La recent petició del president de la Regió de Múrcia, Fernando López Miras, per al desplegament de l’exèrcit i el reforçament de Frontex a les costes murcianes ha obert un debat intens sobre la gestió dels fluxos migratoris i la seguretat fronterera. Aquesta demanda, formulada des del seu despatx de San Esteban, s’emmarca en una estratègia política que, segons observadors, busca establir una connexió directa entre l’arribada d’embarcacions de migrants a Cartagena i els esdeveniments de gran escala viscuts a Ceuta. La retòrica utilitzada suggereix una imminent «invasió» i una situació de desprotecció i abandonament per part del govern central, una narrativa que contrasta amb la realitat operativa i les dinàmiques migratòries ja establertes a la regió. Aquesta polarització del discurs planteja interrogants sobre la responsabilitat política i la difusió de percepcions que podrien desvirtuar la complexitat del fenomen migratori.
La retòrica política i la percepció d’invasió
La postura de López Miras s’articula al voltant de la preocupació que els «milers d’immigrants que no van complir el seu objectiu de quedar-se al nostre país» després de travessar la frontera de Ceuta, busquin ara «vies alternatives per sortir», amb les màfies utilitzant les seves embarcacions per «ajudar-los a arribar a altres destins d’Espanya», incloent-hi les costes murcianes. Aquesta anàlisi, presentada com una conclusió lògica, anticipa una «onada de milers d’immigrants» assistits per xarxes de tràfic de persones amb noves dotacions d’embarcacions ràpides. El president autonòmic ha expressat sentir-se desprotegit i abandonat pel Govern central davant aquesta conjectura.
No obstant això, aquesta interpretació ha estat qualificada per diversos sectors com una estratègia «burda, ridícula, exagerada, fal·laç, simplona i estúpida» elaborada per part del seu partit, el PP, amb la finalitat d’associar els desembarcaments a Múrcia amb la imatge de l’entrada massiva a Ceuta. Crítics assenyalen un grau d’irresponsabilitat, falta d’ètica política i desconeixement de la realitat que difícilment s’esperaria de qui ostenta la presidència d’una comunitat autònoma. Aquest enfocament, que sembla prioritzar la creació de «falses percepcions» entre la ciutadania amb l’objectiu de guanyar suports electorals, s’alinea amb certes narratives que busquen simplificar qüestions complexes per a la manipulació de l’opinió pública, un aspecte que recorda la discussió sobre la metàfora del teixidor i la repensada de la política més enllà de la manipulació del ramat.
La ruta algeriana: un flux migratori consolidat i els mitjans existents
Contràriament a la imatge d’una crisi migratòria imminent, l’arribada d’embarcacions amb migrants a les costes de Cartagena s’inscriu dins la dinàmica d’una ruta migratòria ja consolidada: la ruta algeriana. Aquesta ruta abasta el triangle format per Almería, Múrcia i les Balears, i va començar a consolidar-se a partir de l’any 2006 amb la implementació del Sistema Integrat de Vigilància Exterior (SIVE) a la zona de l’Estret. El SIVE, una xarxa de radars i càmeres de llarg abast utilitzada per la Guàrdia Civil per a la vigilància de costes i fronteres marítimes, opera a les costes murcianes des de l’any 2009.
A més del SIVE, l’agència europea Frontex desenvolupa diverses operacions que inclouen les costes murcianes des de l’any 2011, contribuint a la vigilància i el control. Recentment, des del passat 13 d’agost, un buc d’altura de la Guàrdia Civil opera de forma exclusiva en aigües de la Regió de Múrcia, reforçant els mitjans ja existents. Aquestes dades posen de manifest que la regió no es troba desproveïda de recursos ni abandonada en la gestió d’aquests fluxos, sinó que compta amb una infraestructura de vigilància i operacions de seguretat en marxa des de fa anys. Si bé és cert que la demanda de mitjans necessaris per a un desenvolupament eficaç i segur d’aquestes tasques, així com la seva modernització, és legítima i forma part de la responsabilitat política, tant d’un executiu regional com de les forces polítiques, una cosa ben diferent és alimentar relats alarmistes. La discussió sobre la «incapacitat de Sánchez i Lucas» per protegir la costa murciana, com s’ha plantejat en alguns cercles, pot ser un exemple de com les crítiques legítimes sobre la dotació de recursos es barregen amb narratives que generen una percepció de desprotecció, tot i els sistemes de vigilància ja operatius.
La difusió de «falses percepcions» no només distorsiona el debat públic, sinó que també pot anar acompanyada de «campanyes i accions perfectament orquestrades per agitadors professionals al servei de la ultradreta». Aquestes campanyes, com ja s’ha observat en casos com el de Torre Pacheco i actualment a Ceuta, poden desembocar en actes violents contra la vida i les poques pertinences de les persones migrants, que es troben en una situació de vulnerabilitat extrema. La crida a l’exèrcit en un context de recursos ja existents i dinàmiques migratòries conegudes, suggereix una instrumentalització de la seguretat per a finalitats polítiques, amb el risc d’exacerbar tensions socials i desviar l’atenció de solucions més estructurals i humanitàries. La responsabilitat de la classe política rau a abordar aquests fenòmens amb rigor, ètica i coneixement de la realitat, evitant la creació de narratives que puguin alimentar l’odi i la violència.
