El president del Govern, Pedro Sánchez, ha mantingut un discurs ferm sobre la necessitat i la presència d’una estabilitat política fonamental per al bon acompliment econòmic del país. No obstant això, un examen detingut de la dinàmica legislativa i parlamentària que ha caracteritzat el seu executiu, especialment des de finals de 2023, revela un panorama de profunda incertesa i volatilitat. Aquest article analitza com la producció regulatòria rècord, l’ús extensiu del decret llei i la constant dependència de suports parlamentaris fragmentats han generat una inseguretat jurídica sense precedents, desmentint la premissa d’estabilitat i plantejant seriosos interrogants sobre la direcció econòmica i legislativa d’Espanya.
La inestabilitat política i el laberint parlamentari
La reticència de Pedro Sánchez a convocar eleccions anticipades s’ha justificat sota l’argument que l’estabilitat política és un pilar per al rendiment econòmic. Aquesta premissa, però, xoca amb la realitat d’una gestió governamental marcada per un vaivé parlamentari gairebé constant. Des de finals de 2023, l’executiu s’ha vist a mercè de les exigències dels partits separatistes, una dinàmica que ha obstaculitzat l’aprovació d’un volum significatiu de les reformes pactades amb les autoritats de Brussel·les en el marc dels fons de recuperació postpandèmia. Aquesta situació s’ha agreujat per l’ús reiterat i, segons els crítics, abusiu de la figura del decret llei. Aquesta eina, concebuda per a situacions d’emergència, ha esdevingut un mecanisme habitual per a la regulació dels assumptes més diversos, incloent-hi diversos decrets òmnibus, un dels quals va ser rebutjat pel Congrés el passat gener.
Incertesa regulatòria: un fre per al teixit empresarial
A la inestabilitat política s’hi afegeix una incertesa regulatòria derivada dels canvis normatius constants, amb especial incidència en els àmbits fiscal i laboral. Aquesta proliferació legislativa ha generat un complex trencaclosques per a les empreses, que han de fer front a un marc legal en evolució permanent. Contràriament a la percepció de la Moncloa, l’abundància de normes no s’ha traduït en una millor regulació, sinó en l’efecte contrari: una major confusió i dificultat d’aplicació.
Les principals patronals del país han denunciat de manera consistent l’elevada inseguretat jurídica generada per aquesta dinàmica legislativa, que s’ha consolidat com el principal motiu de preocupació entre els empresaris. Aquesta inquietud es va materialitzar el passat 13 de maig, quan vuit de les majors associacions empresarials de diverses comunitats autònomes van signar un manifest a Logronyo, reclamant una major seguretat jurídica i certesa normativa. Aquestes organitzacions representaven a:
- La Rioja
- Àlaba
- Navarra
- Burgos
- Sòria
- Aragó
- Cantàbria
- Astúries
Aquesta demanda no és aïllada. L’últim Informe Perspectives 2026 de KPMG i la CEOE va revelar que el 62% dels enquestats exigien un marc regulatori més estable. Aquesta situació reflecteix una preocupació transversal en el sector productiu, tal com altres sectors han manifestat en moments de gran incertesa, com es va veure en la iniciativa «El Comerç Alimentari Surt al Carrer a A Coruña Reclamant Millores Essencials», on les demandes de millores essencials transcendeixen els sectors.
L’inflació legislativa en l’àmbit fiscal
L’àmbit fiscal s’ha erigit com el camp on s’ha concentrat el major nombre de modificacions normatives des de 2018. Sota el mandat de l’aleshores ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, s’han reformat i impulsat un total de 140 figures tributàries. Aquesta xifra inclou l’augment de les cotitzacions socials, una mesura destinada a intentar pal·liar el dèficit de les pensions públiques. Aquestes constants revisions generen no només complexitat sinó també una dificultat afegida per a la planificació econòmica tant de particulars com d’empreses, que veuen com les regles del joc fiscal canvien amb una freqüència considerable.
La ‘contrarreforma’ laboral i la seva repercussió
Un altre dels sectors on la inflació legislativa ha assolit cotes inèdites és el laboral. Els advocats especialitzats en Dret del treball alerten que el Ministeri de Yolanda Díaz ha promogut en els últims dos anys una espècie de «contrarreforma laboral». Aquesta ha modificat, en la pràctica i sense el consens necessari, una part substancial dels elements centrals de la reforma aprovada amb el beneplàcit dels agents socials a finals de 2021 i ratificada pel Congrés dels Diputats a principis de 2022. Aquesta revisió unilateral del marc laboral genera incertesa en les relacions laborals i pot tenir un impacte en la competitivitat i la creació d’ocupació, en un context ja marcat per la complexitat normativa en altres àrees, com ara el laberint de l’acord de Gibraltar, que també posa de manifest les dificultats de negociació i implementació de marcs complexos.
El cost econòmic del caos normatiu
Per quantificar l’abast del caos normatiu impulsat per l’executiu de PSOE i Sumar, una anàlisi recent de l’Institut Juan de Mariana conjuntament amb el Centre d’Estudis, Formació i Anàlisi Social del CEU projecta xifres significatives. L’estudi indica que un 84% de les 243 iniciatives amb rang de llei aprovades entre mitjans de 2018 i el primer trimestre d’aquest exercici són susceptibles de derogació total o d’una reforma profunda. Aquesta conclusió es fonamenta en diversos factors:
- El seu caràcter innecessàriament intervencionista.
- La seva mala tècnica normativa.
- La seva feble justificació funcional.
A aquestes iniciatives legislatives caldria sumar-hi les milers d’ordres que emanen cada mes dels diferents ministeris, amplificant encara més la densitat regulatòria. Segons les estimacions d’aquest estudi, la reducció d’aquestes duplicitats i ineficiències podria suposar un estalvi per a les empreses i les llars d’aproximadament 90.000 milions d’euros, una xifra equivalent al 5% del PIB.
La resposta política i la necessitat de certesa
Davant aquesta complexa xarxa legal, el Partit Popular (PP) ha registrat una proposició no de llei al Congrés dels Diputats en la qual insta el Govern a elaborar un pla estratègic per a la simplificació i estabilització del marc normatiu. Aquesta iniciativa subratlla la creixent preocupació política per les conseqüències d’un entorn legislatiu que es percep com a sobrecarregat i imprevisible. La demanda de major certesa normativa no és només una qüestió de tècnica jurídica, sinó una necessitat fonamental per a la confiança inversora i el desenvolupament econòmic del país.
El panorama actual, marcat per una inestabilitat legislativa i una profusió normativa sense precedents, constitueix un desafiament estructural per a l’economia espanyola. La contradicció entre el discurs governamental d’estabilitat i la realitat d’un marc jurídic en constant revisió genera una incertesa que mina la confiança empresarial i la capacitat de planificació a llarg termini. La consolidació d’un entorn regulatori previsible i coherent és, avui més que mai, una condició indispensable per al creixement econòmic i la seguretat jurídica, més enllà dels eslògans polítics.
Font original: https://www.expansion.com/economia/2026/06/01/6a1c8e51e5fdead9728b457b.html
