El govern de José Antonio Kast va arribar al poder amb la promesa de revitalitzar l’economia xilena, però sis mesos després del començament del mandat, les dades mostren un panorama que alarmantment contrasta amb les expectatives inicials. Les enquestes i els indicadors econòmics apunten a una desaceleració que ha posat a proves tant el govern com el sector privat.
Indicadors d’activitat: de l’optimisme a la realitat
El ministro de Hacienda, Jorge Quiroz, va parlar de «punt d’inflexió» després de registrar un creixement del 2,4% en juny, però aquest optimisme va quedar ensombrit amb la caiguda del −1,5% en juliol. Aquesta volatilitat fa que les previsions de creixement del govern, que encara apuntaven al 1,8% o més al principi de l’any, hagin de ser rebaixades. El Banc Central xilè ha fixat una previsió entre el 1% i el 1,7% per al 2026, però molts analistes sospiten que haurà d’ajustar encara més a la baixa en el proper informe de política monetària.
Entre les causes d’aquest estancament destaca l’impacte psicològic del tarifazo, que va afectar el sector serveis, el qual va caure un 0,7% en juliol. A més, l’ajust de despesa fiscal que planifica Hacienda, equivalent a una reducció de 3.000 milions de dòlars en 2026, podria accentuar la desacceleració. En aquest context, és rellevant comparar la situació amb altres regions que també enfronten crisis comercials; per exemple, el col·lapse del teixit comercial a Ceuta mostra com les pertorbacions externes poden tenir efectos similars en l’activitat econòmica.
Desocupació i consum: el cost social
L’atur ha seguit una trajectòria ascendent des de gener, quan era del 8,3%, fins a assolir el 9,5% en juliol, el nivell més alt dels darrers tres anys. Aquesta xifra és encara més preocupant en certs col·lectius: les dones registren un 10,3% de desocupació i els joves arriben al 24,9%. La capacitat de consum de la població ha caigut al 82% que la considera negativa, i el 52% afirma que el pressupost familiar no li arriba, segons l’enquesta de Criteria. A més, el 50% dels xilens creu que l’economia està «pitjor o molt pitjor» i el 63% percep que el país va per «mal camí».
L’exministro de Hacienda, Mario Marcel, ha criticat que el seu successor va «sobreinterpretar» el dada de juny com a punt d’inflexió, sense tenir en compte l’impacte psicològic del tarifazo. Aquest factor, junt amb l’ajust de despesa, contribueix a la percepció de inestabilitat. En un escenari global, les amenaces comercials de Trump podrien repercutir encara més en les expectatives dels inversors xilens, accentuant la necessitat de polítiques de foment de l’inversió i l’ocupació.
El govern manté l’optimisme gràcies a un paquet de projectes de llei al Congrés, entre els quals destaquen la reforma del mercat de capitals, l’agilització de licitacions d’infraestructura estatal, la modificació del sistema d’indemnització per anys de servei i la flexibilització de la jornada laboral, que ha de passar de 42 a 40 hores setmanals en setembre de 2028. La denominada «ley de 40 hores» és un dels pilars del pla de recuperació, però els experts alerten que sense un canvi de confiança del sector privat i una millora de les condicionants externs, les previsions de creixement del 4% a mig termini semblen poc realistes.
En conclusió, els sis mesos de govern de José Antonio Kast mostren una economia xilena que encara no ha trobat el seu ritme, amb indicadors que senyalen una desacceleració, un augment de l’atur i una baixa de la confiança dels consumidors. Les mesures anuncienades podrien ser la clau per a una recuperació, però la seva eficàcia dependrà de la capacitat del govern de restaurar la confiança i de gestionar adequadament l’impacte de les decisions fiscals i exteriors.
