Deixar una tasca per a l’últim moment sovint s’associa a la pereïsia o a la manca d’organització. No obstant això, darrere d’aquest comportament poden existir altres motius que van més enllà d’una simple qüestió de voluntat. La psicòloga Leticia Martín Enjuto ha explicat a Cuerpomente que, en algunes persones, la proximitat d’una data límit actua com un estímul que facilita la concentració i ajuda a passar de la intenció a l’acció.
Quan encara queda molt de temps per complir una obligació, és més fàcil distreure’s o pensar que ja hi haurà temps per fer-ho. Tanmateix, la situació canvia quan el termini s’acosta, ja que augmenta la sensació d’urgència i resulta més senzill centrar-se en el que és important. «Necessiten sentir que el temps acaba per aconseguir entrar plenament en la tasca», ha senyat la professional. En aquests casos, la pressió pot ajudar a prendre decisions amb més rapidesa i mantenir l’atenció durant més temps.
La pressió com a motor: quan el termini és un aliat
La dinàmica de la procrastinació no és always la mateixa i depèn del tipus de persona i del context. Per a alguns, el working under pressure no és una elecció sinó una necessitat fisiològica o psicològica. La properitat d’una data límit genera un nivell d’estrès que, en determinats casos, es tradueix en un augment de la productivitat. Aquesta pressió pot servir per aprendre a prioritzar i a enfocar l’energia en el que realment importa, evitant les distraccions que són més probables quan es té un ampli margen de temps.
Sin embargo, treballar sota pressió constantment també comporta riscos. «Una cosa és que la proximidad de una fecha límite ayude a concentrarse i otra que la persona necesite llegar constantemente al límite para poder funcionar», ha advertit l’especialista. Aquesta dependència de la pressió pot portar a un cicle de ansietat, esgotament o problemes de son que acaben afectant el benestar general. A més, aplazar les tasques pot estar relacionat amb la por a equivocar-se, el perfeccionisme, l’avorriment o la dificultat d’afrontar una activitat que es percep com massa exigent.
Estrategies per gestionar el temps sense caure en l’ansietat
Per canvis aquesta dinàmica, la psicòloga ha proposat establir petits abans de la data de lliurament real. Dividir una tasca en passos més petits, cadascun amb el seu propi límit de temps, permet avançar de forma progressiva sense esperar a l’últim moment. D’aquesta manera, es pot generar una certa sensació d’urgència sense acumular tota la pressió al final. La clau està en comprovar si treballar contra rellotge ajuda a complir els objectius o si, per l’contrari, obliga a viure amb presses i angústia de manera constant.
En un context més ampli, on les pressions externes, com les crisis habitacionals o les tensions socials, poden augmentar el nivell d’estrès general, és encara més important tenir eines per gestionar el temps de forma saludable. La crisi de l’habitatge a l’Estat, per exemple, ha generat onades de protesta i tensions que impacten en la vida quotidiana de moltes persones. <a href="https://diarimataro.com/actualitat/lestat-en-ebullicio-la-crisi-de-lhabitatge-desferma-una-onada-de-protestes-i-tensions-socials/" target="blank»>L’Estat en ebullició: la crisi de l’habitatge desferma una onada de protestes i tensions socials és un clar exemple de com aquestes problemàtiques estructurals poden influir en l’estat d’ànima i la capacitat de concentració. De la mateixa manera, <a href="https://diarimataro.com/actualitat/la-derrota-dels-decretos-de-vivenda-al-congres-i-les-connexions-politiques-que-es-desprenen/" target="blank»>la derrota dels decrets de vivenda al Congrés i les connexions polítiques que es desprenen mostren com les decisions polítiques i la realitat social estan íntimament lligades al benestar individual.
En aquest sentit, la crida per l’habitatge resona a l’Estat: de Sol a les Canàries, una crisi en ebullició reflecteix una realitat que, per més que sembli distant, té un impacte directe en la vida de les persones i, per extensió, en la seva capacitat de gestió del temps i dels projectes individuals. Comprendre la psicologia darrere de la procrastinació és, doncs, també una qüestió de context i de com les pressions externes, sigui socials o econòmiques, influeixen en els nostres hábits.
