L’escenari polític de Quito es troba sota el microscopi arran de la controvertida decisió sobre la tarifa del passatge urbà, un tema que, segons l’anàlisi d’experts i l’observació periodística, transcendeix la mera gestió tècnica per endinsar-se en el terreny del càlcul electoral. Aquesta situació, que s’ha desenvolupat públicament en les darreres setmanes i ha generat un debat intens entre ciutadans, transportistes i autoritats municipals, posa de manifest la tensió inherent entre les necessitats operacionals d’un servei essencial i les estratègies polítiques en un context preelectoral. Des de l’aparició d’una frase que resumia la dinàmica política actual —»Mentre els transportistes cuiden els seus interessos i amb raó, l’alcalde de Quito cuida els interessos del poble»— l’atenció s’ha centrat en la discordança entre les recomanacions tècniques i els acords polítics, especialment davant l’aproximació de les eleccions locals de 2027. La data del 1 de juny de 2026 marca un moment clau per a la comprensió d’aquest entramat, mentre l’espera de set mesos per a l’aplicació d’una nova tarifa consensual suscita interrogants sobre la veritable motivació darrere de la decisió municipal i el sorprenent consens dels operadors del transport.
La Discrepància entre la Tarifa Tècnica i l’Acord Polític
El cor del debat resideix en una disparitat evident entre el cost operatiu real del servei de transport públic i la tarifa finalment acordada. Els estudis tècnics independents han establert que el cost del passatge a Quito oscil·la entre 0,45 i 0,46 dòlars. Aquesta «tarifa tècnica» reflecteix les despeses d’operació, manteniment, renovació de flota i salaris, entre altres factors que asseguren la sostenibilitat del sistema. No obstant això, en les taules tècniques de negociació entre el Municipi de Quito i els representants dels transportistes, es va arribar a un consens per fixar la tarifa en 0,40 dòlars. Aquesta xifra implica que, de la diferència respecte al cost tècnic, cinc centaus seran coberts mitjançant un subsidi municipal, una mesura que busca alleujar la càrrega econòmica sobre els usuaris. La implementació d’aquesta nova tarifa, segons l’acord, no serà immediata, sinó que es preveu per a l’1 de gener de 2027, una data que ha generat una considerable especulació pública.
L’Enigma de l’Esperar Set Mesos i el Consens dels Transportistes
La decisió d’esperar set mesos per aplicar la nova tarifa de 0,40 dòlars, amb un subsidi de 5 centaus, ha estat objecte de perplexitat per part de la ciutadania. Si la necessitat d’ajustar la tarifa és tècnicament justificada i un consens ha estat assolit, la lògica suggeriria una aplicació més ràpida. La pregunta que emergeix és clara: per què aquesta dilació fins a l’1 de gener de 2027? L’anàlisi política suggereix que aquesta pausa podria estar sincronitzada amb el calendari electoral, una tàctica per evitar un impacte negatiu en la imatge de l’administració municipal abans de comicis crucials. Més enigmàtic encara és l’aparent acceptació per part dels transportistes de mantenir l’actual tarifa de 0,35 dòlars durant aquests set mesos addicionals. Els operadors havien declarat reiteradament la seva situació de fallida a causa de l’insuficient valor del passatge, fent que el seu acord per congelar la tarifa actual resulti un «misteri» per a l’opinió pública, aixecant dubtes sobre possibles contrapartides no revelades o una estratègia a llarg termini que transcendeix les urgències immediates.
El Càlcul Polític en Temps d’Eleccions
La frase «no és gestió, és càlcul polític» ressona amb força en l’actualitat de Quito. L’enginyer Marco A. Zurita Ríos, autor de l’anàlisi original, subratlla com les decisions que afecten directament la vida dels ciutadans sovint estan impregnades de consideracions electorals més que de pures necessitats administratives o tècniques. En un període marcat per la proximitat d’eleccions, l’alcalde de Quito estaria, segons aquesta visió, immers en una «jugada mestra» destinada a capitalitzar el suport popular o a mitigar el descontentament abans dels comicis. Aquesta dinàmica no és exclusiva de Quito, sinó que es manifesta en diversos contextos on els governs han d’equilibrar la pressió popular amb les necessitats de gestió, recordant les complexes interaccions que poden generar el caos normatiu en l’administració pública.
La Incursió Furtiva d’Altres Actors Polítics
El panorama polític es complica amb la intervenció d’altres figures. Enmig de l’enfocament de l’alcalde en les seves estratègies electorals, un altre polític ha irromput «furtivament» en l’escena, envaint la jurisdicció municipal amb promeses impactants. Durant l’Informe a la Nació del passat 24 de maig, un esdeveniment de gran rellevància nacional, aquest actor va declarar que «La capital mereix tenir un transport públic de primer nivell» i, amb gran eufòria, va prometre la construcció de l’extensió del Metro de Quito «amb mà pròpia». Aquesta afirmació, llançada en un context de transcendència nacional, deixa a la «curiositat» si aquesta obra seria finançada i executada pel Govern central o per un «esperat nou alcalde del seu partit». Aquesta maniobra, considerada una «frase-esquer», il·lustra com els projectes d’infraestructura clau es converteixen en instruments de campanya electoral, intentant guanyar suports i influència en la política local i nacional, en una estratègia que podria reflectir les tàctiques de diferents forces polítiques, com s’analitza en el context d’altres moviments amb la dissecció d’una força política en ascens.
El Poble Davant les Estratègies de Captació de Vots
La dinàmica descrita per Zurita Ríos apunta a una realitat on els polítics, especialment en temps d’eleccions, «aguditzen la seva facultat d’enganyar a un poble innocent». Aquesta innocència es refereix a la dificultat de la ciutadania per discernir entre una gestió genuïna, basada en l’anàlisi tècnica i les necessitats a llarg termini, i les tàctiques calculades per obtenir beneficis electorals. La retòrica de la «cura dels interessos del poble» s’utilitza com a escut, fins i tot quan les decisions preses generen incoherències o retards incomprensibles des d’una perspectiva de gestió eficient. La promesa de subsidis o de grans obres públiques, en aquest context, pot ser percebuda com una estratègia per mitigar el descontentament immediat o per sembrar expectatives, més que com una solució integral i sostenible. Aquesta realitat exigeix una major vigilància i capacitat crítica per part dels ciutadans.
Les Implicacions a Llarg Termini per a la Sostenibilitat del Transport
L’ajornament de l’aplicació d’una tarifa tècnicament justificada i la congelació de la tarifa actual, sota la justificació de càlcul polític, tenen implicacions significatives per a la sostenibilitat del sistema de transport públic a Quito. Si els transportistes operen amb una tarifa que consideren insuficient per cobrir els seus costos, la qualitat del servei podria deteriorar-se a llarg termini. La manca d’inversió en manteniment de flotes, la renovació de vehicles i la millora de la infraestructura podrien ser conseqüències directes. A més, el subsidi de 5 centaus per cada passatge, que es preveu a partir de gener de 2027, representa una càrrega fiscal per al Municipi, que eventualment haurà de ser finançada amb fons públics, desviant recursos d’altres àrees necessàries per al desenvolupament urbà. La decisió actual, per tant, no només és un tema de preu, sinó que es converteix en un reflex de la salut financera i operativa del sistema de transport metropolità.
En síntesi, la discussió sobre la tarifa del passatge a Quito es revela com un cas paradigmàtic de la intersecció entre la gestió pública i la política electoral. La dilació en l’aplicació d’una tarifa consensuada, les contradiccions en les posicions dels transportistes i l’aparició de promeses polítiques fora de la jurisdicció municipal, tot això en un context preelectoral, subratllen que, sovint, les decisions que afecten els serveis essencials són dictades més per l’agenda política que per l’eficiència tècnica o la necessitat immediata. Aquesta dinàmica no només genera incertesa entre la població, sinó que també pot comprometre la qualitat i la viabilitat a llarg termini dels serveis públics. La ciutadania de Quito, com tants altres en contextos similars, queda en una posició de «poble innocent» davant els «càlculs polítics» que modelen el seu present i futur.
Fuente original: https://www.eluniverso.com/opinion/cartas-al-director/no-es-gestion-es-calculo-politico-nota/
