboració científica sense precedents que traspassa fronteres i disciplines, la comunitat acadèmica internacional s’apresta a viure un moment decisiu per a la comprensió de l’arrel medieval de Catalunya. L’Acadèmia de Ciències d’Àustria i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a través de la seva àrea ICREA, han posat en marxa un ambiciós projecte d’investigació bilateral de quatre anys que prometeix revolucionar el coneixement sobre la cultura carolingia a Septimània i Catalunya durant els segles IX i XI. La injecció econòmica, provinent del Fons Austriac per a la Ciència (FWF), ascendeix a 600.000 euros, una xifra que certifica la rellevància estratègica i l’excel·lència esperada d’aquesta empresa intelectual. El projecte, amb el títol anglosaxó «Carolingian Culture in Septimania and Catalonia: The Transformation of a Multi-Ethnic Middle Ground of the Euro-Mediterranean World», no és només una exercici d’erudició clàssica; és una operació d’arqueologia intel·lectual dissenyada per restituir un paisatge literari gairebé oblidat i, amb ell, les claus de la construcció d’identitats religioses, culturals i-polítiques que definirien el futur Principat.
La importància d’aquesta iniciativa radica en la seva capacitat per abordar un «tresor gairebé desconegut fins ara», segons les pròpies paraules del professor Matthias M. Tischler, investigador ICREA al Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana de la UAB i codirector de l’empresa al costat del professor Walter Pohl, director de l’Institute for Medieval Research de l’Acadèmia de Ciències d’Àustria. La Septimània i la Catalunya carolingies van constituir una «terra mitjana multiètnica» (middle ground) a la Mediterrània occidental, un laboratori on van conviure i interactuar gots, francs, jueus, àrabs i populationes romanitzades. El patrimoni textual generat en aquest context —bíbies latines, exègisi, textos litúrgics i cròniques historiogràfiques— és el substrat sobre el qual es va forjar la consciència col·lectiva que, segles després, cristal·litzaria en la identitat catalana. Entendre aquesta transmissió cultural no és, per tant, una qüestió merament acadèmica, sinó una necessitat imperativa per a una societat que busca les seves arrels en un passat complex i plural. Aquesta visió estratègica connecta directament amb les polítiques públiques actuals de valorització del patrimoni, com evidència el fet que Catalunya destinarà 5 milions d’euros a una campanya de promoció de turisme cultural, reconeixent el valor econòmic i social d’un llegat que aquest projecte ajudarà a documentar científicament.
Des d’una perspectiva metodològica, l’empresa adopta un enfocament holístic i tecnològicament avançat, allunyat de l’estudi aïllat de codis individuals. La creació d’una base de dades integral que aglutiní manuscrits, fragments, documents medievals i moderns, així com la bibliografia científica exhaustiva derivada, representa un salt qualitatiu en la gestió del coneixement filològic i històric. Aquesta infraestructura digital permitirà traçar mapes de transmissió textual, identificar centres de producció scriptòria i analitzar la circulació d’idees amb una precisió fins ara inassolible. La rigorositat analítica que exigeix un projecte d’aquesta envergadura recorda la importància de mantenir un anàlisi tècnic, no polític, al pasaje de les fonts històriques, evitant anacronismes i lectures teleològiques que han plasmat, sovint, la historiografia tradicionalista.
Una aliança científica transnacional amb finançament substancial
L’estructura de governança del projecte reflecteix la seva naturalesa genuinament europea i col·laborativa. La direcció bicèfala, repartida entre Viena i Barcelona, garanteix un equilibri entre la tradició germanòfila d’estudios medievals —exemplificada per la figura de Walter Pohl, referent mundial en l’estudi de les identitats ètniques a l’alta edat mitjana— i la vitalitat de la recerca catalana, impulsada per la ICREA com a instrument de captació i retenció de talent global. El FWF, principal agència de finançament de la recerca bàsica a Àustria, ha validat l’excel·lència del disseny metodològic i la viabilitat dels objectius mitjançant una convocatòria competitiva, assegurant així la independència intel·lectual i la solvència econòmica durant el quadrienni 2024-2028.
- Entitats principals:Academia de Ciències d’Àustria (Institute for Medieval Research) i UAB (Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana, ICREA).
- Investigadors principals (PIs): Prof. Walter Pohl (Viena) i Prof. Matthias M. Tischler (Barcelona, ICREA).
- Finançador:Fons Austriac per a la Ciència (FWF).
- Pressupost total:600.000 euros.
- Durada:4 anys (projecte bilateral Viena-Barcelona).
- Títol oficial:«Carolingian Culture in Septimania and Catalonia: The Transformation of a Multi-Ethnic Middle Ground of the Euro-Mediterranean World».
Objectius centrals: la construcció d’identitats a l’edat mitjana
El nucli teòric del projecte gira al voltant d’un concepte clau: la construcció d’identitats. Lejos de considerar la identitat com una essència estàtica i donada, l’equip assumeix el paradigma actual que la entén com un procés dinàmic, negociat i performatiu, articulat a través de pràctiques textuals, rituals litúrgics i narratives historiogràfiques. Els segles IX i XI representen el període formatiu per excel·lència: la descomposició de l’Imperi Carolingí, l’aparició de comtats autonomes (com Barcelona, Girona, Ausona), la pressió de l’al-Àndalus i la reforma gregoriana configuren un escenari de fluïdesa on els textos no només reflecteixen la realitat, sinó que la produeixen activament.
- Patrimoni textual carolingi: Recuperació, edició i estudi de manuscrits i fragments conservats a arxius i biblioteques de l’antiga Septimània (actual Languedoc-Rosselló) i Catalunya Vella.
- Identitats religioses: Anàlisi de la transmissió de la Bíblia latina (Vulgata), la seva exègesi i la pràctica litúrgica com a vectors de cohesió o diferenciació comunitària.
- Identitats culturals: Estudi de la circulació de sàvils, hagiografies i tractats teològics que definien el «ser cristià» en la frontera pirinenca.
- Identitats polítiques: Examen de la historiografia (cròniques, gesta comitum, diplomes) com a eina de legitimació del poder comtal i de definició territorial davant francs i andalusins.
Metodologia: una base de dades exhaustiva de manuscrits i fragments
Una de les aportacions més disruptives del projecte serà la construcció d’una base de dades relacional oberta i interoperable. Actualment, la informació sobre els fons carolingis d’aquesta àrea geogràfica està fragmentada en catàlegs parcials, publicacions antigues de difícil accés i arxius dispersos entre França, Espanya i el Vaticà. El nou recurs digital integrarà:
- Descripcions codicològiques estandarditzades (segons estàndards TEI/XML) de tots els manuscrits i fragments identificats.
- Metadades de transmissió textual: còpies, variants, gloses, marginalies i evidències d’ús litúrgic o escolàstic.
- Provenència i circulació: rastreig de moviments entre scriptoria (p. ex. Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Vic, Narbona, Elna, Lagrasse).
- Bibliografia crítica actualitzada: vinculant cada testimoni textual amb l’estat de la qüestió historiogràfica.
- Imatges d’alta resolució (on els drets o la col·laboració institutional ho permetin) per a l’estudi paleogràfic remot.
Esta infraestructura no només servirà al propi equip, sinó que es convertirà en un recurs de referència per a la comunitat científica internacional, democratitzant l’accés a fonts primàries que, fins ara, requerien estades de recerca costoses i complexes permisos.
Equip multidisciplinari i col·laboracions internacionals
La complexitat dels objectius exigeix una equip heterogeni i altament especialitzat. El nucleu de recerca agrupa especialistes d’Alemanya, Àustria, República Txeca i Catalunya, garantint una diversitat de tradicions historiogràfiques i competències lingüístiques (llatí medieval, alemany antic, occità, hebreu, àrab) indispensable per abordar la realitat multiètnica de la regió. A més, el projecte compta amb el suport d’experts externs de França i Països Baixos, païssos clau per a l’estudi de la Septimània i de la transmissió textual carolingia a Europa occidental. Aquesta xarxa transnacional facilita l’accés a fons d’arxiu (Bibliothèques municipales de Narbona, Carcassona, Montpellier; Arxiu de la Corona d’Aragó; Biblioteca de Catalunya; Arxius diocesans) i la realització de séances de treball col·laboratiu.
Activitats previstes: tallers a Viena i Barcelona com a motors de difusió
La transferència de coneixement i el debat científic s’estructuren al voltant d’un programa de tallers internacionals que alternaran seu entre Viena i Barcelona. Aquestes trobades no seran simples conferències, sinò laboratoris de treball on es presentaran resultats parcials, es discutiran problemes metodològics (p. ex. datació de fragments, atribució de scriptoria, anàlisi de xarxes textuals) i es planificaran les fases següents de la base de dades. La participació oberta a joves investigadors (doctorands, postdocs) és una prioritat declarada, assegurant la formació de la propera generació de medievalistes especialitzats en aquest àmbit geogràfic i temàtic. Els resultats finals —edicions crítiques, monografies col·lectives, articles d’alta impacte i la pròpia base de dades— asseguraran una visibilitat duradera.
Implicacions estratègiques: més enllà de l’acadèmia, una eina per al present
La finalització d’aquest projecte no marcarà el final d’una línia d’investigació, sinò l’obertura d’un nou camp d’estudis sobre les arrels medievals de la identitat col·lectiva catalana i occitana. Les implicacions estratègiques són múltiples i profundes:
- Revisió historiogràfica: Superació de narratives nacionals decimonòniques (tant franceses com espanyoles) que van projectar identitats modernes sobre un passat fluït, recuperant la complexitat multiètnica i multilingüe del món carolingí pirinenc.
- Patrimoni cultural i turisme intel·ligent: La documentació rigorosa de llocs de memòria, rutes de manuscrits i centres de producció cultural proporcionarà contingut verificat per a itineraris turístics d’alta valor afegit, alineats amb la estratègia de promoció del turisme cultural impulsada per la Generalitat.
- Educació i ciutadania: Materials didàctics derivats de la recerca permetran ensenyar la història medieval de Catalunya des d’una perspectiva crítica, plural i basada en fonts primàries, fomentant una ciutadania informada i resistent a simplismes identitaris.
- Cooperació científica europea: El model de col·laboració bilateral Viena-Barcelona, financiat per l’FWF, serveix d’exemple per a futures convocatòries del Horitzó Europa o programes bilaterals similars, reforçant l’Espai Europeu de la Recerca.
- Humanitats digitals: La base de dades, dissenyada segons principis FAIR (Findable, Accessible, Interoperable, Reusable), posicionarà la recerca catalana i àustria a la vanguarda de les Humanitats Digitals aplicades a l’estudi del manuscrit medieval.
En definitiva, aquest projecte representa un salto qualitatiu en la comprensió de les arrels textuals i identitàries de Catalunya. Al iluminar el «tresor gairebé desconegut» de la cultura carolingia a Septimània i Catalunya, no només es fa justícia a uns manuscripts silenciats per la història, sinò que es dota la societat actual d’un mirall on reconèixer la pluralitat, la connexió euro-mediterrània i la capacitat d’adaptació que van definir els orígens d’aquesta terra. La ciència, rigorosa i col·laborativa, esdevé així la millor aliada d’una identitat que, lluny de ser una essència tancada, és el fruit d’un diàleg mil·lenari amb el passat.
